Nadal a la Torre Mossèn Tor amb Evelí Adam. 10 lliçons per salvar el català amb Jordi Badia. Crònica de la Catalunya Nord

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 16 de desembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Evelí Adam  fuster, pintor i escultor. President de L'Associació Campdevànol Cultura i Compromís. Ha fet tallers d’Educació Artística centrats en el treball de la fusta. Des de 2011 ha fet multitud d’exposicions individuals i col·lectives a l’Estat espanyol i també a Londres, París, Roma, Ginebra...

Jordi Badia i Pujol filòleg i corrector. Ha treballat en editorials i mitjans de comunicació com ara TVE de Catalunya, TV·3 i  el setmanari El Temps.  Actualment, és cap d'estil de Vilaweb on, també publica  regularment articles a la secció «Ras i curt» al voltant d’un ús més precís i genuí del català. Ha publicat, entre altres, El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Salvem els mots i No val a badar. Darrerament ha tingut cura de l’edició i ha escollit els articles i les entrevistes més representatius de la lingüista M. Carme Junyent per al llibre Deu lliçons per salvar el català.

Davantal

Oscar Wilde ens deia que “Quan algú comet una estupidesa, sempre la justifica mitjançant els més nobles motius”. Enguany, el pessebre finalment ha desaparegut de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Suposant que els que hi ha hagut durant la darrera dècada se’n podien anomenar pessebre. Enguany, també, els llums de Nadal del Raval no seran de Nadal, sinó “Llums d’Hivern”. “Hem volgut fugir de qualsevol referència religiosa, per a ser més inclusius amb totes les nacionalitats i religions que conviuen al barri” -diuen els organitzadors-. Tot això acompanya allò que ja es fa i es celebra en moltes escoles i en caus i esplais: La festa d’Hivern. El Nadal ha desaparegut del llenguatge habitual d’aquests espais i s’ha deixat de fer el pessebre perquè som “una societat laica i respectuosa”.

La immensa majoria de tradicions a Catalunya són les que hem rebut a través del sedàs del cristianisme i que, alhora, han configurat al llarg dels segles el que anomenem “valors occidentals”. La nostra societat ve marcada per un calendari cristià, i tota la nostra tradició està formada al voltant de les festes tradicionals, la gran majoria antiquíssimes, però que, sigui bo o dolent, ens han arribat adaptades pel cristianisme com  les festes de Nadal, hereves de les paganes que celebraven el Solstici d’Hivern, 

La primera representació coneguda del naixement de Jesús data del segle II i el pessebre més antic que es coneix data del segle III, al monestir alemany de Füsen. A Catalunya hi ha documentat un pessebre de  l'any 1300. També sabem que a final del segle xvi ja hi havia pessebres familiars. La Fira de Santa Llúcia data de l’any 1786.

En nom d’una pretesa “laïcitat, inclusiva i respectuosa” es van difuminant, tergiversant o directament eliminant el que són les tradicions catalanes arrelades des de fa segles als nostres països. La cerimònia de la confusió barrejant religiositat amb tradició.

Desvirtuar, difuminar o eliminar les tradicions (que formen part de la cultura popular, la més arrelada a la societat) és una baula més -al costat de la llengua- de la pèrdua d’identitat, de la desnacionalització i de la substitució de la identitat nacional.

Recordeu... Amb l’excusa de la canalla, van atacar els castells i els castellers. Amb l’ excusa del  feminisme, van atacar-nos el tió i els reis. Amb l’ excusa del patriotisme, van intentar minimitzar la rumba catalana. I ara, amb l’ excusa de la inclusivitat i titllant-ho de racisme excloent, ens substitueixen el Nadal per la “festa d’hivern” ens retiren els pessebres, els llums propis nadalencs i, potser ben aviat, en comptes de les nostres nadales haurem de cantar “cançons d’hivern”.

Avui tindrem dues entrevistes. En la primera, parlarem de Nadal i de pessebres al voltant del centenari de la torre modernista Mossèn Tor de Campdevànol. La segona, sobre llengua, tot recordant Carme Junyent i les seves Deu lliçons per salvar el català.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és la frase de Nadal i la darrera del 2024. Pertany a l’advocat i polític porto-riqueny Pedro Albizu Campos

És preferible qualsevol altra alternativa abans de passar per la dolorosa condició d’aparèixer com a renegats de la nostra pròpia personalitat nacional.

Deixeu-me que enllaci aquesta frase amb el davantal d’avui i amb el comiat per dir-vos que...

Davant d’aquest  fals relat que, amb l’argument que som “una societat laica i respectuosa” ens imposen unes festes -diuen- inclusives... davant d’aquest intent de difuminar, tergiversar o directament eliminar el que són les tradicions catalanes arrelades des de fa segles als nostres països.  Responguem respectant i celebrant les nostres tradicions: munteu un pessebre, per petit que sigui... rebeu el Tió a casa i feu-lo que cagui força... passeu el Nadal i Sant Esteve amb família, aneu a rebre els Reis d’Orient, si pot ser amb fanalets. Viviu amb plenitud i il·lusió aquests dies que formen part de la nostra identitat i del nostre mil·lenari bagatge cultural.

Ens acomiadem fins al 13 de gener. Des del Vull una resposta, us desitgem un Bon Nadal i un millor any 2025. I, com sempre... Que tingueu una molt bona feina!

Evelí Adam, artista i activista cultural. Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC) Conferència al Parlament Europeu "Peaceful Agreements or Bloody Papers?"

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 4 de desembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Anna Arqué, consultora i activista política. Portaveu pels Països Catalans de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC)

Evelí Adam,  artista i activista cultural

Davantal

Crec que va ser en Vicent Partal que, en un dels seus editorials, va escriure que el pacte polític signat entre Junts i el PSOE no era un pacte típic de qualsevol democràcia europea, sinó que tenia l’estructura, la tècnica i la narrativa d’un acord de pau. I que, en aquest sentit, va molt més enllà de qualsevol cosa signada abans i no es pot comparar amb res del que hàgim vist fins ara.

Un acord de pau és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.

De cara a un futur a més llarg termini, el punt més important del pacte se centra en el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que s’intentarà resoldre en la taula de negociació entre ambdós partits. Junts no reconeix el marc constitucional espanyol i, per aquest motiu, les reunions tindran lloc fora del territori espanyol. La primera va tenir lloc dissabte passat a Suïssa.

Aquest punt és el primer que ens fa veure aquest pacte com un acord de pau. L’altre punt important és sens dubte, la figura del mediador, o mediadors, internacionals. Les converses seran coordinades i verificades pel Centre per al Diàleg Humanitari Henry Dunant, que ja va fer de mediador entre ETA i el PSOE. El mediador serà Francisco Galindo Vélez un diplomàtic amb una llarga carrera dins l’Organització de Nacions Unides,  ambaixador a l’estat francès, entre el 2010 i el 2015 i a Colòmbia més tard. Durant l’estada a Colòmbia va participar activament en les negociacions entre les FARC i el govern colombià, i va fer de verificador per a les Nacions Unides del compliment dels acords signats a l’Havana entre el govern i la guerrilla.

Alguns opinadors i tertulians habituals han criticat la manca de transparència d’aquestes negociacions. Potser caldria recordar-los que el treball dels mediadors en conflictes internacionals es basen en uns principis com la Imparcialitat. El mediador no pren part a favor o en contra dels posicionaments de les parts; tampoc no en té, d'interès directe o indirecte en la solució del conflicte. La confidencialitat. El contingut de tot el que les parts diguin o expressin dins del procés de mediació és secret i no es pot fer servir fora de la mediació i la voluntarietat. Les parts en conflicte han de partir d'un punt inicial d'acord: volen donar l'oportunitat a la mediació per gestionar el seu conflicte. Això implica que, en qualsevol moment, una de les parts pot retirar-se i donar per acabada la mediació.

Només el temps ens dirà si aquestes negociacions ens conduiran a ratificar la nostra decisió expressada en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 o si només seran una demostració més de la intransigència colonitzadora de l’Estat espanyol.

Final

La frase de la setmana de l’inventor i home de negocis estatunidenc Thomas Alva Edison

“L’autèntic valor d’una idea es troba a fer-la servir”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Acord per la Independència. Parlem amb Evelí Adam de Campdevànol Cultura i Compromís

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 19 de desembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Jordi Roset,  Acord per la Independència

Avelí Adam, Campdevànol Cultura i Compromís

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Davantal

“Ho sap tothom i és profecia... a cal fuster hi ha novetat.”

El passat 6 de desembre, un any més, vam iniciar un nou cicle nadalenc que s’allargarà fins a la Candelera. Un any més, en aquesta part del món de tradició cristiana celebrarem el Nadal, el naixement de Jesús, portador de la llum al món.

Més enllà de les creences individuals i col·lectives i de la religiositat, és interessant destacar el paral·lelisme que, determinats investigadors i estudiosos, han establert entre la figura de Jesús i altres deïtats paganes. També és cert, però, que podem trobar altres estudis que ens diran exactament el contrari.

El déu egipci Horus, el persa Mitra, l’hindú Krishna, el déu solar Mitra, originari de Pérsia i estès més tard a la Índia i a l’imperi romà, o el grec Dionís, permeten que aflori la tesi que aquesta part dels evangelis pugui haver estat inspirada en els relats d’aquests déus anteriors a Jesús.

La primera similitud se centra en la data del naixement que tots vénen a situar un 25 de desembre, que és el mateix que dir a l’entorn de la celebració del .solstici d’hivern. Tots, també, són infantats de mare verge.

En el cas de Dionís, alguns experts en mitologia comparada afirmen que tan Jesús com el déu grec representen l’arquetip del deu que mor i ressuscita. També estableixen similituds en la celebració d’un sopar ritual de pa i vi.

En el cas de Mitra, argumenten que va ser adorat per pastors en néixer i també va tornar a la vida tres dies després d’haver mort,. Els seus fidels s’hi referien fent servir apel•latius com La Llum, La Veritat i el Bon Pastor. I celebraven un banquet ritual amb moltes similituds també amb l’eucaristia cristiana.

Veritat, història, mite, llegenda...? La realitat és que, molt més enllà de creences religioses, la fidelitat del poble català a les seves tradicions farà que la celebració del Nadal ,i amb ella els pessebres, es multipliqui arreu del país. Els trobarem arreu... Més petits o més grans, més senzills o més sofisticats. Com diu la cançó: En un pessebre ha d’haver-hi/un nen Jesús i el Sant Josep/també la Verge Maria,/una vaca y una mula/y mal penjat un angelet./Hi ha d’haver-hi escorça i molsa/i un poblet ben nevadet/i un riu de paper de plata,/pastorets i pastoretes/al voltant d’un foc rogent./tres gallines i un ferrer,/un ramat de cabres/ una iaia castanyera/i un dimoni dins l’infern./ Però sobretot hi ha d’haver-hi,/hi ha d’haver-hi un caganer...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’artista de circ Elizabeth Green:

“De vegades, les coses més corrents es podrien fer extraordinàries, simplement fent-les amb les persones adequades.”

Aquest ha estat el darrer programa de l’any del Vull una resposta. Encarem el Nadal i el nou any amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem el dilluns 9 de gener. Us desitgem un Bon Nadal i un 2023 amarat de llibertat i, com sempre....Que tingueu molt bona feina!