dimarts, 17 de setembre de 2019

"El mar és el teu mirall..." Conrad i Baudelaire. (El mar i la literatura. 3)

El mirall del mar, de Joseph Conrad:

Ara mirava el mar amb uns altres ulls. El sabia capaç de trair el generós ardor de la joventut tan implacablement com, indiferent al bé i al mal, hauria traït la més vil avarícia o l'heroisme més noble. El meu concepte de la seva magnànima grandesa havia passat a millor vida. I veia el veritable mar, la mar que juga amb els homes fins arrencar-los el cor i desgasta resistents vaixells fins matar-los ... Res no pot commoure la meditabunda amargor de la seva ànima. Obert a tots i ningú fidel, exerceix la seva fascinació per perdició dels millors. Estimar-lo no és bona cosa. No coneix vincle de paraula donada, ni fidelitat a la desgràcia, a la vella camaraderia, a la perllongada devoció. L'oferta de la seva eterna promesa és esplèndida; però el sol secret de la seva possessió és la força, la força: la gelosa, insomne ​​força de l'home que guarda sota el seu sostre un tresor cobejat. [...]

Una mica de poesia... L'homme et la mer, de Charles Baudelaire

Home lliure, sempre estimaràs el mar!
El mar és el teu mirall; contemples la teva ànima
En l'infinit desplegament del seu full,
I la teva ment no és un abisme menys amarg.
T’agrada submergir-te en la seva atroç imatge;
El beses amb ulls i braços, i el cor
De vegades es distreu de la seva pròpia remor
Al so d’aquesta queixa indomable i salvatge.
Els dos sou foscos i discrets:
Home, ningú no ha provat les profunditats del teu abisme;
O mar, ningú no coneix les teves riqueses íntimes,
Sempre que sigueu gelosos de guardar els vostres secrets
I no obstant això, fa incomptables segles
Que lluiteu sense pietat ni remordiment,
Tant que estimeu la carnisseria i la mort,
Oh, lluitadors eterns, oh germans implacables!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada