diumenge, 23 d’octubre de 2016

Els perjudicis lingüístics (6. Per què parlem en castellà?)


Per què parlem en castellà?

Home! És natural, sempre ho hem fet així... Hi estem acostumats...

A més, tampoc no és un tema important... el que de veritat importa és que ens entenguem...

Com a catalans hem de demostrar que som oberts, tolerants...

Nosaltres sabem el castellà i ells potser no saben el català... segurament s’hi sentirien incòmodes....

A més, si parlo en català diran que estic fent política, que sóc un radical... Si parlo en castellà no... el castellà és més neutre... 

I moltes més...

Si vull ser graciós, si vull explicar un acudit.. home!  Per a fer gràcia cal dir les coses en castellà.

No cal dir que, si decideixo finalment parlar en català, no haig de fer-ho de manera molt correcta... no queda bé...

I la llista continuaria...

És així com, moltes vegades, el procés de tria lingüística comença abans fins i tot d’adreçar-nos al  nostre interlocutor.

Altres vegades, però, la tria lingüística real no es produeix en el moment d’iniciar una conversa, sinó després que l’interlocutor ens contesta i ho fa en castellà. En teoria res hauria de canviar, nosaltres hem escollit, hem parlat en català i ell ens ha respost.

Per als catalanoparlants, però, mai res no és senzill... Quins són, doncs, els mecanismes que es desencadenen quan la resposta del nostre interlocutor no és en català?


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada