LES CLAUS DE BAUDOLINO
Capítol 4. L'Orient que existia abans de ser descobert
Si tens pressa o avui no et ve de gust llegir gaire, aquí tens...
El resum
«Abans que els europeus coneguessin l'Orient, ja l'havien imaginat.»
Durant la seva formació, Baudolino entra en contacte amb una literatura que li obre les portes d’un món desconegut: l’Orient imaginat pels europeus medievals. En els llibres hi troba reis fabulosos, terres remotes, pobles extraordinaris, animals fantàstics i històries sobre els confins del món. Per a un lector modern, aquests relats poden semblar simples fantasies, però per a molts homes del segle XII formaven part d’una determinada manera d’entendre la realitat.
Eco mostra així un món en què els llibres tenen gairebé la mateixa funció que avui tenen els mapes. La informació procedia de textos antics, relats de mercaders i pelegrins, tradicions bíbliques i traduccions de diferents cultures. En aquest procés, els fets podien transformar-se en llegendes.
Una figura central és Alexandre el Gran, convertit per la tradició medieval en un explorador dels límits del món. Eco recupera materials procedents de Plini el Vell, Solí, Isidor de Sevilla, els bestiaris medievals i el Roman d’Alexandre i els integra en la narració.
El capítol introdueix una idea fonamental: la imaginació també pot ser una forma de coneixement. Abans de descobrir un territori, els humans sovint l’imaginen. Aquesta geografia fabulosa serà essencial per entendre les futures aventures de Baudolino i, sobretot, la seva fascinació pel Preste Joan.
La pregunta que deixa Eco és clara: els grans viatges comencen quan coneixem el món o quan ens atrevim a imaginar-lo?
LA GUIA COMPLETA
1. L'ARTICLE
Quan els llibres eren més grans que els mapes
Hi ha un moment en què el lector comprèn que Baudolino deixa de
ser una novel·la històrica per convertir-se en una exploració de l'imaginari
medieval. Aquest moment arriba al quart capítol.
Fins ara, Eco ens ha parlat d'emperadors, cronistes, escoles i mestres.
Tot continua arrelat en una realitat documentada. Però, de sobte, apareixen
llibres que descriuen terres desconegudes, pobles extraordinaris, animals
impossibles i reis que governen als confins del món. És el primer contacte de
Baudolino amb aquell Orient fabulós que acabarà obsessionant-lo.
El lector modern tendeix a llegir aquests relats com si fossin contes
fantàstics. És un error. Per entendre aquest capítol cal fer un esforç
d'imaginació i abandonar, per uns instants, la nostra manera de veure el món.
Nosaltres vivim després dels grans descobriments geogràfics, dels
satèl·lits i dels mapes digitals. Sabem on és l'Índia, coneixem la Xina i podem
contemplar qualsevol indret del planeta amb una fotografia presa des de
l'espai.
Un europeu del segle XII vivia en una situació radicalment diferent.
L'Orient era una immensitat gairebé desconeguda. Les poques notícies que
hi arribaven procedien de mercaders, pelegrins o missioners, després d'haver
passat per desenes de llengües i narradors. Cada transmissió afegia un detall,
exagerava una meravella o transformava un fet real en una llegenda.
Per això els llibres ocupaven un lloc que avui ocupen els mapes.
No servien només per llegir.
Servien per imaginar el món.
Aquest és, probablement, un dels aspectes més fascinants de Baudolino.
Eco no ens convida a riure'ns de la ingenuïtat medieval. Al contrari, ens
demana que intentem comprendre com funcionava aquella intel·ligència
col·lectiva.
Quan un lector medieval llegia que Alexandre el Gran havia trobat pobles
amb un sol ull, homes amb cap de gos o territoris habitats per criatures
extraordinàries, no interpretava necessàriament aquelles descripcions com una
fantasia. Les llegia com una possibilitat. En un món del qual es coneixia tan
poc, gairebé tot semblava imaginable.
Per això aquest capítol parla, en realitat, d'una altra manera de
conèixer. No d'una geografia feta amb coordenades, sinó d'una geografia
construïda amb textos.
I aquí Eco introdueix una idea que travessarà tota la novel·la: els
éssers humans no descobrim primer el món i després l'expliquem. Moltes vegades
passa exactament el contrari. Primer imaginem el món. Després sortim a
buscar-lo.
Sense aquestes llegendes medievals, probablement mai no hauria existit la
recerca del Preste Joan. Sense els relats sobre Alexandre, molts exploradors no
haurien cregut possible arribar als confins de la Terra. Fins i tot Cristòfor
Colom navegava amb llibres antics oberts sobre la taula.
La imaginació no era l'oposat del coneixement.
Era el seu punt de partida.
