Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercè López. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercè López. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2024

"Incompetències bàsiques" amb Damià Bardera. Crònica Franja de Ponent. XXII Premis Joan Coromines

Convidats

Damià Bardera doctor en filosofia, escriptor i professor. Autor d'Incompetències bàsiques, Crònica d'un desgavell educatiu

Mercè López, vicepresidenta de la CAL

Teresa Masot, SN de la CAL


Davantal

La compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón, va resultar, tal com s’esperava, decebedora i fins i tot insultant. “A vostè, no li han escrit el discurs els seus assessor, li han escrit els seus advocats”, li va dir Joan Balldoví de Compromís. Un discurs farcit d’excuses, inexactitud i mentides. Un discurs que buscava, sense èxit, tapar els errors i les negligències d’aquell 29 d’octubre. Va intentar culpabilitzar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’AEME) i va arribar a dir "se extendió esa sensación...sensación... de que la ayuda no llegaba". Una punyalada al cor dels afectats.

La nefasta gestió del PP valencià ens porta a recordar altres drames humans que pesen com una llosa damunt del partit de la dreta extrema espanyola.

L’11 de març de 2004, van explotar deu bombes en quatre trens de Rodalies de Madrid. Com es va demostrar més tard, l’atemptat va ser comès per una cèl·lula yihadista i es va convertir en el més gran i més tràgic de la història de l’Estat espanyol. Van ser assassinades 193 persones i unes dues mil van resultar ferides.

Tres dies després, el 14 de març, estaven previstes les eleccions espanyoles. Això va fer que s’intentés escampar la gran mentida que l’atac havia estat obra d’ETA. Tot va començar amb les declaracions de José Maria Aznar que va mentir descaradament a tots els ciutadans. A partir de les paraules del llavors president del Govern espanyol, es va desencadenar la teoria de la conspiració que va ser fabricada pels polítics i els sectors mediàtics de la dreta i l’extrema dreta espanyola.  

La infàmia i la mentida ha cuallat tant que el cate3dràtic de Comunicació Política en el seu llibre 'Voces del 11M. Víctimas de la mentira' escriu: “es sobrecogedor constatar que la inmensa falacia que se montó el Partido Popular y algunos de sus secuaces en los medios, caló y permanece de alguna manera veinte años después [...] Uno de cada tres españoles mayores de 18 años suscriben que ETA tuvo algo que ver en los atentados del 11M”.

El 3 de juliol de 2006, un comboi de la línia 1 de Metro Valencia va descarrilar. Hi van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. De nou, les mentides, els encobriments i la inexistència de responsabilitats es van abatre sobre l’accident. Es va intentar presentar com a únic responsable el conductor. Els treballadors que donaven la raó a aquesta tesi van rebre millores laborals. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va pagar a una consultora de comunicació uns 621.000 euros entre 2004 i 2011 per a, entre altres coses, escriure i publicar informes anuals per a mostrar informació contrària a les denúncies de l'Associació de víctimes del metro. El setembre de 2015, la investigació va apuntar a 13 responsables i, malgrat això, la jutgessa va dictar per tercera vegada "que no hi havia cap responsable més enllà del conductor". Finalment, el 2018, la Fiscalia va demanar tres anys i sis mesos de presó per a vuit acusats. Aquests, però, van arribar a un acord, van evitar el judici  i cap d’ells va entrar a presó. 

Sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 encara planegen mots dubtes i moltes incògnites i ens trobem molt lluny de conèixer tota la veritat. 

Beatriz Garrote, que va ser la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, viu a Torrent i ara ha hagut de patir el desastre dels aiguats al Páis Valencià. Les seves paraules ho resumeixen tot plegat:Cap gest per a assumir-ne les responsabilitats. Sempre fugint d’estudi. Fins i tot, fa mal recordar els mateixos patrons. Tinc la sensació que, facen el que facen, ells no paguen mai”.”

Final

La frase de la setmana l’extraiem del darrer paràgraf del llibre de Damià Barberà. Un capítol que porta per títol Flors de lotus i que es refereix a un dels passatges de l’Odissea. Quan Ulisses i els seus companys arriben al país dels lotògafs. Menjant aquestes flors et tornes una  persona sense memòria, sense cap projecte vital. El paràgraf final del llibre diu: 

És el sistema que tenim, malauradament, el que ens ha tocat viure. El disbarat educatiu, de tan indigest que és, només te'ls deus poder menjar acompanyat de flors de lotus

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 27 de març del 2024

Correllengua 2024. Conferència a Elna del president Puigdemont. Primeres enquestes eleccions 12-M

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 25 der març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Mercè López, vicepresidenta CAL

Lourdes Escardívol,  professora

Francesc Abad  analista polític

Davantal

Hem de defugir mediocritats i sectarismes. Hem d’allunyar-nos de la resignació i el derrotisme... a vegades fa la impressió que amortitzem massa ràpid algunes conquestes que ens haurien d’estimular a persistir. [...] sóc conscient, també, del desànim, la desmobilització i la pèrdua de confiança d’una part de la població que, esperançada a poder fer possible finalment el somni d’un país lliure i millor, i que va respondre sempre que se li va demanar, s’ha decebut per la nostra incapacitat –la dels partits polítics i la de les organitzacions civils– de culminar aquella esperança. La frustració perquè vam deixar la feina a mitges i perquè en tots aquests anys no hem sabut corregir la desunió i l’enfrontament intern, ha conduït a la fragmentació i la malfiança.”

Aquestes són paraules del president Puigdemont en la conferència del dijous passat, 21  marc, a Elna, a la comarca del Rosselló. Una mica de llum en la foscor independentista. En una intervenció de més d’una hora, el president va dir moltes coses, però si he volgut comença aquest davantal amb aquestes paraules  és perquè crec que res del que va dir serà possible  si no comencem per acabar amb la divisió i l’enfrontament entre independentistes. Prou ja de flagel·lar-nos una i altra vegada i de buscar culpables, botiflers i traïdors. Prou de disparar contra el company de trinxera. Prou d’engegar-nos trets al peu.

Paraules també d’autocrítica. Perquè n’hem parlat abastament de la incapacitat dels polítics, però seria bo que féssim extensiva aquesta incapacitat, com fa el president, a les organitzacions civils que ,també, van cometre els seus propis errors i van renunciar, cas de l’ANC, a tot allò que hi havia preparat des de feia temps.

És evident que allò que tothom destaca del discurs és que el president es presentarà a les eleccions del 12-M i, si és candidat a la investidura, deixaré l’exili definitivament per assistir al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra. I va afegir: “Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d’amnistia, però si adopten una actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei, assistiré igualment al ple del Parlament si tinc la majoria per ser investit.”

El president no va defugir la realitat de la Catalunya del 2024 i que més enllà de la lluita per la independència caldrà, mentre aquesta independència no arribi, gestionar la migrada autonomia, perquè el país està travessant una de les pitjors situacions econòmiques i socials de les darreres dècades. El president va afirmar que era conscient d’aquestes dificultats, “algunes extremes i urgents de  resoldre. Des de la sequera fins a l’ensenyament, passant per la sanitat, la llengua, el laberint de la burocràcia o l’habitatge.” No podem esperar a la independència i pensar que aquesta serà la solució de tots els problemes. Ho hem dit moltes vegades, cal gestionar bé l’autonomia.

Saber valorar les nostres victòries, no només la de l’1 i el 3 d’octubre de 2017, sinó altres que han vingut posteriorment i que el president també va enumerar. Valorar i gaudir, per què no? de les victòries parcials.

Canviem aquell eslògan d’Espanya ens roba, pel de Madrid ens roba i aprenguem a fer servir el dèficit fiscal com a eina per acostar la gent a la independència.

“Per això ens caldrà molta mobilització, començant per la mobilització a les urnes” van ser les paraules finals del president.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del Subcomandant Marcos, que va ser portaveu de l’organització armada “Ejército Zapatista de Liberación Nacional”

“La llibertat és com el matí. N’hi ha que esperen adormits que arribi, però n’hi ha que no dormen i caminen la nit per aconseguir-la”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Que passeu una bona Pasqua i, com sempre, que tingueu molt bona feina!

dissabte, 13 de maig del 2017

XVI Premis Joan Coromines i el Correllengua 2017 (Darrer programa de Vull una resposta)

Emès el dijous 11 de maig de 2017
Entrevista a Mercè López, secretària nacional de la CAL sobre la XVI edició dels Premis Nacionals Joan Coromines i el Correllengua 2017. Tot seguit, tertúlia d'actualitat política.

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Mercè López, secretària nacional de la CAL 
Borja Vilallonga, director de la revista El Temps
Núria Vilajeliu, organitzadora d'actes
Jaume Marfany, activista. Vicepresident CAL

El proper 20 de maig, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, la CAL, entregarà els Premis Nacionals Joan Coromines. Un certament que, any rere any, guardona diferents persones o entitats pel seu compromís amb la llengua catalana. Ara en parlarem.

Però, com cada setmana, també repassarem alguns dels titulars que ens deixa la política catalana. Com per exemple, els missals de Marta Ferrusola o els moviments del govern català per tirar endavant la celebració d’un referèndum. El primer pas, l’anunci de la licitació per comprar 8.000 urnes. Sempre hi ha els primers passos, però després n’han de venir d’altres si es vol arribar a bon port. 

Josep Puig i Cadafalch deia l’agost de 1923: «Una gamma diversa de partits a Catalunya té afany de llibertat». Hi ha coses que, malgrat el pas dels anys, no han canviat. De seguida, ens hi posem. 

Som-hi. Comencem.