Convidats
Jordi Domingo, advocat
Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes
Albert Donaire, activista
Davantal
Dues frases per a la
història. Les dues de Pedro Sánchez, president del Govern espanyol.
La primera: “Catalunya
necesita un gobierno distinto, progresista, liderado por el PSC y los comunes.
Eso creo que es lo que ha demandado y pide la sociedad catalana...”
La segona: “El 51% es falso,
porqué no era un plebiscito”.
En els darrers dies hem
viscut les manifestacions en protesta per l’empresonament de Pablo Hasél. Un
esclat d’indignació, sobretot juvenil, que es poden valorar des de diferents
perspectives... i totes conviden a la reflexió.
Dos titulars de premsa molt
diferents: Un.. “Esclat de ràbia i impotència arreu de la nació per
l’empresonament de Hasél” L’altre...”Asaltos a oficines bancàries i
contenidores ardiendo. La violencia se enquista en Cataluña: los colegas de
Hasél desatan la sexta noche de disturbios “ Blanc o negre...
Revolució dels somriures o
la pancarta “Nos habéis enseñado que ser pacíficos és inútil”. Blanc o negre...
Violència o pacifisme... Blanc o negre...
Sovint oblidem que la vida està farcida de totes les
tonalitats de grisos.
Des de fa temps, hi ha força
interès a modificar el llenguatge i a través d’ell el discurs i les actuacions. Un gir que
intenta aigualir el gran projecte català dels darrers decennis... i que no és
altre que la independència.
Recordem com es va començar
a introduir la frase “Això va de democràcia”. La substitució, poc a poc, de la
paraula independència per la de “República Catalana” i aquesta mateixa reduïda
a la de “República”. En els discursos, en els articles, a les tertúlies
apareixen una i altra vegada els sintagmes “crisi democràtica”, “crisi
d’Estat”, “acabar amb el règim del 78” i un llarg etcètera. Campanyes centrades
contra la monarquia espanyola o únicament contra la repressió.
Avui mateix he sentit Dolors
Bassa dient: “Ara ens cal un govern del 3 d’octubre per reconstruir el país i
contra la repressió.”
Tornem al futur govern de la Generalitat:
“Si fóssim en un moment d’ofensiva política de les forces
populars, encara tindria fonament una aliança dita d’esquerres per a
contrapesar la balança de les dretes, però, si afirmem que el vot del 14-F és
independentista i d’esquerres, afegir els comuns a la tríada és renunciar a la
independència mentre acceptes polítiques socials oportunistes que dependran d’interessos
aliens al país.”
No ho dic jo. Ho diu Julià
de Jódar, escriptor i exdiputat al Parlament per la CUP.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase d’avui, del músic i
cantant Bruce Springsteen:
“Quan
arriba la nit, continuem sense tenir respostes... però si obres el cor i
reflexiones i vius i estimes amb honestedat, les preguntes que et fas comencen
a ser més profundes, a ser millors... Així que avances, continua fent-te millors
preguntes, vacil·lant, posant un peu davant de l'altre, obrint-te pas en
l'obscuritat. Perquè així es tornarà a fer de dia i la llum vencerà
la foscor. Bon viatge... caminant...”
Marxem un dia més, un
programa més, amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que
pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