2. EN POQUES PARAULES
Durant la seva formació, Baudolino descobreix una literatura molt
diferent dels tractats escolars: els llibres que descriuen un Orient ple de
meravelles. Reis fabulosos, pobles extraordinaris, animals fantàstics i terres
desconegudes desperten la seva curiositat. Eco introdueix així una de les grans
fonts de la imaginació medieval: el Roman d'Alexandre i altres obres que
combinaven història, geografia i llegenda. Aquest primer contacte amb l'Orient
imaginari serà el punt de partida de moltes de les aventures que vindran
després.
3. CONTEXT HISTÒRIC
Quan Europa coneixia el món a través dels llibres
Al segle XII molt pocs europeus havien viatjat més enllà del Mediterrani
oriental.
La geografia es construïa a partir de:
- textos antics;
- relats de
mercaders;
- pelegrinatges;
- traduccions
àrabs;
- tradicions
bíbliques.
Els mapes medievals no pretenien representar el món amb precisió
científica.
Pretenien donar-li un significat.
Per això Jerusalem ocupava sovint el centre del mapa, encara que
geogràficament no fos així.
La geografia era també una manera d'explicar l'ordre de la creació.
4. QUI ÉS QUI?
Alexandre el Gran
Eco no presenta l'Alexandre històric.
Presenta l'Alexandre llegendari.
El conqueridor es converteix en explorador, viatger i descobridor dels
límits del món.
Durant més de mil anys aquesta imatge d'Alexandre va influir molt més que
la seva biografia real.
5. EL TALLER D'ECO
Com convertir una biblioteca en una aventura
Aquest és un dels primers capítols on es veu amb claredat el mètode de
treball d'Umberto Eco.
No inventa un univers fantàstic.
Fa una cosa molt més difícil.
Pren desenes de llibres medievals i els transforma en una narració viva.
Quan Baudolino descobreix aquells relats, el lector també els descobreix.
Però Eco evita explicar-los com si fossin una lliçó.
Els converteix en una experiència.
Aquest és un dels seus grans talents.
L'erudició mai no interromp la novel·la.
La fa avançar.
Eco havia llegit durant dècades Plini el Vell, Solí, Isidor de Sevilla,
els bestiaris, el Roman d'Alexandre, les cròniques de viatges i
nombrosos textos medievals. Però en lloc de citar-los, els fa parlar a través
dels personatges.
El lector gairebé no s'adona que està llegint una síntesi de mil anys de cultura europea.
6. LES FONTS D'ECO
En aquest capítol apareixen, sovint de manera indirecta:
- Plini el Vell, amb la descripció de pobles
extraordinaris.
- Solí, que amplia moltes de les
notícies de Plini.
- Isidor de
Sevilla, que integra
aquest saber en la seva gran enciclopèdia medieval.
- El Roman
d'Alexandre, que converteix el conqueridor macedoni en un explorador
dels límits del món.
- Els bestiaris
medievals, que interpreten els animals reals i imaginaris com a
símbols morals.
Eco no reprodueix aquests textos; els assimila i els converteix en la
matèria narrativa de Baudolino.
7. LA CLAU FILOSÒFICA
Imaginar també és una manera de conèixer
La ciència moderna tendeix a separar imaginació i coneixement.
Per al món medieval aquesta separació era molt menys clara.
La imaginació permetia formular preguntes sobre allò que encara era
desconegut.
No totes les respostes eren correctes.
Però sense aquestes preguntes tampoc no hauria existit el desig
d'explorar.
Eco defensa, implícitament, que tota descoberta comença amb una hipòtesi.
I tota hipòtesi és, en certa manera, un acte d'imaginació.
8. MÉS ENLLÀ DE LA NOVEL·LA
Els monstres també expliquen els humans
Els pobles fantàstics que apareixen als llibres medievals —els blemmis
sense cap, els cinocèfals amb cap de gos o els esciàpodes que es protegeixen
del sol amb un únic peu gegant— no són simples fantasies.
Representen una manera de pensar la diferència.
Per als medievals, els monstres no vivien només als marges del món.
Vivien als marges del que era imaginable.
Eco recupera aquest imaginari perquè sap que les societats defineixen la seva identitat també a través de les figures que consideren extraordinàries.
Per aprofundir en l'Alexandre
llegendari
Isidor de Sevilla. Etimologies. (Edició consultada.)
Plini el Vell. Història Natural. (Edició consultada.)
Stoneman, Richard. Alexander the Great: A Life in Legend. New Haven i
Londres: Yale University Press, 2008.
Stoneman, Richard. The Greek Alexander Romance. Londres: Penguin
Classics, 1991.
White, T. H. The Book of Beasts: Being a Translation from a Latin Bestiary of the Twelfth Century. Stroud: Sutton Publishing, 1992. (reimpressió de l'edició clàssica).
10. LA PREGUNTA D'ECO
Els grans viatges comencen quan coneixem el món... o quan ens atrevim a
imaginar-lo?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada