De nou, tots junts en el mateix vaixell

Darrera mirada al passat....

Malgrat que el procés gaudia de molt bona salut, ens agradi o no, havia perdut una certa embranzida després del 9N. Hi havia una certa divisió entre els principals partits i les organitzacions de la societat civil hem passat per uns mesos en què estàvem descol·locades, perquè havíem perdut el comandament efectiu del procés i perquè les energies generades arran del 9N s’havien convertit en desencís i preocupació.

Mirem al futur....

El procés, però, és obert i viu. Ha quedat ben demostrat. El procés, malgrat tot, és imparable. Ha fet falta, però, generar noves propostes que ens permeten reprendre el camí superant el pitjor dels esculls: la divisió interna entre dos dels tres puntals del procés, els partits polítics i la societat civil.

L’ANC s’ha continuat basant en la mateixa estratègia de sempre: per aconseguir la majoria social inqüestionable cal que hi hagi la màxima unitat social i política que la promogui. Només amb l’expressió democràtica d’aquesta majoria social es podrà aconseguir el reconeixement internacional indispensable per a la constitució del nou Estat independent.

La consulta interna als membres de l’Assemblea ha servit per veure quina era l’autèntica posició dels associats a l’entorn de la candidatura de país i sobre si l’ANC, com a actor polític que és, havia d’intervenir en l’escenari actual per tal de capgirar la situació política, ara per ara no gaire engrescadora.

Finalment, els partits, si més no, CDC i ERC, i la societat civil han arribat a un bon principi d’acord per anar junts, en una candidatura de país, a les eleccions del 27-S.

La CUP sembla que no s’hi afegirà. De fet era més que previsible, però això, no només no serà dolent, sinó que serà bo per al procés que estarà ben blindat des del centre-dreta a l’esquerra anticapitalista, passant evidentment pels sectors de centre-esquerra i de l’esquerra més tradicional.

Ens falta saber els punts concrets de l’acord. Alguns ja s’han començat a filtrat i crec que anem pel bon camí.

Amb el president Mas com a nou president de la Generalitat el 28-S i l’Oriol Junqueras com a vicepresident, recuperem el capital polític que representen ambdues persones i els dos partits que dirigeixen. Un capital que augmentarà quan s'hi afegeixin representants d'altres forces com Moviment d'Esquerres o Demòcrates de Catalunya

Els cinc primers noms de la llista són adequats i engrescadors. Segurament podrien haver-ne estat d’altres, però crec que la majoria del món independentista se sentirà ben representat.

Per a l’endemà del 27-S es preveu un govern de coalició. Espero que la CUP n’acabi formant part, com crec que seria desitjable per a tothom i beneficiós per al procés.

Encara ens falten molts detalls. Aquest pacte ha de ser un gran pacte d’Estat que, per començar ens digui quines seran finalment les persones que configuraran la candidatura de país. Estic convençut que no caurem en l’error de farcir la llista de figures mediàtiques. Segurament algunes és imprescindible que hi siguin, però sobretot el que necessitarà aquesta llista són persones qualificades en el seu àmbit, decidides, sacrificades i valentes.

Gent que ens permeti disposar d’un govern i d’un parlament molt fort per tal de garantir l’estabilitat del país i perquè tinguem la garantia plena que el procés d’independència no s’aturarà per res. Un govern i un parlament que condueixi amb mà ferma el calendari, els terminis, les negociacions, la política internacional, el procés constituent...

Aquest nou govern s’enfrontarà a un doble repte: fer  que el país funcioni amb la màxima normalitat possible i, alhora avanci amb pas ferm i decidit cap al procés constituent i la declaració d’independència. Necessitem la gent més preparada, tant des del vessant professional com des del tarannà i la manera de ser.

I tot això ara és més possible que mai. Després d’uns mesos d’incerteses, novament estem tots junts en aquest vaixell. Nosaltres, aquest nosaltres ampli, que inclou la societat civil, els partits i les institucions farem possible la victòria clara i inqüestionable de l’independentisme en les propers eleccions.

I el 28-S començarem a construir entre tots la nova República catalana independent.

Osona: Mentre uns es discuteixen, el altres construeixen

Article publica a Tribuna.cat 

“La Constitució catalana no ha de ser només dels independentistes, ni dels polítics ni dels experts, ha de ser de tothom.”

Aquest era el lema que figurava en un dels cartells que rebien els participants al 1r Debat Constituent d’Osona, que va tenir lloc el passat dissabte al mati a les instal·lacions de la Universitat de Vic. El debat estava organitzat per l’ANC i Òmnium d’Osona en el marc del projecte Reinicia Catalunya.

Som un gran país i ho som perquè està format per gent extraordinària. Digueu-me on, si no, trobareu que més de 100 persones decideixin, en un matí calorós de juliol, dedicar 4 hores del seu temps lliure a pensar, debatre i fer propostes per al futur, propostes per a un nou país, per a un país millor.

Mentre els nostres polítics continuen representant un sainet amb aires de tragicomèdia (que ja dura massa!), la societat civil, una vegada més, demostra que manté la il·lusió i que amb el seu esforç està completament decidida a construir un nou país. Un futur basat en els 10 eixos de la República catalana que formen part de la campanya d’estiu engegada per l’ANC.

Dissabte vam poder assistir a una gran jornada. L’inici del procés constituent basat en els objectius del projecte Reinicia Catalunya. La convenció constitucional que ha d’incorporar els diferents formats de democràcia –democràcia participativa, representativa i directa-  podem dir que va donar el tret de sortida dissabte a la Universitat de Vic.

En el marc d’una organització impecable i a partir d’una dinàmica de treball dissenyada per Très amb accent obert, els participants es van distribuir en petits grups per debatre sobre vuit àmbits de treball que anaven des de l’educació fins al model econòmic, tot passant per llengua i cultura, agricultura i medi ambient, acció social, salut, empresa i ocupació, esports i organització territorial.

El 1r Debat constitucional d’Osona ens demostra, novament, que aquest procés d’independència l’està liderant la societat civil. Una societat, com hem dit abans, disposada a fer el que calgui. Una societat preparada per debatre, enriquir i aportar idees i propostes  que han de fer de la Constitució de la nova República catalana el marc àgil, modern, obert i democràtic en què hi pugui cabre, en què es pugui fer realitat aquest país de futur que volem cadascun de nosaltres.

La desconfiança, la malfiança, el recel i, fins i tot, l’animadversió entre els partits sobiranistes impedeix una i altra vegada la unitat independentista davant el 27-S i, encara més greu, davant el procés que cal iniciar a partir del 28.

Mentrestant, la societat civil continua treballant incansablement, poble a poble, barri a barri. Mentre uns es barallen per noms i sigles, la societat civil assumeix la seva responsabilitat en la construcció de la Catalunya del futur.

Mentre uns es discuteixen, els altres construeixen.

Del més sublim al ridícul només hi ha un pas

Entre les múltiples frases que va deixar anar Napoléo I, n'hi havia una que deia:

"Del més sublim al ridícul només hi ha un pas"

Durant aquests darrers anys hem estat frega, gairebé tocant el més sublim.... I ara, a 76 dies del moment més important de la nostra història moderna i contemporània, som a punt de caure en el ridícul més espantós.

Avui he escoltat Pilar Rahola a RAC1. Tots coneixem i sabem com és la Pilar. A mi, de vegades, em desperta sentiments contradictoris, però d'un cosa n'estic segur, de la seva honradesa i valentia. No ha tingut mai por a dir el que pensava sobre qualsevol tema, per espinós que aquest fos. No té pèls a la llengua i diu sempre el que creu que ha de dir.

Avui comparteixo les seves opinions (sense que serveixi de precedent) i us en reprodueixo els talls que m'han semblat més interessants i punyents:

"Estic a favor d'una llista unitària independentista... Ara bé, fa mesos que fem el ridícul..."

"L'espectacle sembla el d'un pati d'escola... La situació actual és patètica on prioritzen els interessos personals i de partit per sobre del bé comú."

Rahola ha carregat també contra les entitats:

"Òmnium vol quedar bé amb tothom..."

"L'ANC escull un president a qui després, el seu Secretariat Nacional, no li fa cas"

"Els líders polítics arriben a considerar "normal" enviar un missatge a Europa dient que ells no hi han de ser perquè la ciutadania pugui votar".

Potser m'equivoco, però crec que hi ha molta gent que ara mateix està tenint uns pensaments similars... i això, a 76 dies del 27-S, és greu, molt greu.

Malgrat tot, mantinguem encara ni que sigui un bri de confiança en els nostres representants, ja siguin polítics, ja siguin d'organitzacions civils. Hi som a temps, encara, de redreçar-ho i de capgirar la situació.

Hi som a temps, encara, d'assolir allò que és sublim i de no caure en el més profund ridícul.

Santi Pons, vigatà de l'any. Sempre a prop del cor.

Aviat farà un any....

El mes d’agost de 2014 ens va arribar una notícia colpidora: la mort d’en Santi Pons, advocat, membre fundador de l’ANC d’Osona i un dels principals activistes del 13D. I per damunt de tot, per a mi, un gran company i amic.

El vaig conèixer el 2012 i junts vam formar part del primer Secretariat Nacional de l’ANC. Hi ha persones amb qui des del primer moment, i no saps ben bé per què, estableixes un vincle de complicitat. Sense que gairebé ni el conegués, a través de la seva mirada, de la seva veu, del que deia, fent servir sempre arguments, assenyat, però contundent, amb geni i  energia quan calia, es va guanyar de seguida la meva confiança, admiració i afecte.

En Santi, els seus familiars, amics i companys d’Osona ho saben molt bé:  era una persona alegre, amb unes ganes extraordinàries de viure que t’encomanava cada vegada que comparties amb ell les reunions (fins i tot aquelles tan dures del primer any) les accions, les activitats o, encara més, quan tenies una conversa més relaxada amb altres companys al voltant d’una taula.  

Demà divendres, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici el Sucre de Vic, en un acte organitzat per l'Ajuntament de Vic, El Vigatà Independent i Ràdio Vic, en Santi rebrà, a títol pòstum, el guardó “El Vigatà de l’Any”.

Santi, te’l mereixes... Això i molt més... Estic content per tu, per la teva memòria; però sobretot estic content pels teus pares, en Josep i la M. Victòria, i per la Noe, la teva companya inseparable. Aquest reconeixement a la teva persona i a la teva feina és també un reconeixement per a ells. Un reconeixement que pugui servir, ni que sigui una mica, per omplir el gran buit que vas deixar.

Demà, em sap molt de greu, no podré ser-hi, per compartir amb ells l’emoció d’aquest acte. Ja ho saps, Santi, la feina és la feina, encara n’hi ha molta, i un compromís amb ‘ANC d’Olesa de Bonesvalls m’impedirà de ser a Vic.

Et garanteixo, però que demà seràs amb mi a Olesa, com en tants altres actes... i jo seré amb tu, amb els teus pares i amb la Noe, a Vic.

Al bell mig del menjador tinc penjat un quadre d’una estelada de tela, cosida a mà, amb el lema de Francesc Pujols “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors." Me’l van regalar en Josep, la M. Victòria i la Noe. Mentre jo visqui sempre ocuparà aquest lloc principal de casa meva.

Darrera del quadre em vau escriure aquestes paraules: “...amb agraïment per portar el nostre estimat Santi prop del teu cor”

Santi... sempre et portarem en el cor i en la memòria:

“En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran.

I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”

Santi, Josep, M. Victòria, Noe... Un petó molt fort.

Llista unitària sense polítics?

Després dels resultats de la consulta que l’ANC va fer als seus associats el passat cap de setmana, han quedat molt lluny i oblidats aquells auguris que molts s’havien encarregat de difondre: serà un debat estèril, tensionarem la gent de l’ANC, provocarem la divisió entre els associats o, la més agosarada i terrible predicció, això significarà el final i el trencament de la pròpia Assemblea Nacional Catalana.

Com hem pogut comprovar res de res. La consulta ha servit per veure quina era l’autèntica posició dels associats a l’entorn de la candidatura de país i sobre si l’ANC, com a actor polític que és, havia d’intervenir en l’escenari polític per tal de capgirar la situació actual, no gaire engrescadora.

El resultat no ofereix dubtes:  Més de setze mil socis i sòcies de l’organització van anar a votar (tres vegades més que en els darreres eleccions al SN). El SÍ va obtenir el 96,02% dels vots i el NO es va quedar en només un 3,41%.

Els polítics, però, els costa molt estar.se quiets i ràpidament han aparegut amb una nova proposta: llista unitària, sí, però només de la societat civil,  sense polítics. La CUP, amb el beneplàcit d’ERC afegeix que només seria perquè en 3 mesos es convoquessin eleccions constituents.

Hi ha moments en què penso que ja no em pot sorprendre res... Però cada vegada m’adono que la meva capacitat de sorpresa no té límits i que va en paral·lel a la capacitat d’embolicar la troca que sembla que tinguem els catalans i, molt particularment, els independentistes.

Era aquesta llista la que demanava l’ANC? No. Insistiré una vegada més a risc de fer-me pesat: l’ANC ha demanat sempre una llista de país integrada per polítics dels partits que li donessin suport i independents.

És possible una llista unitària formada només per gent procedent de la societat civil? La resposta és que sí i, a més, és factible.

¿És aquesta la solució perquè el 27-S guanyi clarament l’independentisme i, sobretot, perquè el 28-S pugui començar sense més dilacions el procés d’independència i, alhora, el país compti amb un govern fort i estable que garanteix la normalitat quotidiana?

Tinc els meus dubtes. Dependrà de molts aspectes que caldria negociar i acordar entre la societat civil i els partits que donessin suport a aquesta suposada llista unitària.

M’agradaria reflexionar sobre el tema en un proper article.

Comunicat ANC sobre la llista per la independència

El mandat dels socis i sòcies expressat en la passada consulta del 3 i 4 de juliol aposta clarament per assolir la màxima transversalitat i unitat per tal de donar sentit plebiscitari a les eleccions del 27s. A partir d’aquest mandat l’Assemblea Nacional Catalana assumeix la demanda expressada pel president Artur Mas de lideratge des de la societat civil per fer del 27s un plebiscit guanyador.

L’ANC, tenint en compte les propostes i parers expressats per les altres entitats civils i partits polítics, ha pres la decisió d’impulsar una llista per al 27s que sigui liderada per la societat civil. Aquesta llista ha de representar tota la transversalitat i sensibilitats ideològiques de la societat i ha de superar el debat propi d’unes eleccions autonòmiques. És per aquest motiu que es vol impulsar una llista sense pes de polítics en actiu.

La llista per la independència ha de reflectir la màxima unitat de les forces sobiranistes i de la societat civil.. Aquesta proposta guanyadora contemplarà tots els passos a desenvolupar per tal que el procés continuï amb la màxima seguretat jurídica i s’assoleixi el reconeixement internacional de Catalunya com a Estat independent. L’ANC treballarà per tal que la proposta asseguri la governabilitat a partir del 27s.

Aquesta proposta es traslladarà a les altres entitats, especialment Òmnium Cultural i AMI, i a tots els partits sobiranistes que donen suport a la independència per tal de consensuar-la i fer-la realitat.

En el procés de diàleg amb els actors sobiranistes l’ANC no realitzarà declaracions públiques fins que s’acordi la proposta final.

A tots els associats de l'ANC

Em permeto escriure aquestes ratlles a tots els associats, membres de ple dret, de l'Assemblea Nacional Catalana i a tothom que em vulgui llegir. Ho faig a títol personal, però també com a exvicepresident de l'ANC, organització a la qual he dedicat bona part dels darrers cinc anys de la meva vida.

Com sabeu, divendres 3 de juliol i demà dissabte 4 de juliol, tots els associats de l'ANC estem convocats a una consulta interna per respondre a una pregunta cabdal. El resultat d'aquesta consulta serà determinant per al futur de les eleccions del 27-S. 
Per tal de desencallar la falta d'unitat entre els principals partits independentistes, l'ANC ha de disposar del mandat democràtic dels seus associats per asseure tots els partits en una mateixa taula i aconseguir un acord d'unitat i un pacte d'Estat aplicable a partir del 28 de setembre. 
No només ens cal el màxim d'unitat possible, sinó que és imprescindible un autèntic pacte d'Estat si volem, no només guanyar clarament les eleccions, sinó tenir molt clar que cal fer, que caldrà que facin els diputats elegits, l'endemà mateix del 27-S.
Us demano que aneu a votar. El nivell de participació serà cabdal i serà observat amb lupa pels nostres adversaris i, no cal dir-ho, pels nostres enemics. Si la participació és alta, ja haurem començat a guanyar. 
Podeu votar en qualsevol de les territorials que s'han constituït en seu electoral. En el web de l'ANC assemblea.cat hi trobareu tota la informació.
Els que tingueu problemes de desplaçament, podeu votar per correu seguint les instruccions del mateix web.
La nostra campanya diu "Omplim els carrers per omplir les urnes"...
Comencem ja aquest cap de setmana omplint les urnes de l'ANC i responent a la consulta que ens fa l'Assemblea.
Junts fins a la victòria final!