Ja no et tinc por; per tant tu ja no tens poder

Eskerrik asko Euskal Herria! Eskerrik asko Gure Esku Dago!

Primer va ser a Donosti, al mes d'agost. També a Gasteiz. Ahir va ser a Bilbo. La gent va omplir els carrers en defensa del referèndum de l'1 d'octubre, en defensa de la democràcia.

La primera vegada que aig ser a Euskal Herria en representació de l'ANC va ser el 9 de setembre de 2014, convidat per Xabier Monasterio, de Zenbat Gara, i per l'Assemblea exterior de l'ANC d'Euskal Herria. Vaig fer-hi una xerrada seguida d'un col·loqui moderat per Gorka Knörr. El final va ser emocionant amb Gorka cantant l'Estaca en català i basc.

Després, el 28 d'octubre de 2014, vaig tornar-hi, aquesta vegada a Tolosa i convidat per Gure Esku Dago, una organització que feia els primers passo per mobilitzar la societat basca pel dret a decidir. . Va ser un debat-col·loqui moderat per Martxelo Otamendi.

Encara vaig tornar a Euskal Herria representant l'ANC el mes de gener de 2015. Va ser a Billabona, de nou convidat per Gure Esku Dago. La xerrada.co·loqui va ser de nou moderada per Martxelo Otamendi.

Les experiències viscudes en aquestes visites són de les que deixen una profunda empremta. Estic satisfet d'haver pogut posar el meu granet de sorra en el creixement i consolidació d'aquesta gran organització que ara ja és Gure Esku Dago.

Moltes gràcies, Gure Esku Dago. Moltes gràcies, Euskal Herria, per la vostra solidaritat. Eskerrik asko zure elkartasunagatik

El retorn a la dictadura?: El programa no emès de Vull una resposta

No podran res davant d'un poble decidit, valent i fort.

Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre

Declaració Universal dels Drets Humans. Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

El mes de novembre de 2012 emetíem el primer programa de Vull una resposta. Des de llavors fins al 27 de juliol de 2017 hem emès un total de 213 programes (207 dels quals es poden visionar a ETV a la carta). Hem pogut viure setmana a setmana l’evolució del procés independentista. Hem intentat aclarir conceptes, comentar informacions, declaracions i els diversos escenaris polítics que hem anat vivint. Hem presentat entitats, organitzacions, projectes, llibres... a l’entorn del procés d’independència. La lluita per un Estat independent que sempre hem volgut presentar com només una eina per construir un país millor i una societat més justa, més lliure i més democràtica.

El passat dijous 14 de setembre iniciàvem la sisena temporada ininterrompuda d'emissió. El programa, però, no es va poder emetre en directe, com era habitual. La llarga ombra del feixisme va arribar fins a ETV Llobregat. Com en un túnel del temps ens traslladàvem als pitjors temps de la dictadura quan la censura franquista reprimia la llibertat d'expressió.

En aquests moments ¡ignorem si aquest programa podrà ser emès amb la normalitat habitual. Ignorem si, després de 5 anys, podrem continuar fent el Vull un resposta.

Al segle XXI, però, és inútil intentar silenciar les idees i les opinions. Tothom que ho vulgui pot veure el primer programa de la sisena temporada del Vull una resposta. El teniu al principi d'aquest article i el podeu veure clicant aquí.

L'equip del programa, Magda Gregori, Josep Pedrol, Xavi Portet i jo mateix continuarem fent, d'una o altra manera, el Vull una resposta. Considerem que en una democràcia ningú pot posa fronteres a la llibertat d'expressió. Cap instància, ni política, ni judicial, ens pot dir què hem de dir i què hem d'emetre per televisió.

El meu agraïment a tots els que durant 5 anys heu fet possible el Vull una resposta. Els que ens seguiu, ja sigui per televisió o per Internet. A tots els convidats, ja que ells són el centre del programa. I, sobretot, a la Magda, el Josep i el Xavier que, amb el seu esforç i qualitat humana i professional, han aconseguit i encara aconsegueixen fer realitat setmanalment el Vull una resposta.

I, també, a tota la gent d'aquest gran televisió, sempre al servei del país des del 1983, que és ETV Llobregat.

Tot seguit, l'entrada del primer programa de la sisena temporada:

El calendari polític bull. I nosaltres intentarem anar analitzar-lo setmana rere setmana. Segur que no serà un camí de roses però intentarem sempre posar-hi un bon somriure.

Arrenquem la sisena temporada del Vull Una Resposta. Vivim moments d'incertes i d'excepcionalitats. Però ni les amenaces, ni les visites de la Guàrdia Civil espanyola ni les consignes per atiar la por van aconseguit frenar, un any més, la mobilització de la Diada. L'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència van aconseguir, de nou, portar les seves proclames al carrer.

El dia 1 d'octubre, els ciutadans catalans estem cridats a les urnes. Però abans del dia 1 hi  ha altres convocatòries. La primera aquest vespre, amb el tret de sortida de la campanya del referèndum. I el dia 25, 11 càrrecs i excàrrecs del govern català estan citat al Tribunal de Comptes per les despeses del procés participatiu del 9N. Ara ho desgranarem amb els nostres convidats.

Com diu la cançó: "No podran res davant d'un poble decidit, valent i fort. Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre". De seguida, ens hi posem.

Som-hi. Comencem!

Carta oberta a la Il·lma. Sra. Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat (extensiva a tot l'equip de govern del Consistori)

Il·lma. Sra.

Ahir dijous 14 de setembre, hores abans de començar la campanya pel referèndum de l’1 d’octubre, una comissió ciutadana d’Esplugues us va fer lliurament d’un escrit en què us demanaven que, des de l’ajuntament, donéssiu empara als nostres drets per poder votar amb tota la normalitat el diumenge.  L’escrit, com ja heu pogut comprovar, té el suport d’un bon nombre de ciutadans i ciutadanes d’Esplugues.

Coneixem la vostra posició, d’obediència estricta i d’acatament de les providències dictades pel Tribunal Constitucional, manifestada en la carta de resposta al president de la Generalitat del passat 8 de setembre i, a nivell personal, a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació.

Sou, encara, una persona jove que, afortunadament, no heu viscut el franquisme, que comportava intrínsecament la negació i prohibició de multituds de drets, com el de reunió i manifestació, el de vaga, el de llibertat de premsa, el de llibertat d’expressió i tants altres. Heu estat afortunada de no haver d’enganxar cartells i pintar parets amb la por al cos i amb els ulls vigilants. Heu estat afortunada de no haver estat detinguda o identificada per les “fuerzas del orden” pel fet de repartir propaganda “clandestina i il·legal”, tan il·legal com demanar la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia. Heu estat afortunada de poder anar, i fins i tot participar, en actes polítics, socials, en concerts, sense preocupació, sense que us passés pel cap que algun jutjat us el pogués prohibir.

Com a dona i com a socialista, sabeu perfectament que, històricament, els vostres drets han estat trepitjats i la vostra ideologia perseguida. La llei, aquí i allà, els emparava. Era il·legal que les dones poguéssiu votar. Era il·legal la vostre ideologia i tantes altres. Es perseguien les idees i es vulneraven tots els drets... de manera "legal".

Des de l’antiguitat, des de la Grècia clàssica, ha existit una lluita constant i eterna entre la justícia i la llei o, si ho preferiu, entre la legitimitat i la legalitat. Un Estat que promulga lleis que limiten la llibertat d’expressió i coarten el dret a decidir no és un Estat democràtic. Un referèndum és l’expressió més fidel de la democràcia expressada lliurement per la voluntat popular. Si al llarg de la història no s’hagués produït el triomf de la legitimitat (la justícia) sobre la llei (la legalitat) possiblement no hi hauria al món cap Estat democràtic i continuaríem vivint sota règims de monarquies absolutes.

Estic segur que ja heu llegit el manifest de suport al referèndum que van fer públic diversos exalcaldes i exregidors del vostre partit i també d’ICV. En tot cas el podeu trobar aquí. Em permeto remarcar-vos-en un parell de paràgrafs:

Tot i que no tots compartim en la seva totalitat el full de ruta del govern català, entenem que ja és hora que la ciutadania prengui la paraula i que l’única via real perquè els catalans i les catalanes prenguin la paraula és el referèndum anunciat pel dia 1 d’octubre, vista la impossibilitat de pactar-lo amb l’estat espanyol a curt o mitjà termini.

Igualment ens neguem a acceptar que els ajuntaments, que són i han de ser les administracions més properes a la ciutadania, no facilitin el pronunciament de les persones censades en el seu municipi, amb ple respecte per les diverses opcions.

Molt m’agradaria que hi reflexionéssiu una mica més i que també ho fessin els vostres companys, regidors i regidores, de l’equip de govern. M’agradaria, però em temo que no ho fareu i us mantindreu en la vostra posició inicial. Em sap greu per aquell partit socialista que va ser referència de tanta gent durant l’anomenada transició. Aquell Partit Socialista de Catalunya-Congrés que l’1 de novembre de 1976 feia el seu Congrés Constituent i aprovava “Les bases per a un manifest programa del PSC” on, entre altres punts, afirmava:

En l’apartat dedicat a “L'alternativa Nacional dels Treballadors” constava el següent: “Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya, convençuts com ho estem, que l'alliberament nacional està estretament lligat a l'alliberament de classe. Ens inserim així en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l'autodeterminació”.

Una mica més endavant, continuava dient: ”Els socialistes de Catalunya propugnem, com a projecte a desenvolupar, potenciar una col·laboració estreta amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, culturals i històrics que ens uneixen fonamenten un marc nacional, projecte que es podrà concretar en unes institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l'exercici del dret a l'autodeterminació”.

Fa molts anys d'això, però espero que vosaltres, els hereus d’aquells socialistes, no ho hàgiu oblidat totalment. M'agradaria que fóssiu capaços de reflexionar-hi. M'agradaria que penséssiu que esteu fent alineant-vos amb partits hereus del franquisme, partits que han fet de la corrupció el seu estil de vida. 

Podeu estar segurs que la gent que volem exercir el nostre dreta vot l’1 d’octubre estem determinats a fer-ho. No ens aturareu, ni des de l’Estat espanyol ni des dels Ajuntaments. Fa temps que hem perdut la por i, si ens ho voleu impedir, us trobareu amb una gent carregada d’il·lusió, de confiança i de determinació. Ens trobareu amb un ampli somriure als llavis.

Deixeu-me que acabi aquest escrit amb unes paraules de Manuel Serra i Moret. Espero que el recordeu. Va ser diputat per la Unió Socialista de Catalunya en temps de la República, candidat a la presidència de la Generalitat a l’exili i fundador del Moviment Socialista de Catalunya l’any 1945.

“Catalunya és una nació, un microcosmos dotat de vida i sentit, que té el dret d'aspirar a constituir una entitat políticament lliure, sense una altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els pobles que propugnin la justícia i la germandat universals”.

Si ens hi voleu acompanyar, l'1 d'octubre ens trobareu votant als col·legis electorals.

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu (L'esperit ANC)

Aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts, és a dir: a treballar per un únic objectiu comú i, sobretot, hem après a treballar en positiu.

Aquest país avança amb pas ferm i decidit cap a la seva independència. Això no ho aturarà ningú. El camí per arribar-hi estarà ple de dificultats i entrebancs, segur, però n’estic del tot convençut que ningú podrà evitar que Catalunya sigui un Estat europeu. Disposem de tres eixos fonamentals: La societat civil, el municipalisme i els partits polítics amb les nostres institucions.

Aquesta darrers paràgrafs formen part d’un article escrit el mes de febrer de 2012 (fa més de 5 anys) i que va aparèixer publicat en el butlletí d’una ANC que encara havia d’esperar un mes, març de 2012, per néixer oficialment al Palau Sant Jordi.

Més enllà de comprovar, satisfet, que moltes de les coses que apuntava s’han acomplert abastament, voldria remarcar, avui, que som a 17 dies de la cita més important del a història d’aquest país, allò que sempre ha sigut el model Assemblea: el treball en positiu.

L’ANC va ser criticada per alguns, sobretot al principi, per aquesta manera de fer. El tarannà habitual de l’independentisme (el conec molt bé perquè n’he format part, i n’estic orgullós) era substituït per un tarannà alegre, de vegades festiu, sempre respectuós amb els que pensaven diferent de nosaltres. L’ANC es presentava com un moviment transversal i ho demostrava en les seves accions, manifestacions i concentracions. La transversalitat era ben patent, i no només la ideològica i social, sinó la generacional. Gent de totes les edats i condicions ens apilàvem i estrenyíem com podíem el 2012 als carrers de Barcelona. Gent de totes les edats i condicions ens donàvem la mà en la gran cadena humana del 2013. I així successivament al llarg dels anys.  

El missatge, l’acció, el treball... sempre en positiu. La revolució dels somriures.

El 2 d’octubre començarà una nova feina que també serà llarga, complicada i no exempta de dificultats. Abans, però, hem d'assolir el primer objectiu. Ens queden  només 17 dies per al referèndum que ens ha d’obrir les portes per poder construir un nou país, una nova República catalana.

Cal continuar mantenint l’esperit Assemblea. Cal continuar practicant en tot moment el model Assemblea. Davant de la irritació, el menyspreu, l’insult, la crispació, la còlera, la ràbia i l’odi només poden trobar el poble de sempre, el poble determinat a arribar fins al final, el poble coratjós, el poble que els fa front amb un somriure als llavis, amb il·lusió, amb alegria, amb humor i ironia. El poble que s’expressa sempre en positiu. El poble de Constantí i el de Valls tot llençant clavells a la Guàrdia Civil.

Avui més que mai, ressonen arreu i amb força les paraules de Vicent Andrés Estellés:

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa. 

No podran res davant d'un poble. 

unit, alegre i combatiu

Confiança, determinació i coratge (Intervenció al Fossar de les Moreres. 11 de setembre de 2017)

L’any 1667, la pagesia de la Catalunya recentment annexionada a França, es va revoltar en contra d’un impost de la sal imposat pels francesos. Josep de Trinxeria, un pagès esdevingut guerriller va dirigir l’anomenada Revolta dels Angelets entre 1667 i 1675.

Potser aquest va ser el llarg inici del procés de recuperació de les llibertats catalanes, perdudes el 1659 a la Catalunya Nord i definitivament  l'11 de juliol de 1715 amb la caiguda del regne de Mallorca.

L’1 d’octubre una part de la Nació, nosaltres, les generacions afortunades, podem fer el pas definitiu per la recuperació de les llibertats perdudes. La victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació obrirà el camí a la constitució de la nova República catalana independent.

Sobre el referèndum se n’ha parlat molt. Cal deixar ben clars alguns dels punts principals:

1. El referèndum no té, ni pot tenir, cap límit de participació per considerar-ne el resultat plenament legítim. En cas contrari, es donaria facilitats a l'opció que es considera perdedora a sumar a la seva pròpia abstenció la que ja hi ha estructuralment i que és a l'entorn del 20-30%.

2. En un referèndum no es tenen en compte els vots en blanc ni tampoc els nuls, només els SÍ i els NO. De la suma d'aquests, el 50% més un vot és l'opció guanyadora.

3. El referèndum és vinculant. L'argument principal que el fa vinculant és la determinació del govern català d'aplicar-ne els resultats. Si guanya el NO, anem a eleccions autonòmiques. Si guanya el SÍ, es declararà la independència i començarà el camí de construcció de la nova República catalana.

Cal que ho tinguem ben present i, sobretot, que ho tinguin ben present els del NO, perquè els referèndums es guanyen participant-hi no quedant-se a casa.

Confiança, determinació i coratge.

Confiança en tothom. Confiança en les nostres pròpies forces.. Confiança en nosaltres mateixos. Confiança en la victòria.

Determinació per fer front a totes les agressions, polítiques, judicials i mediàtiques, que ens vénen i ens puguin venir de l’Estat espanyol.

Determinació per fer el que calgui i quan calgui per poder exercir el nostre dret a decidir.

Determinació per fer el que calgui i quan calgui per fer efectiu el resultat del referèndum.

La confiança ens donarà el coratge que necessitarem per reforçar la nostra determinació. Ni un pas enrere per assegurar l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació. Ni un pas enrere per assegurar la victòria del SÍ  i la proclamació de la nova República catalana.

Deixeu d’intentar convèncer aquests que en diuen indecisos. Ja no n’hi ha d’indecisos. Posem tots els nostres esforços a reforçar la determinació i el coratge de la nostra gent.

Posem tots els esforços en la nostra gent perquè som els que podem garantir el referèndum, la victòria del SÍ... els que podem garantir la independència.

Confiança, determinació i coratge.... i també una bona dosi de serenitat. Cap fred i cor calent....

Les properes setmanes seran dures i complicades. No caiguem en paranys... No caiguem en provocacions.

Confiança, determinació i coratge.... Guanyarem a la nostra manera. Democràticament, cívicament, pacíficament, amb un somriure als llavis, però determinats a no fer ni un pas enrere.

Confiança, determinació i coratge.... En aquest camí fins a l’1 d’octubre tothom té la seva feina a fer. Si cadascú fem el que hem de fer la victòria està assegurada.

L’1 d’octubre votarem i l’1 d’octubre guanyarem, per tots els que ens han precedit. Pels nostres fils i pels nostres néts. Per un país de futur. Per un país millor. Per un país lliure.

Visca Catalunya lliure!

Visca la terra!

Il·lusió i somriures enfront de crispació i insults (Un dia amb el Bus del SÍ pel Baix Llobregat)

El 8, 9 i 10 de setembre, el bus de la independència, el bus del SÍ, ha recorregut la comarca del Baix Llobregat, a la nostra manera habitual, com sempre, de manera cívica, pacífica, alegre i festiva.

Ahir, 9 de setembre, vaig tenir el plaer de poder coordinar el recorregut dels del propi bus i us voldria fer arribar les meves impressions de més de 12 hores de viatge.

Puc dir que ahir vaig assistir en primera línia a la confrontació de dues maneres ben diferents d’enfocar el procés revolucionari que viu el nostre país. D’una banda, hi havia cares que expressaven emoció, alegria i, sobretot, IL·LUSIÓ, així, en majúscules. De l’altra banda, hi havia altres cares, aquelles que denotaven irritació, menyspreu i, en alguns casos, crispació, còlera i ràbia.  Entre mig, cares sorpreses, una mica estupefactes, algunes confoses, altres sorpreses.

Les cares emocionades i il·lusionades ens saludaven efusivament, aplaudien, feien el senyal de la victòria.... Les altres insultaven, ofenien de paraula i amb gestos, menyspreaven i amenaçaven.

A les 15h vam arribar a Martorell per dinar. Allà vam poder veure el rostre del feixisme i de la violència. Dues persones, una equipada amb un casc de motorista que no es va treure en cap moment, ens van agredir amb tots els insults que us podeu arribar a imaginar. Entre molts altres, per primera vegada des de feia moltes dècades, vaig tornar a sentir aquell insult feixista i franquista de “perros catalanes”. L’agressió va estar a punt de ser física quan vam haver de subjectar l’energumen que ens atacava amb una barra de ferro d’aquelles que es fan servir per blocar les motos. La ràpida intervenció de la policia municipal i dels mossos va fer que allò no anés a més. El bus va quedar custodiat per la municipal durant el temps que vam estar dinant.

Ahir vam viure un gran dia. Vam copsar la il·lusió i la determinació de la nostra gent i la crispació d’altres. El somriure i l'alegria enfront de les males cares i els insults. Vam poder comprovar la raó de la coneguda frase de Leonard Cohen: 

“De vegades un sap a quin costat ha d’estar, només observant qui són els que estan a l’altra costat”

Estic convençut que amb gent com la nostra mai no podem perdre. Tenim la il·lusió i tenim la determinació. El Dalai Lama deia: 

“Crec en la determinació humana-. Al llarg de la història s’ha comprovat que la voluntat humana és més poderosa que les armes”

Confiança, determinació i coratge! I una bona dosi de serenitat per a les properes tres setmanes.