dissabte, 28 de març de 2020

"Tornar al mar", continuem el passeig poètic (3. "Tornar" de Noemí Morral)



La segona part del llibre es titula “Tornar al mar”. Inclou els versos que la Noemí va escriure en arribar a Barcelona, al barri de la Barceloneta. Un nou espai, un nou horitzó, noves esperances... i un mar. En els versos d’Espriu: “Als closos ulls, aquest mar tan antic”.

El tren m’ha portat
Fins a la ciutat
Que serà la meva còmplice,
I m’ha regalat una llar
...i un mar
[...]
Un “bon dia”,
Un “d’on ets?”,
Un “benvinguda”,
Un “et quedaràs”
...i un mar

El nou petit món que l’envolta significa, alhora, l’esperança i alhora el temor a l’esdevenidor:

Tinc por de tots i cada un
D’aquells segons terribles
Que et canvien la vida
i que encara han de venir

El record i la nostàlgia, però, és sempre present. Noemí reflexiona també sobre la mort...

Em fa mal
recordar-te al llit,
malalt.
I em pregunto si la mort és la fi,
o si només ens ho sembla,
I si tots aquests adéus,
que ens van deixar orfes,
són passatgers
o per sempre

La vida resideix en la senzillesa, en les petites (o potser grans) coses, en els petit detalls...

Feia dies que no mirava el cel
que no sentia els petits sons
que engruna l’albada,
que no saludava la lluna
ni resseguia el seu bonic minvant,
que no estimava el perfum
del capvespre a la cara

Feia dies que em perdia
el millor del dia,
i ni me n’adonava.

"Profusió d'òptiques", el microconte del dia (Dia 16 del confinament. Dia 13 de l'Estat de setge)


Confinament, dia 16
Dia 13 de l'Estat de setge


Senzillament junta els llavis i xiula.
Això és tot i…
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre el costat bo de la vida.
                                    (La vida de Brian)



MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETZÈ DIA (DISSABTE 28 DE MARÇ)

Microconte 16 : Profusió d’òptiques
Encarat a la taula de treball del meu estudi, en plena acció laboral, vaig decantar tant el cap que un dels dos ulls de què disposava rodolà per sobre dels fulls i, com que no tinc un escriptori del tot horitzontal, finalment es precipità contra el terra de l’habitació. Per tal de no perdre’l, no li vaig treure l’ull del damunt. Quan posà fi al seu particular èxode, aquell ull reaccionà de la manera més inesperada. Em guaità de tal forma que no vaig poder evitar de ruboritzar-me. I és que aleshores era ell qui no em treia l’ull de sobre. 

Joan Pinyol
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

divendres, 27 de març de 2020

Un passeig poètic per "Tornar" (2. "Tornar" de Noemí Morral)



El poemari està estructurat en tres parts. La primera, “Tornar a casa” des de la seva arribada d’Essaouira a Vic. Són els versos més carregats de records, més carregats d’enyor de la persona estimada, dels moments viscuts...

Tornar és obrir la porta de casa
I sentir l’olor de la nostra vida
[...]
Tornar és escoltar només silenci
quan et dic bon dia.

Hi ha records, hi ha moments que el temps mai no pot esborrar:

M’envolten parets de colors càlids,
però tenyides de fred,
que t’enyoren
[...]
Dormo com sempre,
al cantó dret.
[...]
El teu “com sempre”
ja no existeix

El darrer dels versos d’aquest apartat, sembla obrir, però, una finestra a l’esperança, una finestra a un reviure encara incert:

No hi matí
que no surti el sol,
que no canti el gall,
que no piulin els ocells,
que no miolin els gats...

Passi el que passi,
no hi ha matí
que la vida
no es torni a llevar

"Desitjos seculars", el microconte del dia (Dia 15 del confinament. Dia 12 de l'Estat de setge)


Confinament, dia 15
Dia 12 de l'Estat de setge

...i en la pressa del temps que no para mai
                                                    (Mercè Rodoreda. El carrer de les Camèlies)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

QUINZÈ DIA  (DIVENDRES 27 DE MARÇ)

Microconte 15 : Desitjos seculars
Si no se sentien les mones era només perquè el vent nocturn havia ofegat els seus crits dins de la selva de Palenque. Feia fred i tremolaven en el mateix sacseig aspre que les fulles que espesseïen els arbres on miraven de dormir. L’aigua de la llacuna de sota però, es mantenia quieta, distant a la vida des d’aquell racó de Chiapas i més negra que mai.

