diumenge, 12 de novembre del 2017

Eleccions 21-D. La Mesa davant el Suprem, El repàs polític de la setmana (VÍDEO Vull una resposta)

Emès el dijous 9 de novembre de 2017

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Natàlia Esteve, advocada, exvicepresidenta ANC
Bernat Sarroca, periodista Nació digital
Yolanda Aguilar, politòloga
Francesc Abad, analista polític

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten 24 dies empresonats. El vicepresident Junqueras i els consellers, Rull, Turull, Romeva, Forn i Mundó  i les conselleres Basses i Borràs ja han complert sis dies a presons espanyoles. El president Puigdemont i la resta consellers continuen exiliats a Brussel·les.

Dimarts, els partits polítics es mostraven incapaços d’aconseguir un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions del 21-D. El clam majoritari de la societat catalana sembla indicar que voldria una mostra d’unitat i una sola candidatura per al 21 de desembre. En aquest sentit, la societat civil s’ha mobilitzat a l’entorn de dues plataformes cíviques: llistaunitaria.cat i respublica.cat que es mostren favorables a una candidatura unitària en forma d’agrupació d’electors. Sembla, doncs, que encara es manté la possibilitat que hi hagi una sola llista sobiranista el 21-D.

Dimecres es vivia una nova aturada de país molt més intensa que la del 3 d’octubre, sobretot per les mobilitzacions presents arreu del país, talls de carreteres i autopistes i també a la xarxa ferroviària.

Ara mateix, encara estem a l’espera del que pugui dictaminar el jutge del Tribunal Suprem després d’haver declarat durant el dia d’avui a Madrid, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Josep Nuet.

La repressió política i judicial continua castigant el nostre país. L’aplicació totalment il·legal de l’article 155 de la Constitució espanyola coarta i retalla les llibertats individuals i col·lectives a Catalunya.

¿Les mobilitzacions que vam viure ahir són el camí per acabar amb aquesta situació... o ho ha de ser la victòria clara i rotunda de l’independentisme a les eleccions del 21-D? Són compatibles i complementàries? ¿Són excloents?

¿És normal que davant aquesta situació els partits es presentin per separat a les eleccions?

¿És possible encara una candidatura unitària impulsada per la societat civil?

A principis del segle XIX Montequieu deia “No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i la calor de la justícia”

Avui, com sempre i malgrat la situació de tensió i preocupació que estem vivint, parlarem de la actualitat política al Vull una resposta.

Som-hi. Comencem!

Mir de Geribert, príncep d'Olèrdola (VÍDEO darrer programa LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV Llobregat el dimecres 8 de novembre de 2017

Programa especial enregistrat al Castell d'Olèrdola (Alt Penedès). Recreació històrica del noble català, Mir Geribert, príncep d'Olèrdola que es va convertir en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana del segle XI contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El desenllaç d'aquesta confrontació va marcar el camí de Catalunya com a nació. 

Llista unitària 1 d'octubre. La força de la gent


Unitat, transversalitat, pluralitat... Són paraules que acostumen a ser freqüents en el llenguatge polític independentista, sobretot en els darrers anys i més encara quan, com ara, anem a unes eleccions.

És si més no curiós que, malgrat aquestes paraules, inserides de manera habitual en multitud de discursos, mai arribin a cristal·litzar en una gran coalició o candidatura unitària formada pels diferents partits. Sempre, abans del 27 de setembre i ara mateix, hi ha hagut multitud d’inconvenients de tipus tècnic i d’interessos particulars de cada partit (completament legítims però, al cap i a la fi, interessos partidistes) que ho han impedit.

Aquesta gran dificultat a formar una llista unitària xoca frontalment amb el que sembla l’opinió majoritària de la gent del carrer que, des de fa temps, voldria una candidatura única que els representés, sobretot de cara a les properes eleccions del 21-D.

No em valen els “arguments” d’analistes que ens diuen que les candidatures separades sumen més vots. I no em valen, perquè per cada analista que ens digui això us en podria portar dos que dirien el contrari.

Encara em serveixen menys i em nego a acceptar els arguments basats en el fet que hi hauria gent que mai votaria una llista on hi hagués persones del PDECAT o, a l’inrevés, on hi haguessin persones d’ERC o de la CUP. Dic que no l’accepto perquè això significaria que no tenim una societat prou madura per aconseguir la independència. Si continuem anteposant la nostra pròpia ideologia, o les nostres fòbies per davant de l’interès general del país, significaria que no estem preparats encara per exercir com un estat independent.

Però tots aquests “arguments” encara em valen menys i em nego a acceptar-los en la situació actual. Intervenció gairebé total de les nostres institucions. Aniquilació de l’autonomia, Presos polítics. Mig govern a l’exili. Repressió policial i judicial constant... La gent del carrer, la gent que va defensar les urnes l’1 d’octubre, la gent que va paralitzar el país el passat dimecres, no pot trobar-se el 21-D havent de decidir de si votar una llista encapçalada pel President, una pel Vicepresident o una de la CUP, l’organització que darrerament ha actuat amb més coherència davant la situació política actual. No vol sentir-se obligada, encara que després tot pugui sumar, a donar el seu vot per a uns presos o per a uns altres.

Encara tenim una petita escletxa perquè això no arribi a produir-se. Si llistaunitaria.cat aconsegueix obtenir les 55.000 signatures necessàries per formar una agrupació d’electors, la pressió sobre els partits pot ser prou forta perquè decideixin unir forces, tots plegats, a l’entorn d’aquesta Llista unitària 1 d’octubre. Perquè ens puguem asseure tots plegats, partits i agrupació d’electors per trobar les fórmules de consens (que n’hi ha) per tal que el 21-D hi hagi una sola llista que representi l’opció de la legalitat republicana. I no serà una llista de país, serà una llista d’Estat perquè aquesta és la clau amb què hem de veure les properes eleccions: Estat contra Estat.

Som on som. No és el context que havíem imaginat, però toquem de peus a terra: el 21-D ens hi juguem molt, potser tot. El 21-D podem guanyar molt per continuar avançant en el camí de la República catalana, però també ho podríem perdre tot i això representaria començar de nou, començar de zero.

La Llista unitària 1 d’octubre és la darrera oportunitat per la candidatura unitària. La darrera oportunitat perquè afrontem aquestes eleccions amb una llista que sigui la de tots, la de la força de la gent. La darrera oportunitat perquè tothom, a Catalunya, a Espanya i al món visualitzi la confrontació democràtica d’un Estat contra un altre Estat.

L’1 d’octubre va guanyar la unitat i la força de la gent. Fem que el 21 de desembre passi el mateix.

dimarts, 7 de novembre del 2017

Candidatura d'unitat civil: Democràcia i dignitat


Candidatura d'unitat civil. Democràcia i dignitat

Informació i adhesions, clica aquí

Llegiu també l'article col·lectiu signat per trenta persones vinculades a la web 'respublica.cat', on expliquem per què cal una llista unitària, què farem per guanyar, què farem quan guanyem i què faríem en cas que s'ajornessin les eleccions o il·legalitzessin la candidatura

Les eleccions del 21D no són les eleccions que haguéssim volgut. Poden representar un pas enrere en el camí cap a la plena sobirania del nostre poble però, en les actuals circumstàncies, també representen una gran oportunitat pel restabliment de la legitimitat sorgida de les eleccions del 27S de 2015 i que ha estat estroncada pel cop d’estat perpetrat des del govern de Madrid.

El clam del sobiranisme civil és ensordidor: volem una candidatura unitària encapçalada pels presos polítics que mostri al món que la majoria del poble català vol iniciar un procés constituent que ens porti a la proclamació de la República catalana com a nou Estat d’Europa.

Ens consta que els partits polítics independentistes han intentat construir una coalició que aglutini totes les sensibilitats de l’independentisme català. A hores d’ara, sembla que aquest objectiu no s’ha aconseguit i per això tirem endavant aquesta proposta.

El nostre primer objectiu és pressionar els nostres partits perquè assumeixin la seva gran responsabilitat i sàpiguen posar els interessos nacionals per damunt dels interessos de partit. El camí semblava senzill: crear una gran coalició. Tenen temps fins el darrer minut d’avui, dimarts, dia 7 de novembre.

Si són capaços de fer-ho, la nostra iniciativa es convertirà en una recollida de signatures de suport real, i efectiu, a aquesta gran candidatura i, alhora, servirà per anar constituint les “assemblees de suport a la llista unitària” que seran les grans dinamitzadores de la campanya electoral.

Si són incapaços de fer-ho, la nostra iniciativa es convertirà en el tsunami popular que sigui capaç, primer, de recollir les més de 55.000 signatures necessàries per presentar la candidatura com agrupació d’electors i de proposar a tots els presos i encausats polítics que ocupin els primers llocs de les llistes a les quatre circumscripcions i, després d’ells, que la llista la completin els alcaldes de les principals ciutats i pobles del país, si cal respectant una certa proporcionalitat entre les diferents formacions polítiques.

