dimecres, 15 de febrer del 2023

Poesia eròtica: Conversa amb el poeta Miquel Cartró. El judici a Laura Borràs


Convidats

Miquel Cartró  filòleg. Poeta i activista, especialitzat en poesia eròtica. N’ha publicat tres llibres. Amb la marina als ulls (2015), Festí (2017) i La pell sobre el setí (2019), editats a Neopàtria. Darrerament ha publicat el poemari  Habitació 103 (2022) que neix des de l’experiència com a pacient de la COVID-19.

Gerard Sesè, politòleg, actor i cantautor

Davantal

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Muriel Casals, una de les cares més visibles del procés independentista català va morir la matinada del 14 de febrer de 2016 a Barcelona, demà farà ja set anys. Economista, professora universitària, va ser presidenta d'Òmnium Cultural i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí.

El 1967, quan tenia 22 anys, va ingressar al PSUC amb un fort disgust del seu pare que era d’Unió Democràtica i creient practicant. La Muriel del PSUC, i posteriorment d’ICV, se sentia molt catalana, però no era independentista. Després de la mort del dictador va començar a mostrar-se en desacord amb el que ella denominava com la “timidesa catalanista” del partit i, poc a poc, a partir de les dècades dels 80 i 90 del segle passat, es va anar allunyant del partit.

La sentència del TC sobre l’Estatut del 2006 va marcar el punt d’inflexió cap a l’independentisme. Al capdavant d’Òmnium, el 2010, va organitzar la primera gran manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”. A partir del 2012 va esdevenir una figura clau del procés d’independència.

Muriel Casals tenia una gran capacitat de diàleg i la gran virtut de saber escoltar. Mantenia sempre un gest serè, reposat... Era la perfecta encarnació de la bondat, la calma i la serenor, acompanyades, però, d’una fermesa i una determinació irreductibles.

La seva absència ha estat, probablement, impossible de cobrir. Ens ha fet falta la seva veu en molts dels moments difícils que hem hagut de viure, sobretot del 2017 fins ara.

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

380 anys abans de Crist, Plató va dir en el seu diàleg “El convit” que: “no hi ha Afrodita sense Eros”. Avui coneixerem la poesia eròtica de Miquel Cartró.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del gran Groucho Marx

“Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d’altres”

El pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada