Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès
Canal Vull una resposta de YouTube
Convidats
Joan Gil i Oliveras, Politòleg de projectes socials. Ecolingüista
Olga Amargant, advocada
Manel Carrasco, activista, exSN ANC
Davantal
Begoña Suàrez, infermera de l’Hospital de la Vall
d’Hebron, la del “puto C1” de catalán” ha manifestat que de té por d’anar pel
carrer perquè ha rebut moltes amenaces. “He demanat la baixa per estrès i estic en tractament psicològic” ha dit.
Desitgem que les visites al psicòleg l’ajudin a regular el fenomen estructural
que semblen patir bona part dels nacionalistes espanyols: la catalanofòbia.
El minutet de glòria de la Begoña al Tik-Tok no és res
més, però, que la punta d’un iceberg de grans dimensions. Un iceberg format per
la repressió lingüística que l’Estat espanyol exerceix des de fa més de 300
anys; pel nacionalisme genocida d’aquest estat i dels seus col·laboradors, tant
de dins com de fora dels Països Catalans; per l’apocament i la feblesa dels nostres
polítics i governants i per la nostra
escassa consciència lingüística i les nostres pròpies pors, sobretot a la
confrontació.
Són diverses les causes que ens han conduït a la minorització
del català en el seu propi territori (només un 36% el tenim com a llengua
inicial) i no totes són culpa de l’Estat espanyol. Vegem-ne algunes....
No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística i la poca
que tenim o no la fem servir o la utilitzem malament. A més, tenim un estat a
la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la situació
de la llengua.
La globalització, i una de les seves principals
conseqüències: la demografia. En els darrers 20 anys han arribat a Catalunya
prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300
llengües diferents.
Model social i econòmic imperant d’un capitalisme
salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis.
Tal com diu l’economista Miquel Puig:
“Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país
que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa
de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la
meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no
troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta
gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”
Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris
sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè
una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.
Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos
punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable, tant
des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre
una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc
no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua
imprescindible per viure a Catalunya.
Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant
progressivament amb el pas dels anys Retallades educatives que han provocat,
entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per
als infants o joves que arriben al país.
Referents infantils i juvenils molt escassos amb poca
presència a les plataformes digitals.
A Catalunya no hi ha conflicte per la llengua perquè
gairebé sempre ens deixem trepitjar els nostres drets lingüístics. Defugim
l’enfrontament. Com a dada significativa, només un 12% dels catalanoparlants
mantenim el català en una conversa bilingüe.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana de l’advocat, polític i activista
Mahatma Gandhi:
Quan em desespero,
sempre record que al llarg de la història hi ha hagut dictadors, tirans i
assassins i durant un temps poden semblar invencibles, per finalment sempre
acaben caient... sempre
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els
volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada