dissabte, 11 de novembre del 2023

Les amnisties a l'Estat espanyol. La història de Catalunya dia a dia. El legat Tecla Sala al Museu d'Història de Catalunya. El moviment coral dins el teixit social català


 
LA CLAU de la nostra història. Programa 242. Emès el 7 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 242

Aquestes darreres setmanes, en què parlem molt d’amnistia, la primera que ens ve al cap és la del 1977 que va permetre l’anomenada transició democràtica. D’amnisties, però, n’hi ha hagut unes quantes des del segle XIX.

Durant el segle XIX, les amnisties se succeïen sempre que acabava un conflicte .En poc menys de 30 anys, n’hi va haver sis:  el 1832, el 1840, 1847, 1854, 1856 i el 1860. Ja es practicava “l’’autoamnistia” , és a dir, evitar que es poguessin perseguir els delictes del sector que governava.

El 1869 l’amnistia afectava els que s’havien mobilitzat contra les lleves de la Guerra de Cuba. El 1871 se’n va decretar una per evitar els processaments contra els que havien participat en insurreccions republicanes. El 1890 l’amnistia va ser una veritable “autoamnistia”  ja que va ser per delictes electorals comesos en el règim de la Restauració.

Ja en el segle XX, el 1906 es va aprovar una amnistia per als delictes d’opinió i expressió relatius a la unitat d’Espanya i les forces armades. El  1914 va incloure les vagues d’obreres (considerades llavors delicte). En vam tenir dues més el 1916 i el 1918. Després de la dictadura de Primo de Rivera, l’amnistia concedida va incloure republicans conspiradors i militars, però no incloïa presos socials ni aquells delictes que feien referència a la “integritat de la pàtria”. Francesc Macià, entre altres ciutadans, no va ser amnistiat. L’amnistia del 1931 va venir com a conseqüència de la proclamació de la República. En el bienni negre de 1934-1936, l’amnistia es va fer servir per alliberar militars revoltats el 1932 i els condemnats pels delictes d’atemptat i de sedició contra la República. El 1936, amb la victòria del Front d’Esquerres ens van amnistiar els condemnats per delictes polítics i socials.

Durant la dictadura franquista no es va aprovar cap llei d’amnistia, si bé es van produir uns quants indults.

La darrera amnistia fins ara va ser la de l’any 1977, la primera llei aprovada per les Corts espanyoles. Va ser el producte d’un pacte entre partits en nom d’una “reconciliació nacional”. La llei va incloure tots els delictes comesos pel franquisme, en contra de les demandes  de l’Assemblea de Catalunya que volia una amnistia restringida únicament als presos i exiliats polítics. Una vegada més, la llei va acabar sent una llei “d’autoamnistia” perquè va incloure totes les responsabilitats penals d’autoritats, funcionaris i forces policíaques del franquisme. L’amnistia va tancar la porta fins i tot a la investigació sobre tot aquests fets i no va apartar-ne cap dels responsables.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe:

Si cadascú neteja la seva vorera, el carrer estarà ben net.

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada