dijous, 11 de juny del 2020

VÍDEO: Les capitals de la nació catalana (Programa 174 de LA CLAU de la nostra història)

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 174.

Poble, vila, ciutat... La diferència entre ciutat i altres  formes de denominar les poblacions varia a les diferents parts del món. En general, es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatus legal. Tots aquests criteris varien també segons l’època.

Els pobles o llogarets eren nuclis de població sota la jurisdicció d’un Senyor. Les viles o les ciutats solien obeir al fur comú atorgat pel rei, que usualment n’era el fundador. L’estatut de ciutat era el reconeixement d'algun fet singular en el qual la població havia participat activament. Per exemple, en el concepte religiós, tant en l'alta edat mitjana com en altres períodes com el Renaixement i anteriorment al segle XII, només era ciutat aquella població que dintre de les seves muralles tingués una catedral o un arquebisbat.

Entre les ciutats més antigues dels Països Catalans trobem Elx, que ja ho era en l’època romana. En la romanovisigòtica ja eren considerades ciutats Barcelona, Elna, Girona, Lleida, la Seu d'Urgell, Tarragona, Tortosa, València i Vic. A l’Edat Mitjiana ja s’hi afegeixen Balaguer, Manresa i Palma (anomenada Mallorca )més tard Xàtiva, i després Alacant i Oriola.

Al segle XVI eren reconegudes com a ciutat l'Alguer, Alcúdia de Mallorca, Solsona... Al XVII, Dénia, Gandia... Al XVIII, Cervera, Ciutadella, Eivissa, Fraga, Maó, Mataró, Reus, Sant Carles de la Ràpita i Xixona.

La darrera, nomenada ciutat el 1986, ha estat Barberà del Vallès.

Avui, a LA CLAU de la nostra història parlarem de les ciutats, de les capitals de la nació catalana.

Ho farem amb en Víctor Cucurull, assessor històric i director de la fundació Societat i Cultura.

Final

La frase de la setmana per recordar el cantant i compositor Pau Donès, de Jarabe de Palo que va morir ahir amb 53 anys.

La vida és només una i ara. Visquem-la. Viu el moment, no pensant en el futur. I no tinguem por. El que hagi de ser, serà. Els temps que siguem aquí, gaudim-ne.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Fins aviat.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada