dimecres, 12 d’octubre de 2016

Els prejudicis lingüístics (1. Tòpics, dites i frases fetes)

Els prejudicis són tan antics com ho és la humanitat...

Tots acostumem a afirmar que no en tenim, de prejudicis, cosa que sabem que no és certa.... qui més qui menys assumeix els seus particulars prejudicis com un fet normal i, de vegades, els confereix garantia de certesa.

Els prejudicis es reflecteixen sovint en els tòpics...
I també en les dites populars i en les frases fetes...
Què és, però, un prejudici?

Si anem a buscar als diccionaris, hi trobarem que defineixen aquesta paraula de diverses maneres. Particularment em quedo amb la que diu:

“Opinió o actitud no fonamentada i intolerant exterioritzada de manera emocional cap a altres persones, idees, grups, cultures, ètnies, etc., pel fet de ser percebuts com a diferents.”

D’aquesta manera podem dir que es un prejudici creure que els homes condueixen més bé que les dones... i això ens porta a menysprear les dones, si més no com a conductores.

És un prejudici creure que els estrangers de l'est d'Europa són mafiosos, la qual cosa porta a malfiar-se dels estrangers...

O malauradament i de manera molt més recent, que els musulmans són terroristes i això ens porta a veure tots els musulmans com a sospitosos de no sabem ben bé què.

La meva exposició, però, la vull centrar en uns tipus molt determinat de prejudicis, els prejudicis pel que fa a les llengües, els anomenats prejudicis lingüístics.

Cap comentari :

Publica un comentari