Davantal
Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 219
El
passat carlí de Catalunya és força desconegut. Dates com l’11 de setembre de
1714 o la del 26 de gener de 1939 de la qual vam parlar en programes anteriors
són, segurament, força conegudes per la gent. En canvi si parlem de l’1 de
novembre de 1874 pocs de nosaltres sabrem a què s’està referint. Aquell primer
de novembre de fa prop 149 anys es reinstaurava la Generalitat de Catalunya en
el territori controlat pels carlins durant la Tercera Guerra Carlina.
L’editorial
Rosa dels Vents ha publicat darrerament i dins de la col·lecció “Dies que han
fet Catalunya” el llibre “La Catalunya dels furs carlins (1 de novembre de
1874)” de Lluís Ferran Toledano Gonzàlez, doctor en Història Contemporània i professor
a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les
Guerres Carlines van tenir lloc en el segle XIX i va enfrontar els carlins,
partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, contra els anomenats liberals, que
eren els partidaris d’Isabel II d’Espanya.
Tant
a Catalunya com al País Basc i Navarra les guerres van tenir també el rerefons
dels Furs perduts durant el Decret de Nova Planta. Aquest va ser el principal
motiu perquè els territoris de l’antiga Confederació catalanoaragonesa fossin
important focus carlins.
La
tercera carlinada es va produir entre els anys 1872 al 1876. En aquella època,
a Catalunya hi havia dos moviments polítics que s’oposaven al monarquisme
unitari que es proposava des de Madrid. D’una banda, el republicanisme federal
i, de l’altra el carlisme. Els primers proposaven una república federal i els
altres una monarquia tradicionalista i catòlica que pogués retornar les
antigues constitucions catalanes.
L’1
de novembre de 1874 es va constituir l’anomenada Diputació General de Catalunya.
Aquesta Generalitat carlina es constituiria oficialment a Sant Joan de les
Abadesses, sota la presidència del capità general carlí Rafael Tristany, amb
l’atribució de diverses competències la de guerra, però també la de política
fiscal, serveis públics, carreteres, escoles, beneficència, presons i la
capacitat de prendre “tota mena de mesures administratives conduents a la
conservació i fiançament de l’ordre social.”
La
Generalitat carlina, però, va durar només uns mesos. L’agost de 1875, la Seu d’Urgell queia en poder del general
Arsenio Martínez Campos, i la branca borbònica isabelina retornava al tron
espanyol en la persona d’Alfons XII.
El
carlisme va mantenir encara un pes polític considerable fins a principis del
segle XX. L’any 1906, va participar activament en la candidatura unitària de
Solidaritat Catalana. Poc a poc, però, la curta durada de la Generalitat
carlina restaria definitivament en l’oblit.
Final
La
frase de la setmana és un proverbi xinès que di així...
Abans de sortir a canviar el món, fes
tres voltes per casa teva.
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves claus de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada