En el programa núm. 29 de LA CLAU vam parlar de Carles V i del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Avui,
tornem al monestir amb un nou tema.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra es va fundar l’any 1416. Està situat al barri del Canyet del municipi
de Badalona. Es va construir principalment en estil gòtic, encara que va ser
edificat en diverses èpoques.
El monestir, les seves
dependències i entorns més immediats, va ser declarat monument
històric-artístic d'interès nacional l'any 1975 per petició de l'Ajuntament de
Badalona al govern de l'Estat. Posteriorment, el 4 de març de 2014 va ser
declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys,
com tota la vall de Poià o de Betlem.
A la CLAU de la nostra
història d’avui parlarem de Sant Jeroni de la Murtra, però més concretament de
l’heràldica que hi podem localitzar.
L'heràldica, o ciència del
blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament
l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes, la seva
composició i el seu significat.
Martí de Riquer divideix en
quatre grups les fonts que originaren els senyals heràldics:
1) Emblemàtica de banderes
preexistents, que es convertiren en font
d'origen de diversos senyals heràldics quan els seus emblemes foren
representats a l'escut.
2) Emblemàtica geomètrica.
Elements estructurals de l'escut com ara els reforços verticals i horitzontals
pintats de colors diversos esdevingueren en senyals heràldics específics com
ara els pals, la banda, el sautor, el xebró i els besants.
3) Emblemàtica parlant. Per
associació fònica també van esdevenir els senyals heràldics del card dels
Cardona, l'ala dels Alamany, la maça dels Maça, el mur dels Mur, etc.
4) Marques personals que
foren representades com a senyal heràldic a l'escut.
