divendres, 21 d’octubre de 2016

Els prejudicis lingüístics (5. Els nostre prejudicis amb el català)

Molts creuen que per tal d’entendre’ns millor és necessari parlar una llengua comuna. Que vol dir això en realitat...? Que vostè, que vosaltres heu de parlar la meva llengua (la que té més parlants, la més estesa, la més rica...)...Conclusió: Vostè, vosaltres m’heu d’entendre a mi i no a l’inrevés.

Ha arribat el moment de parlar sobre els prejudicis que tenim tots plegats sobre la llengua catalana.

Les situacions comunicatives poden ser complicades i ho són de manera molt especial per als parlants d’una llengua minoritzada. En el cas català, ja ho hem pogut veure, les raons històriques i polítiques vénen de molt lluny... ni més ni menys que del segle XV!

Els prejudicis lingüístics que encara patim actualment ens indiquen que s’han anat consolidat actituds i conductes anòmales pel que fa a l’ús del català, que mai no han pogut retornar a una situació de normalitat.

Pel que fa als prejudicis que tenim i patim els catalanoparlants amb la nostra pròpia llengua, la llista és força llarga. Veiem-ne uns quants:

D’entrada, quan ens dirigim a una persona que no coneixem, pressuposem que no ens entendrà en català. Més encara, si pels seus trets característics, suposem que aquesta persona és estrangera. També pressuposem que, si li parlem en català, aquesta persona pot reaccionar de manera antipàtica i hostil.

Pensem, doncs, que si parlem en català serà considerat de mala educació. Ho farem, doncs, en castellà... per educació, per cortesia, per respecte...A més, ens direm, fent ús d’un altre dels nostres prejudicis... el castellà segur que l’entén tothom...

Fem un breu repàs i reflexionem sobre les autoexcuses que ens acostumem a donar per autodisculpar-nos de la nostra pobra actitud pel que fa a la llengua i també per la persona que tenim al davant.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada