Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la
nostra història. Programa 263. Enguany, el Correllengua està dedicat a M. Carme Junyent. Tot
seguit us llegiré el manifest escrit pel filòleg i corrector, actualment cap
d’estil de Vilaweb, Jordi Badia.
El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M.Carme Junyent,
una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar
exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que
calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit
d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer
propostes per redreçar-la.
Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era
un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill,
sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un
parany letal, com va argumentar a bastament.
M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de
la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts
anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar
tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no
eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició
crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar.
Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell
Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles
mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als
instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin
lingüísticament competents?
Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n
destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara
hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat
que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que
reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I
que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el
millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”.
Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir
derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon
lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim
molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua
que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge
ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de
llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La
llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina
d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una
invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.
Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. No
diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho. possible.
Final
La frase de la setmana del dramaturg i poeta alemany Bertolt
Brecht.
Molts jutges són
del tot incorruptibles. Ningú no els pot induir a fer justícia...
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història.
Hem de defugir mediocritats i sectarismes. Hem
d’allunyar-nos de la resignació i el derrotisme... a vegades fa la impressió
que amortitzem massa ràpid algunes conquestes que ens haurien d’estimular a
persistir. [...] sóc conscient, també, del desànim, la desmobilització i la
pèrdua de confiança d’una part de la població que, esperançada a poder fer
possible finalment el somni d’un país lliure i millor, i que va respondre
sempre que se li va demanar, s’ha decebut per la nostra incapacitat –la dels
partits polítics i la de les organitzacions civils– de culminar aquella
esperança. La frustració perquè vam deixar la feina a mitges i perquè en tots
aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l’enfrontament intern, ha
conduït a la fragmentació i la malfiança.”
Aquestes són paraules del president Puigdemont en la
conferència del dijous passat, 21marc,
a Elna, a la comarca del Rosselló. Una mica de llum en la foscor
independentista. En una intervenció de més d’una hora, el president va dir
moltes coses, però si he volgut comença aquest davantal amb aquestes
paraulesés perquè crec que res del que
va dir serà possiblesi no comencem per
acabar amb la divisió i l’enfrontament entre independentistes. Prou ja de
flagel·lar-nos una i altra vegada i de buscar culpables, botiflers i traïdors.
Prou de disparar contra el company de trinxera. Prou d’engegar-nos trets al
peu.
Paraules també d’autocrítica. Perquè n’hem parlat
abastament de la incapacitat dels polítics, però seria bo que féssim extensiva
aquesta incapacitat, com fa el president, a les organitzacions civils que
,també, van cometre els seus propis errors i van renunciar, cas de l’ANC, a tot
allò que hi havia preparat des de feia temps.
És evident que allò que tothom destaca del discurs és que
el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la
investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i
demanar la confiança de la cambra. I va afegir: “Se suposa que els jutges
hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten
una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré
igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit.”
El president no va defugir la realitat de la Catalunya
del 2024 i que més enllà de la lluita per la independència caldrà, mentre
aquesta independència no arribi, gestionar la migrada autonomia, perquè el país
està travessant una de les pitjors situacions econòmiques i socials de les
darreres dècades. El president va afirmar que era conscient d’aquestes
dificultats, “algunes extremes i urgents deresoldre. Des de la sequera fins a l’ensenyament, passant per la
sanitat, la llengua, el laberint de la burocràcia o l’habitatge.” No podem
esperar a la independència i pensar que aquesta serà la solució de tots els
problemes. Ho hem dit moltes vegades, cal gestionar bé l’autonomia.
Saber valorar les nostres victòries, no només la de l’1 i
el 3 d’octubre de 2017, sinó altres que han vingut posteriorment i que el
president també va enumerar. Valorar i gaudir, per què no? de les victòries
parcials.
Canviem aquell eslògan d’Espanya ens roba, pel de Madrid
ens roba i aprenguem a fer servir el dèficit fiscal com a eina per acostar
la gent a la independència.
“Per això ens caldrà molta mobilització, començant per la
mobilització a les urnes” van ser les paraules finals del president.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana és del Subcomandant Marcos, que va
ser portaveu de l’organització armada “Ejército Zapatista de Liberación
Nacional”
“La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen
adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per
aconseguir-la”.
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Que passeu una bona Pasqua i, com sempre, que tingueu
molt bona feina!
Aquest
2024, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) dedicarà el
Correllengua a la filòloga i lingüista M. Carme Junyent. Més enllà de retre homenatge a una de les
figures més compromeses i lliures en la defensa del català, des de la CAL volem
també posar èmfasi en la trajectòria i l’activisme d’aquesta estudiosa de les
llengües amenaçades i minoritzades.
Com
a coneixedora de les causes i els processos que provoquen la desaparició d’una
llengua, Junyent va ser una de les persones que ja fa anys va alertar sobre la
possible extinció del català. A més, en el seu llibre El futur del català depèn
de tu (Penguin Llibres), aquesta reconeguda lingüista ja va expressar la idea
que “si de la llengua no ens n’ocupem nosaltres, els parlants, no la salvarà
ningú“.
El
Correllengua 2024 vol transmetre i amplificar el missatge de M. Carme Junyent en
defensa de la llengua, així com els seus coneixements sobre la diversitat
lingüística del món i el seu valor.
L’acte
d’inici del Correllengua 2024 serà el dijous 4 d’abril a l’Aula Maragall,
ubicada a l’edifici històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585),
se celebrarà la taula rodona titulada Com
conviure amb la diversitat lingüística? ha estat organitzat amb la
col·laboració del GELA, grup de recerca, depenent de la Universitat de
Barcelona, del qual Junyent va ser-ne la directora i la investigadora principal
Els ponents seran Mònica Barrieras, membre del GELA; Òscar Andreu, presentador
i guionista, i Amina Chabeh, activista i educadora. La discussió estarà
moderada per Jaume Marfany, president de la CAL. També tindrà lloc la lectura
del Manifest del Correllengua 2024 a càrrec de l’autor, el filòleg i escriptor
Jordi Badia.
L’acte
central es farà a Masquefa, la vila de M. Carme Junyent, els propers dies 24 i
25 de maig. La programació dels actes es farà conjuntament amb l’Ajuntament del
municipi i les entitats de la població.
Pel que
fa al cartell de l’edició d’enguany, ha estat dissenyat per Laura Tusell,
estudiant de Disseny Gràfic i Creacions Digitals. Amb aquest cartell l’autora
ha volgut retre un especial homenatge a M. Carme Junyent, representant la
lluita per la llengua i la transcendència del feminisme. Segons la Laura,“l’ús de l’estil geomètric aporta dinamisme i
modernitat al disseny, reforça la seva expressió visual i la seva significació
simbòlica”.
Teniu
tota la informació a cal.catsobre el
Correllengua 2024, materials i recursos diversos al web cal.cat
