dijous, 18 de març de 2021

"Un món feliç" d'Aldous Huxley i "1984", de George Orwell (Reflexionant i interpretant a l'entorn de la novel·la "Et recordaré". 1)

 

En l’anterior post, em limitava a fer una sinopsi del llibre “Et recordaré”. Comentava –com deia- “aspectes del llibre que podem compartir la majoria de lectors”. A partir d’ara deixaré anar la meva subjectivitat. Com deia Roland Barthes: “el text existeix com a tal a partir de l’escriptura de l’autor i de la participació activa del lector.” La participació activa del lector esdevé un element clau dins de l’obra literària. El lector, qualsevol lector, deixa de ser un element secundari que s’esforça a  “interpretar” què li vol comunicar l’autor i passa a ser un investigador de significat i de possibles relacions existents dins del text.

Exerciré, doncs, el meu paper de lector i, com a tal, m’esforçaré a interpretar i a relacionar.

Mentre llegia, no he pogut evitar que “Et recordaré” em conduís a dos relats, també distòpics, obres mestres de la literatura universal.  

De menys a més...

“Un món feliç”. En aquesta novel·la d’Aldous Huxley el poder, aquí representat per l’Estat mundial governa un món, aparentment feliç (alienat) però que ha perdut la humanitat. L’ésser humà ha estat estandarditzat i viu aliè a la família, a la cultura, a l’art, a la literatura, a la religió, a la filosofia...

“1984”. La gran novel•la política de futur-ficció escrita per George Orwell. Aquí, la distòpia del poder se centra en un Estat que domina i interfereix tots els aspectes de la vida. Una dictadura més que totalitària encarnada per un líder: el Gran Germà. El poder força i reforça el conformisme absolut entre els seus ciutadans, n’elimina la identitat i manté un control total d’homes i dones.

Orwell retrata un govern o una figura repressiva que afecta tots els aspectes de la vida dels ciutadans, des dels pensaments als desitjos passant per les relacions personals i familiars.

El govern totalitari té com a principal objectiu controlar el pensament. Les mesures repressives que adopta destrueixen allò que distingeix l’ésser humà: la memòria i els records. Els somnis i els desitjos. Els gustos i les opinions personals i, evidentment, la capacitat de qüestionar, criticar i pensar.

"Podien esbrinar fins a l'últim detall del que havies fet, dit o pensat; però l'interior del teu cor, el funcionament era un misteri fins i tot per a tu, seguia sent inexpugnable.”

En el món de “1984” són les telepantalles que capten moviments i sons, fins i tot de nit. A “Et recordaré” és la Torre de Comunicacions que controla, a través dels ordinadors, tota la vida dels ciutadans.   

Tant a “Un món feliç” com a “1984” el que es busca és el control dels ciutadans. Control mental, a través de saber-ho tot de les persones i, d’aquesta manera, cercar l’alienació de la gent. A “Et recordaré” el poder exercit per la xarxa amb la fibra cel·lular i la Torre de Comunicacions és gairebé total.

Reflexionarem una mica sobre la xarxa –les xarxes- en el proper post.

Cap comentari :

Publica un comentari