" A la xarxa tot canvia" (Reflexionant i interpretant entorn de la novel·la "Et recordaré". 2)

 

La lectura de qualsevol llibre que tingui contingut et pot estimular a reflexionar, ja sigui sobre l’argument, la trama, el desenvolupament... el final... o, de vegades, un paràgraf o paràgrafs pot ser suficient. La reflexió pot conduir la ment –amb un subjectivisme total- a establir relacions i interpretacions.

Avui toca escriure una mica sobre la Xarxa.

La xarxa... les xarxes... Les estimades i alhora maleïdes xarxes... i la contradicció no està fora de lloc.

L’ambient és gris, al meu barri hi manquen els colors, la varietat i el gust. Tot és monòton, uniforme, en definitiva, avorrit. La gent és igual, s’adapta al paisatge, encara que potser el paisatge s’ha adaptat a les persones. La immensa majoria viu reclosa a les cases, a poder ser, hi treballen en línia i surten únicament per complir obligacions primordials. Les noves tecnologies informàtiques permeten dur a terme totes les feines no físiques. Crisol està cobert per una immensa xarxa sense fils instal·la a la imponent Torre de comunicacions. [...] Fa aproximadament cinc anys va arribar a les cases la fibra cel·lular, un cablejat infinitament superior a qualsevol fibra òptica, tant de velocitat de transferència com de possibilitats: tot és instantani. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 20-21).

Al pati ningú juga. Les pilotes han `passat de moda, ja no interessen. [...] Els esports que requereixen esforç físic han passat a la història. [...] El màxim moviment que puc veure al pati són alguns alumnes que caminen mentre miren els seus comunicadors. (“Et recordaré”, Lisa, pàg 27).

Actualment som esclaus dels nostres propis invents. La caixa ximple potser no és tan ximple... O més aviat, els qui la miren s’han tornat beneits. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 38).

El DIG (dispositiu d’identificació global). Es tracta del renovat NIF, [...] És una targeta petita que s’introdueix en un aparell per comprovar les teves dades, si l’aparell que ho revisa et marca de color verd, aleshores ets legal. Qualsevol tipus de delicte, multa, malaltia, deute, etcètera, s’arxiva en dades al DIG. (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 59).

A la xarxa tot canvia: la persona més tímida, introvertida i mesquina del planeta pot esdevenir l’equivalent a la més esbojarrada, simpàtica i extravertida- (“Et recordaré”, Lisa, pàg. 121).

Llibres... Molt poca gent llegeix avui en dia. Els llibres han passat de ser el principal entreteniment a ser mera decoració d’un temps pretèrit. El fet de l’aparició dels dispositius digitals ha fet que les editorials de llibres deixin de produir i de vendre. [...] Cada cop hi ha menys escriptors i més programadors. Menys esportistes i més jugadors. Menys vida i més artificialitat, en definitiva. (“Et recordaré”, Lisa, pàg, 149).

El món futur que ens presenta “Et recordaré” no és, evidentment, el que tenim actualment, però sí que ens hi estem acostant. La xarxa és cada vegada més present a les nostre vides i, si bé és cert que ens aporta molts avantatges, també hauríem de tenir en compte l’evolució que anirà seguint per tal que la societat futurista i distòpica de la novel·la d’en Florido no arribi a ser mai possible.

Potser no som tan lluny com ens sembla de patir el control absolut que exerceix el poder de Crisol a través de la Torre de comunicacions i la DIG. Cada vegada més estem perdent la nostra privadesa, sobretot en allò que diem les xarxes socials generalistes o d´oci. Els usuaris exposem no nomes les nostres dades de contacte o informació professional, sinó que ja exposem de manera pública un gran nombre de dades de caràcter personal i fins i tot íntim: vivències, gustos, ideologia, experiències diverses, etc. Els algoritmes fan la resta.

I no cal dir el que pot passar amb l’aïllament social, que està portat al seu màxim nivell a “Et recordaré”. Els joves de Crisol viuen immersos en els seus “comunicadors” i ordinadors. Han descuidat la seva vida social i viuen la seva vida en els vídeojocs. Una vida que fins i tot arriben a experimentar com a real, però que no ho és. Els habitants de Crisol i especialment els joves viuen en soledat, no exempta d’alienament.

Em pensava que la soledat m’agradava, però amb el temps m’he adonat que estar sol és trist. En el fons estem sols, tots i cadascun de nosaltres (Mark, pàg. 550).

I cerquen la companyia i tot el que comporta de sociabilitat en els vídejocs.

Utopia. El primer vídeojoc d’immersió virtual que adapta la consciència per veure’s i sentir-se dins d’un món amb una interfície dimensionada a mides reals i aconsegueix que simuli gairebé tots els aspectes de la vida. (“Et recordaré” Pàg. 679).

Els responsables d’Utopia recomanen un descans mental cada quatre hores. És sabut que hi ha jugadors que s’hi passen moltes més hores i això els pot arribar a provocar fatiga crònica entre d’altres problemes mentals, com dissensió de la realitat i una malaltia recentment batejada com a “difuminació crisoliana”, amb la qual el jugador veu elements del joc al món físic i viceversa. (“Et recordaré Pàg. 683).

Utopia permet als jugadors adoptar qualitats i característiques d’allò que voldrien ser i que no són. També, sorprenentment, els permet experimentar sensacions, sentiments i comportaments que es troben absents en la seva vida real, des de la companyonia i la solidaritat al sacrifici i l’amor.

No podem evitar de fer-nos la pregunta: Som lluny encara del món distòpic de “Et recordaré”?

Consultant diversos articles relacionats amb el trema dels vídeojocs i el món juvenil -i també infantil- hi podem trobar l’afirmació que cada vegada més les consultes de psicologia, en l´especialitat infantil i adolescent, reben més demandes relatives a l´ús que fan els joves dels videojocs i les xarxes socials de moda. Desmotivació amb els estudis, baixada de rendiment acadèmic i possibilitat que els joves presentin un trastorn per dèficit atencional. L’adolescent no es concentra i li costa estar estona real i profitosa davant dels llibres i estudiar, mostrant dificultats reals per concentrar-se i no despistar-se de forma constant.

Segons aquests estudis, els videojocs generen una tendència a la dependència i a l´aïllament. Es crea una acomodació neurocognitiva a estímuls ràpids i constants que fan que l´atenció (com a sistema de mantenir la concentració per espai prolongat davant d´estímuls poc impactants) es debiliti.

Quan iniciava el post amb la frase “les estimades estimades i maleïdes xarxes” volia referir-me al fet que, com en tot en aquesta vida, qualsevol avenç tecnològic és, en si mateix, bo. En tot cas és dolent l’ús que se’n fa. Per això qualsevol nova tecnologia necessita d’educació per saber-la utilitzar sense que arribi a resultar perillosa i difícil de dominar.

Tot sembla tan real! El motor gràfic dels jocs actualment emula pràcticament la realitat, [...] cada fragment, cada textura sembla de debò. [...] A la xarxa ni hi fa ni fred ni calor, simplement... S’hi està bé. (“Et recordaré” Pàg. 132).

Em queden dos temes per continuar reflexionant i interpretant el món de “Et recordaré”: els records i la mort.