Des dels temps de la reina roja, que hi banyava la seva bellesa sota la complicitat de Pakal,  no s’havien tornat a remoure mai, fins aquell vespre, és clar, en què un dels cargols petrificats que s'arrapaven a les parets de la llacuna va decidir precipitar-se cap al fons.

Feia segles que ho rumiava i la quietud de l'aigua no es va poder estar d'agrair-ho amb ondulacions de felicitat. 

Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

dijous, 26 de març de 2020

"Comunitat de veïns", el microconte del dia (Dia 14 del confiament. Dia 11 de l'Estat de setge)


Confinament, dia 14
Dia 11 de l'Estat de setge

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges...
                                 (Ja t'ho diré)

Avui ens posem al dia en els microcontes que ens fa arribar en Joan Pinyol. A partir d'ara, només un microconte cada dia. 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

TRETZÈ DIA (DIMECRES 25 DE MARÇ)

Microconte 13 : Dret d’admissió
Un dia, en plena ruta cap a la capital, Jack i el seu gos van aturar el viatge per dinar. Escolliren un restaurant de muntanya i triaren una taula de la terrassa exterior. Era un plaer que des de sempre havien compartit els dos. Mentre esperaven el cambrer van fixar-se en els del seu entorn. S’adonaren que tothom menjava amb una discreció i a una velocitat ben pròpies de la fi del món. Poc després va arribar el cambrer i de seguida va demanar que se separessin una mica amb l’excusa que aquella mena de companyia de taula podria crear molèsties a algú. Acostumats a aquesta mena de tractes, no van posar-hi cap objecció. El cambrer però, insistí que aquell no era un lloc apte per a servir-los als dos i, quan Jack i el seu gos van exigir que els fes saber les veritables raons, el cambrer, al qual penjava una mica de bava del costat esquerre del llavi, els digué que ja estaven cansats d’éssers amb olor de suat, la cara plena de grans, capaços de deixar caspa a les butaques i demanar postres després de dos plats. No va caldre que afegís que allí només servien aigua i ossos pelats. Definitivament , aquell no era un lloc per a Jack. 

Joan Pinyol 
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

CATORZÈ DIA  (DIJOUS 26 DE MARÇ)

Microconte 14 : Comunitat de veïns
El dia que la jove parella s’instal•là definitivament en un dels pisos de la planta d’aquell bloc tan poblat, el primer que van decidir de fer fou conèixer el veí més proper del replà. Després de presentar-s’hi, amb la cordialitat que demanen aquesta mena de casos, el veí els digué que tenia molt de gust de conèixer-los i que, per al que fos necessari, podien disposar d’ell.

Només uns quants dies més tard trucà a la seva porta la noia i, quan el veí li qüestionà el motiu de la visita, ella, amb una lleugera caiguda d’ulls, li confessà que estava necessitada d’una cosa important: de l’amor que no sentia des de feia temps. Poc després la porta que els separava es tancà, i no pas entre els dos. 

Joan Pinyol 
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

L'ANC 2020-2021. “Si el govern català fa el que ha de fer per aconseguir un estat propi ens tindrà al darrere, però si no haurem d'anar al davant.”(Carme Forcadell, abril de 2012)

























11 de setembre de 2012

Dimarts, després de conèixer els resultats de l’Assemblea General Ordinària(AGO) de l’ANC, vaig escriure l’article “ANC: Full de ruta i Estatuts aprovats. És aquest el camí? (Algunes reflexions i algunes realitats)”.

He rebut alguna comentari (sempre constructiu) en el sentit que algunes persones implicades en l’Assemblea, sobretot les que han format part del Secretariat Nacional (SN) en els darrers anys, podien interpretar l’article com una critica, una censura a com han gestionat l’ANC i a la feina que han fet els respectius SN. Més encara, tenint en compte el fet que estic a l’ANC des del principi, que vaig ser-ne vicepresident del 2013 al 2105 i membre del SN del 2012 al 2015. Em deia el company que a l’article li sobrava alarmisme i li faltava constructivisme.

Les persones que em coneixeu la meva trajectòria sabeu que la meva intenció no podia ser aquesta de cap manera. L’article pretenia resumir algunes realitats perquè és bo dir les coses tal com són, Les realitats no es poden amagar si no és dient mentides o tergiversant la veritat.

Respecte a l’AGO, les xifres i els percentatges de les votacions són les que són. Cadascú les pot interpretar a la seva manera i com cregui convenient. Em reafirmo en el fet que la majoria de justificacions de la ponència per no acceptar segons quines esmenes eren de poc nivell i mancades d’argumentació i, sobretot, no acabo d’entendre que moltes no fossin transaccionades i, per tant, acceptades, ja que el que feien era desenvolupar punts només enunciats en la ponència amb un redactat massa obert, massa políticament correcte. Que el Full de ruta aprovat és, en bona part, fluix pel que fa a continguts i ha estat redactat amb poca capacitat d’anàlisi crítica, d’audàcia i de gosadia. Si l’analitzem, comprovarem que no hi gaires canvis substancials respecte a l’anterior del 2019-2020.

També, cal reconèixer que sempre (i remarco, sempre!) és molt difícil que prosperin els textos de les esmenes que es presenten en una AGO, per això és molt important la capacitat de transacció d’esmenes.

Vaig escriure un article alarmista? Més aviat diria que era un article amb un toc d’alarma, entenent “alarma” com un “avís o senyal fet en cas de perill”. Més encara, en psicologia es defineix “alarma” com el “sistema mobilitzador del comportament que prepara immediatament una resposta adaptada a una situació urgent.”

Crec que molts estarem d’acord que ens trobem en un context sociopolític molt complicat i que el perill que l’Assemblea no sàpiga o no pugi respondre-hi adequadament existeix. Ni el context, ni la situació de perill és culpa de les persones que han gestionat l’ANC en els darrers temps. Estic segur que, més enllà de les diferències d’opinió i d’estratègia, comparteixo amb la majoria de secretaris i secretàries l’objectiu d’independència, d’un país millor i que tots volem  el millor per l'Assemblea i per al país. Conec molt bé les bambolines de l’ANC i sé com n’és de complicada la feina d’un SN. A més, hi ha un punt molt important i és que els espais i els contextos actuals són molt diferents als de l’etapa 2012-2015.

Faltava constructivisme, em deia el company. Segurament, perquè l’article intentava fer evidents algunes realitats i que els números es poden presentar de moltes maneres. El constructivisme estava en les esmenes.

És cert, però, que cal intentar ser sempre propositiu i constructiu. El que jo anomeno “l’esperit Assemblea”: pensar i actuar sempre en positiu. També sóc dels que crec que qualsevol organització, i l’ANC no n’és una excepció, les formen, les constitueixen i les fan realitat, les persones. Més enllà de fulls de ruta, d’Estatuts i Reglaments, l’ANC serà més útil, més eficient, més influent, més decisiva, més transversal, més independent, segons les persones que formin el seu Secretariat Nacional i segons qui siguin les que ocupin els càrrecs de més responsabilitat.

I més encara.. Depèn, també i com sempre, de nosaltres. L’ANC és la principal organització independentista de la societat civil. La seva xarxa territorial és la més extensa, present arreu del país. Les seves sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República. Les assemblees exteriors presents arreu del món col•laboren a ampliar-ne el ressò internacional. Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència organitzativa de gairebé 10 anys fan que sigui la principal eina de què disposem per fer efectiva la independència i proclamar la República catalana.

Quin camí hauria de seguir l’Assemblea a partir d’ara? No seré jo qui ho decideixi, però si que puc donar la meva opinió, propositiva i constructiva.

Faig meves algunes propostes treballades amb alguns companys i que després no han tingut el recorregut que volíem i que sens dubte mereixia

1.  Suport total al Consell per la República, que cal que sigui l’òrgan de representació i coordinació de tot el moviment independentista.

2.   Promoure i/o donar suport a totes les mobilitzacions populars que tinguin per finalitat defensar els progressos assolits o defensar les posicions guanyades, ja sigui amb iniciatives sorgides de les mateixes organitzacions civils o del Consell per la República.

3.     Dinamitzar i coordinar la Taula de partits i entitats i exercir el paper d’àrbitre quan calgui. (Malgrat que l’esmena que proposava la creació d’una Taula de partits i entitats no prosperés, res no impedeix de constituir-la. No és imprescindible que figuri en el Full de ruta.)

4.  Promoure la constitució de Consells Locals de la República a totes les poblacions catalanes de més de 1.000 habitants.

5. Impulsar les campanyes de tipus econòmic i financer que tinguin per finalitat l’empoderament de la ciutadania i la desconnexió de les xarxes empresarials vinculades amb el model econòmico-financer de caràcter global.

6.     Impulsar una campanya que tingui per finalitat debatre i arribar a grans pactes  sobre el futur que volem per al nostre país, com la millor manera d’eixamplar el suport social i polític a la instauració de la República Catalana.

7.     Que es respectin les diferents estratègies dels partits independentistes, tant a les Cortes espanyoles com al Parlament Europeu, sempre que responguin a un repartiment de papers dins una estratègia comuna, que tingui com objectiu el desgast del règim del 78 i la projecció internacional de la causa del poble català.

8. Que les properes eleccions al Parlament de Catalunya, siguin plantejades com a eleccions constituents per les forces independentistes. La fórmula que més demostraria a l’electorat la unitat  en l’estratègia compartida i en l’objectiu final seria que es presentessin agrupades  en una única candidatura d’unitat catalana . Tan si és així, com si decideixen presentar-s’hi en candidatures separades, el compromís assumit hauria de ser, que si assoleixen la majoria absoluta d’escons i superen la meitat dels  vots emesos, es  declararà instaurada la República Catalana proclamada el 27 d’octubre de 2017 i s’obrirà un  període constituent que culmini, al cap de sis mesos com a màxim, amb la celebració d’un referèndum per aprovar la Constitució del nou Estat i la posterior convocatòria de les primeres eleccions de la República.

Volem una ANC amb mentalitat i estratègies renovades i amb capacitat de lideratge que pugui reforçar i potenciar la unitat d’acció de tot el moviment independentista. Una “nova” ANC, acompanyada d’una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil. És el millor remei per evitar caure en un bucle “processista” sense fi o, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

dimecres, 25 de març de 2020

"Un petit homenatge a les nostres llars..." (1. "Tornar" de Noemí Morral)


Noemí Morral, des de la Barceloneta. Un petit homenatge a les nostres llars que, sigui com sigui, ens acullen i protegeixen en aquests dies de confinament.

En paraules seves: Em dic Noemí Morral i vaig néixer a Vic a les acaballes de l’any 1972, quan encara es podia enviar mare i nena al quarto dels mals endreços de l’hospital, en cas de massa parts un mateix dia. 
Tot i que de petita m’agradava molt dibuixar i escriure, vaig encaminar els meus estudis i vida laboral cap a l’àmbit de l’economia.
El daltabaix que es produeix a la seva vida el 2014 la submergeix en un llarg període d'icerteses i dubtes. El 2015 marxa a Essaouira. A partir d'aquí ens apareix amb plenitud la Noemí poeta i dibuixant. Ha de recórrer un llarg camí per tal de poder "tornar" tant des del punt de vista físic com personal, sentimental i espiritual.

Quan miro enrere, m’adono que ha estat un vent fet de lletres i colors el que m’ha portat cap a un nou destí…  i és que quan obres una finestra i t’hi escapoleixes, t’esperen moltes sorpreses boniques que no havies imaginat mai. 
Espero que encara en quedin d’altres per arribar i que les pugui anar compartint amb tots vosaltres.

Visc en un quart de casa
antiga llar de pescadors;
llar de balcó amb roba estesa.

Una llar petita,
però que els obria
sempre la porta,
tant si arribaven
d’alta mar
amb les mans buides,
com si ho feien
amb les mans plenes.

Una llar petita
abans i ara, però sempre,
una llar

Tornar és el segon llibre de poemes i dibuixos de Noemí Morral. Del primer “Finestra poètica a Essauouira” en vam escriure aquest post "Sempre, caminem junts". Finestra poètica a Essaouira

Durant els propers dies de confinament, us proposo un passeig poètic per "Tornar"

"Al peu de la lletra" el microconte del dia (Dia 13 del confinament. Dia 10 de l'Estat de setge)


Confinament, dia 13
Dia 10 de l'Estat de setge

...de les tristors en farem fum...

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

ONZÈ DIA (DILLUNS 23 DE MARÇ)

Microconte 11: Al peu de la lletra
En plena homilia al convent d’Acolman i des de la superioritat i la seguretat que li conferia el balcó des d’on deia la missa, el monjo agustí va adreçar-se als forçats feligresos que omplien l’esplanada del davant i els va assegurar, en un castellà gairebé lletrejat, que els cristians obririen el seu cor a tots els natius que volguessin servir-los. I es va fer entendre, però no de la manera que més hauria desitjat.

Un dels indígenes, el que començava a tenir més nocions de la llengua imposada, va alçar-se de la gespa i en una dècima de segon va projectar una llança contra el clergue amb tanta exactitud que la punxa enverinada li partí el cor sense contemplacions. 

Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

DOTZÈ DIA (DIMARTS 24 DE MARÇ)

Microconte 12 : Remeis efectius
Des que va néixer tothom el va titllar d’insubstancial i no passava dia que algú no li recriminés el fet de no tocar mai de peus a terra. 

Una tarda de vent no va tenir cap més remei d’anar amunt i avall, sense parar gens quiet. Fins que va poder lligar-se una estona a la branca d’un ametller en flor.

Des d’allí, i mentre se sentia més inflat que mai, li va venir al cap una idea que podia fondre-li tots els mals i canviar-li molt la vida. 

El dia següent, el globus va demanar hora per a una sessió d’acupuntura. 

Joan Pinyol
(Del llibre Glops (Ed. Petròpolis, 2009) 
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

Petit repàs a les mesures higièniques bàsiques per plantar cara al Coronavirus 2019 (3. Joan Guarch, fisioterapeuta jubilat)



L’article d’en Joan Guarch d’avui fa un petit repàs a les mesures higièniques més bàsiques a tenir en compte per plantar cara al coronavirus 2019.
Abans, però, i en relació a l’article “Com diferenciar el Coronavirus 2019, l'al·lèrgia i la grip (2)" i a la resposta i comentaris de Joan Fort “No és cert que es puguin diferenciar els símptomes del Coronavirus2019, l'al·lèrgia i la grip” en Joan Guarch ens fa arribar un document molt interessant, pel contingut i per l’origen. És el Manual xinés de prevenció i tractament del Covid-19 (en anglès).
Insistim, una vegada més que, davant de qualsevol dubte el que cal és consultar amb els professionals de sanitat i, mentrestant i sobretot, quedar-se a casa.
Mesures bàsiques d’higiene
Partint de la situació de confinament a casa, hem de considerar les mesures higièniques des del punt de vista de que, des de dins de casa, ens hem de protegir de la contaminació que puguem agafar a l’exterior, en el moment de sortir, i que podem introduir a casa en tornar. Per tant aquest aspecte és el que hem de vigilar.

Tots sabem que a l’exterior ens hem de protegir nosaltres (al mateix temps que protegim als demés si som nosaltres els contaminats i encara no declarats), per tant, sobretot, hem de fer ús de les mascaretes i els guants.

El millor és utilitzar mascaretes i guants d’un sol ús i, en tornar del carrer, tirar-les. El millor és utilitzar una bossa, a propòsit, en la que s'hi tiraran mascaretes, guants, tovalloles de paper i mocadors i es llençaran a la brossa, cada dia.

Si les mascaretes no son d’un sol ús, perquè son de roba i es poden reutilitzar un cop fetes servir un dia, al arribar a casa es posen en un lloc a resguard fins que , el mateix dia, es renten amb aigua i sabó i unes gotes de llegiu. Un cop seques, es planxen amb planxa al vapor i es poden tornar a fer servir sempre per la mateixa cara que serà clarament identificable.

Si els guants no son d‘un sol ús, és a dir, si son de làtex perfectament ajustables, en arribar, i abans de treure’ls, ens hem de rentar molt bé les mans, a consciència, amb aigua i sabó i guardar-los en un lloc a resguard i fer-los servir la següent vegada per la mateixa persona. Depèn de l’ús que en fem, i per tant del deteriorament que puguin patir,  es poden fer servir com a molt tres vegades i després cal llençar-los.

En aquesta situació és adequat que les persones que facin servir material reutilitzable i d’ús personal, (mascares i guants), es vagin tornant en aquestes funcions de sortida al carrer.

Al arribar, encara que s’hagin fet servir guants, cal rentar-se bé les mans amb aigua i sabó, cosa que farem sovint totes les vegades que podem pensar en una possible contaminació, tan per no rebre-la com per no contagiar-la.

Al arribar del carrer una bona mesura d’higiene és treure’ns les sabates i guardar-les a l’entrada, al rebedor, o en un lloc adient, fins poder-les fer servir un altre vegada.

Caldrà netejar el calçat de tant en tant amb totes les mesures de precaució adequades. Alternar el calçat que utilitzem, amb una certa freqüència.

La roba amb la que haguem anat al carrer s’ha de rentar amb una certa freqüència, i quan l’haguem de guardar, per rentar, dins d’una bossa tancada.

Dins la casa hem de tenir cura, especialment, en no deixar mocadors de paper per sobre de taules, cadires, prestatges, i especialment estovalles, o coixins del llit, etc.

Totes aquestes mesures s’extremaran o relaxaran, pel que fa al cas d’ús d’utensilis reutilitzables, segons hagi estat l’ús en la visita a l’exterior i la possibilitat de major o menor contaminació (visites a centres de sanitat, aglomeracions, o altres situacions de risc...).

Cal tenir molt present la neteja de l’interior del cotxe si l’hem utilitzat, i el contacte amb el volant, el fre de ma, les manetes de les portes, qualsevol estri del tablier. El cotxe s’ha de considerar part externa al nostre habitatge.

Neteja de mòbils, ordinadors, tabletes, comandaments de TV, etc...
Es recomana netejar de tant en tant el mòbil (extensible a qualsevol altre útil electrònic com ordinadors, tabletes, etc..), però, especialment el mòbil.

Hi ha estudis d’Universitats, que conclouen que els mòbils tenen deu vegades més bacteris que la majoria de vàters. Per tant hem de ser molt curosos amb el seu ús.

És una bona idea netejar-lo quan s’arriba a casa si ha estat exposat a una possible contaminació.

En qualsevol cas s’han de seguir les indicacions de les marques dels aparells per anar sobre segur.

Se sol aconsellar netejar el mòbil (i com hem dit, tablets, teclats i altres elements tecnològics d’ús freqüent), amb un drap humit sense borrissols i evitar productes químics agressius.

En l’actualitat ja s’assegura que és segur netejar-lo amb tovalloletes desinfectants. Es poden utilitzar solucions al 70% d’alcohol per matar microbis sense fer malbé el dispositiu.

Primer hem de netejar la carcassa, extraient-la del mòbil i rentant-la amb aigua tèbia i sabó. 

Es pot fer servir un drap suau sense borrissol mullat en alcohol al 70% i deixar que s’evapori sol.

Amb el mòbil, primer s’ha de desinfectar, amb aquesta solució d’alcohol, la part posterior i els costats del dispositiu. També es pot fer servir una tovalloleta desinfectant.

Per netejar la pantalla també es pot fer servir la solució d’alcohol al 70% i polir la pantalla amb un drap sec i sense borrissol per eliminar l’excés de solució i minimitzat agredir el recobriment oleofòbic de la pantalla.

Un cop netejat el mòbil ens hem de rentar les mans.

És absolutament recomanable no deixar qualsevol útil electrònic d’ús freqüent a sobre se estovalles, els llençols dels llits o superfícies en que s’hi puguin deixar aliments.

Neteja de mans amb aigua i sabó.
La neteja de mans amb aigua i sabó és importantíssim fer-la en qualsevol moment, però sobretot abans de la manipulació d’aliments i després del contacte amb persones o superfícies amb més risc d’estar contaminades.

Per netejar-se aquest virus de la pell, especialment de les mans, el sabó actua molt més eficientment que no simplement l’aigua. L’aigua amb sabó conté unes substàncies anomenades amfipàtiques, algunes de les quals son molt semblants als lípids de la membrana del virus. Les molècules de sabó ‘competeixen’ amb els lípids de la membrana del virus i acaben inactivant-lo. Per això és especialment eficaç la neteja de les mans amb aigua i sabó.

Amb totes aquestes mesures mantindrem el virus a ratlla i, en tot cas, minimitzarem al màxim els efectes de qualsevol possible contaminació.

En qualsevol cas, en la fase en que ens trobem ara, la millor mesura és

Quedem-nos a casa!!!