dijous, 4 de març de 2021

"Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser / si no som lliures..." La pell de brau (Tot passejant amb Salvador Esrpiu. 6)

 

Nois: La profe ens va parlar de La pell de brau... Això és Espanya, oi?

Salom: La pell de brau és una de les obres més conegudes d’Espriu i ha estat traduïda a multitud de llengües. Espriu fa servir el nom de Sepharad per referir-se a Espanya i intenta un nou acostament a la resta de pobles peninsulars, sobretot al castellà.  Aquest acte d’acostament, no va ser del tot ben rebut, per motius de visió política, sobretot pels joves intel·lectuals de l’època. 

L’obra recull la intenció d’Espriu de superar la Guerra Civil, que sempre qualificava d’atroç i que va patir d’una manera integral, és a dir, per als uns i per als altres. Home de pau i de diàleg, sovint deia, que ell no tenia enemics, ni molt menys en volia. Només tenia adversaris...

        La pell de brau XXXIII

No convé que diguem el nom

del qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res

fonamentarem la nostra vida?

Provarem d'alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l'última victòria damunt l'esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

 

La pell de brau XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
«Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor».


La pell de brau XII

No saps que les aixetes s’han fet

perquè no hi ragi l’aigua,

i les cases perquè passis

més saludable fred,

i els trens i els camins per al suport

del meritori nivell de la general felicitat?

Com que no vol mai ploure,

es clar que no hi ha llum,

i amb el diner no compres

res del que vols i perversament necessites,

excepte l’entrada

per al futbol de les festes

o per a la intangible cursa nacional.

Però, mentre els elohim

juguen a coudineta,

tu, tan senzill i sofert,

et consoles

empassant-te una a una

les grasses paraules

que et serveixen quasi de franc

els papers.

Oh, el brou d’aliment, l’alegria

d’aquesta lletra impresa a la paella

sense oli i sense foc!

Després, ja tip del tot i havent-te

escurat el pit, al llarg de la jornada,

en la còmoda escopidora que són sempre

els polidíssims carrers de Sepharad,

te’n vas a dormir, donant gràcies a Déu

en meditar amb esforç, original filòsof,

que falta un dia menys per a la mort.


La pell de brau XLVI
De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda
llibertat
.

 

La pell de brau XLIX

Deixa que el greix dels eunucs trontolli d’estèrils rialles

i detura-les, quan et cansin, amb el puny ben clos.

Car tu ets home, vella mida de totes les coses,

i cercaràs en va una més alta dignitat

arreu del món que miren i comprenen els ulls.

Què pot desesperar-te, quin mal no suportaràs,

si acceptes el temps i la mort i l’honor de servir,

els nobles manaments de l’eterna llei?

Desdenyós de lloances, de premis i de guany,

treballa amb esforç perquè sigui Sepharad

per sempre altiu senyor, mai tremolós esclau.

I quan arribis a la porta de la teva nit,

en acabar el camí que no té retorn,

sàpigues dir tan sols: <Gràcies per haver viscut>


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada