dilluns, 1 de març de 2021

"Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo..." Cançons d'Ariadna (Tot passejant amb Salvador Espriu. 6)

 

Nois: I per què s’hi va quedar, Espriu, a Catalunya?

Salom: Va romandre per emplenar estèticament una obsessió d’arrel política: salvar els mots. 

Des del primer dia va reaccionar contra la persecució de la llengua catalana. Una reacció que no va ser sentimental, sinó intel·lectual i ètica: 

No hi ha cap llengua que delinqueixi. Una llengua no pot delinquir, una llengua està per sobre del bé i del mal.

 

Homenatge a Pompeu Fabra

(Cançons d’Ariadna)

 

A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots.

 

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

 

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

 

Una tal lliçó

hem hagut d’entendre

el meu poble i jo.

 

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

 

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

 

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

 

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

 

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

 

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

 

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada