Els perjudicis lingüístics (7. Incomoditat, impotència i ràbia)

La primera reacció es produeix a causa de la nostra percepció de les coses i del coneixement adquirit al llarg del temps.

Així, possiblement, el primer pensament que en vindrà al cap serà: “No m’ha contestat en català; segurament no l’entén”.

Aquest és un dels prejudicis més habituals.... L’ús de la llengua minoritzada, en el nostre cas el català, provoca freqüents situacions de conflicte davant de respostes com “No le entiendo”, “Cómo...? Me lo puede repetir? i ens provoquen emocions desagradables a nivell fisiològic que produeixen canvis en la conducta....Instintivament ens vénen al cap altres situacions similars que, com a mal menor, ens produeixen incomoditat, però, segons sigui el cas també  pessimisme, impotència, ràbia o por.

Aquesta incomoditat no ens ve donada, però, pel fet que l’interlocutor ens respongui en castellà, sinó pel que ens ha quedat gravat interiorment i que ens ha condicionat davant d’aquest tipus de situacions.

Són els prejudicis lingüístics que ens condicionen i que inclouen totes les experiències anteriors  viscudes, ja des de la infantesa, (que fan els infants... el que veuen fer als grans) Perquè els nostres pares o avis no només han ens han transmès la llengua, sinó també la manera d’actuar... però també les situacions no viscudes directament, però, que d’una o altra manera coneixem bé . 

També els models, els referents, les instruccions que hem rebut i hem processat a causa del procés d’imitació que habitualment exercim.

Són aquests prejudicis els que realment ens estant provocant aquesta incomoditat, impotència o ràbia. Un situació molt diferent a la que es produeix en el nostre interlocutor que, al contrari que nosaltres, actua amb total comoditat perquè ell no pateix de cap manera aquests prejudicis que tenim inserits profundament els catalans.