Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra
història. Programa 224
En el davantal d’avui, ens farem ressò d’una entrevista a
l’historiador Flocel Sabaté, catedràtic d’història medieval a la Universitat de
Lleida i una veu de prestigi internacional. L’entrevista la va publicar la
setmana passada al PUNT AVUI amb el títol de “El cas Sixena el triomf de la
desmemòria”.
En el transcurs de l’entrevista, Sabaté parla de la
història i la seva tergiversació. Als catalans no ens van prendre només unes
obres d’art, sinó la història i des de Catalunya tothom resta callat. S’ignora
la història continuada d’aquelles terres des del segle XII, fins i tot abans
perquè, en època musulmana, Lleida n’era la capital. Quan en els anys cinquanta
del segle passat se’ls pregunta als habitants de Vilanova de la Sixena on van
al mercat, responen que a Lleida. A
banda i banda de la Franja viuen la capitalitat de Lleida. Les relacions amb
les terres del bisbat de Lleida duren segles i de manera positiva, fins que
aquesta relació fa nosa i s’ha de tallar.
Al manual d’història escolar més famós publicat a
Saragossa el 1945 es parla de la corona catalanoaragonesa, doncs el 2018 Aragó
prohibeix aquesta expressió a tots els llibres de les escoles. No es pot
esmentar per res els catalans, els reis han d’anar numerats com ells diuen i
proclamen a tot arreu que els membres de la corona d’Aragó, catalans,
valencians i mallorquins inclosos, eren coneguts com a aragonesos. Tot el
contrari del que diuen la documentació i estudis europeus.
Si algú ha estat colonitzat som nosaltres en el sentit
de com s’ha reescrit la història de manera sistemàtica des del segle XIX.
Quan es busca el discurs de cohesió nacional d’Espanya, fa un segle i mig,
hi ha una gran discussió, s’acaba descartant l’altra Espanya possible que
hagués estat la federal de la corona d’Aragó i s’imposa la centralista, conservadora
i castellana.
Si es diu corona d’Aragó no és per la regió d’Aragó sinó perquè és el nom de la dinastia, com hi ha la dinastia dels d’Anjou o la dinastia dels Borbó. I tota la formació d’aquesta dinastia es basa sobretot, perquè li dona més prestigi, en la cultura catalana. Els reis són catalans. L’expansió mediterrània es fa en català. Arreu són coneguts com a catalans. Aquesta és la història, i l’han esborrat. Nosaltres hem deixat d’existir en el passat. En el relat de la unitat d’Espanya els catalans no hi tenim lloc com a identitat. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és a Barcelona perquè els papers del rei eren a Barcelona , perquè Barcelona era la capital, no Saragossa. Fins a principi del segle XIX, tots els historiadors, d’aquí i de fora, quan citen els documents diuen que els han consultat a l’Arxiu Reial de Barcelona.
Final
La frase de la setmana de l’escriptor anglès G.K.
Chesterson
Els contes de fades
superen la realitat, no perquè ens digui que els dragons existeixen, sinó
perquè ens diuen que els podem vèncer.
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves claus de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada