Una llengua és tot un món o...tenir la mosca al nas o darrere l'orella?

Haig de confessar que no he llegit abastament l’obra de Edward Sapir, només una part, apunts o referències. Malgrat això, crec que, un dels aspectes que van fer famós el lingüista nord-americà, va ser precisament que tota llengua, com a representació simbòlica de la realitat que és, conté una visió pròpia de l món. Aquesta hipòtesi és coneguda com a hipòtesi Sapir-Worf ja que, si bé la va formular B.L. Worf, aquest va atribuir la idea inicial a Sapir. La hipòtesi manté que hi ha una dependència entre una llengua i una concepció del món i postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món, o sigui, les diverses manifestacions culturals.

En aquestes línies, m’atreveixo a proposar una reflexió sobre la comparació entre determinades formes d’expressió en català i en castellà. Si en aquestes dues llengües, indoeuropees i romàniques, per tant molt pròximes, ja es produeixen aquestes diferents percepcions de la realitat, què deu succeir en llengües més allunyades? Veiem algunes d’aquestes formes d’entendre el món:

En català, genuïnament, anomenem la mare de Jesucrist Mare de Déu, en canvi, en castellà, l’ús més habitual és el de Virgen Maria. Per què uns remarquem més l’aspecte semàntic de Mare i els altres de Virgen?

L’expressió catalana m’ha sortit un blau, és l’equivalent de la castellana tengo un morado. Per què diferents percepcions del color?

Per què en català Fem més que Donem (Fer un petó per Dar un beso). Cal atribuir-ho al nostre tarannà –diuen- treballador?

Per què nosaltres –els que poden- vivim amb l’esquena dreta i els castellans viven del cuento?

Quan perdem la calma, la contenció, ens puja la mosca al nas i els castellans tienen la mosca detrás de la oreja. Nas? Orella? Diferent percepció dels sentits?

Quan volem felicitar algú, per qualsevol esdeveniment, fem servir el Per molts anys!, en què volem expressar el matís semàntic de desig d’una llarga vida. En canvi, els castellans, es limiten a fer un plural de felicitat en el seu felicidades!.

Tantes i tantes expressions! Tants i tants mots, frases, significats…. Tota aquesta riquesa i varietat configurada al llarg de la història d’un poble, no expressa una cultura, una forma d’entendre, de veure i viure el món?

Us proposo una reflexió sobre la comparació entre algunes expressions catalanes i el seu equivalent en castellà.

Tenir un ull de vellut / Tener un ojo a la funerala

Vi negre - Vi roig / Vino tinto

Els testos s’assemblen a les olles / De tal palo tal astilla

Ulls com taronges / Ojos como platos

Fer el préssec / Hacer el primo

A boca de canó / A bocajarro

Li falta un bull / Le falta un tornillo

Per llepar-se’n els dits / Para chuparse los dedos

Ploure a bots i barrals / Llover a cántaros

Fer el cor fort / De tripas corazón

Figues d’un altre paner / Harina de otro costal

Posar fil a l’agulla / Poner manos a la obra

Gata maula / Mosca muerta

Sord com una campana / Sordo como una tapia