Aquesta iniciativa també s’adreça a les forces sobiranistes no independentistes, proposant que s’incorporin a la llista unitària per defensar uns punts programàtics compartits i, sobretot, per fer front comú per defensar la democràcia i la dignitat del nostre poble. Els quatre punts programàtics que plantegem en el nostre manifest són perfectament assumibles per les formacions que s’identifiquen en els Comuns i són el punt de partida per començar el procés constituent que ens porti cap a un futur ple de llibertat, justícia, igualtat, equitat i solidaritat.

Candidatura d'unitat civil. Democràcia i dignitat

Informació i adhesionsclica aquí

divendres, 3 de novembre del 2017

Més de la meitat del Govern legítim a la presó (VÍDEO darrer programa de Vull una resposta)

Emès el dijous 2 de novembre de 2017

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Aida Martori, periodista
Enric Gregori, politòleg
Josep Vicenç Mestre, humanista i politòleg
Toni Morral, ex secretari ANC

La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha dictat presó incondicional per als consellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó i Meritxell Borràs, i presó eludible amb fiança de 50.000 euros per a Santi Vila. Lamela actua d’aquesta manera seguint el criteri de la Fiscalia. La jutgessa ha adoptat la decisió només 72 hores després que la Fiscalia General de l’Estat espanyol anunciés el passat dilluns una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons contra tots els membres del govern de Carles Puigdemont. Dimarts va admetre la causa i aquest dijous ha resolt en hores la mesura de presó.

Vivim un moment difícil, de neguit, de desconcert. I els partits catalans ja han engegat la màquina electoral per al proper 21 de desembre. Però aquestes seran unes eleccions normals? No. Avui, membres del govern dormiran a la presó i la setmana que ve la mesa del Parlament i la seva presidenta han de declarar davant del Tribunal Suprem. Tenim el president Puigdemont i alguns consellers a Bèlgica per mostrar a Europa les deficiències del sistema judicial espanyol. I, a més, ja fa més de 15 dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també són a la presó de Soto del Real. Es presenten uns mesos llargs i difícils. Però la gran pregunta és: Espanya acatarà i acceptarà els resultats del 21 de desembre si, un cop més, l’opció independentista és la guanyadora? 

Ara analitzarem aquest trencaclosques amb els nostres convidats. I ho intentarem fer amb la serenitat i perspectiva que necessita aquesta conjuntura social i política, malgrat que avui és un dia trist per a la democràcia espanyola. 

De seguida, ens hi posem. 

Som-hi! Comencem.

La importància de la història de Catalunya (VÍDEO darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV Llobregat el dimecres 1 de novembre de 2017

Per què vam decidir fer un programa com LA CLAU de la nostra història?
Quina és la importància de conèixer la història de Catalunya?
Algunes respostes en la conversa entre Víctor Cucurull i Jaume Marfany


Som on som... cal tornar al guió de sempre


“I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra...” I una vegada assentats, ferms i dempeus, continuem la lluita fins a la victòria final.

D’aquest manera finalitzava el meu darrer article. Crec, doncs, que per arribar a la victòria final, a la independència real i a la consolidació de la República catalana, cal veure on som, saber-ho i dir-ho.

Avui tenim 10 persones empresonades i amb elles més de mig govern legítimament  i democràticament escollit. I, ara per ara, amb l’espasa de Damocles penjant amenaçadora sobre el president Puigdemont i la resta de govern a l’exili.

Tristor, indignació, ràbia i impotència. Aquest no era el camí que molts de nosaltres ens havíem traçat i que pensàvem que hauríem d’afrontar després de la declaració d’independència. Què ha provocat aquest canvi de guió? Quins poderosos condicionants han fet que tot es desenvolupi de manera molt diferent a què esperàvem? Què ha provocat que hàgim lliurat, sense cap mena de resistència ni de lluita, els líders de les nostres entitats més actives i més de la meitat del govern democràticament escollit?

Sabíem que l’Estat era capaç de tot i havíem previst que intentaria detenir i empresonar els nostres dirigents. El guió marcat, però, ens deia que ho impediríem, que la nostra feina, la de la gent, era aquesta: la mobilització permanent amb l’objectiu que la República fes les seves primeres passes i, poc a poc i amb moltes dificultats, anés imposant la seva legitimitat i legalitat davant del món.

El guió, però, va començar a canviar el dia 10 d’octubre i, de manera definitiva, immediatament després de la declaració d’independència.

Ara se’ns diu que les eleccions il·legítimes del 21 de desembre han de ser la confirmació i validació de la República. Potser caldrà acabar acceptant que és una de les poques sortides possibles. Però, honradament, ¿algú creu que l’Estat espanyol acceptarà els resultats del 21-D si l’independentisme en torna a sortir vencedor? És més que probable que, el 22 de desembre, ens trobem en el mateix punt que som ara, en una mena de bucle sense sortida possible.

La gent, a més d’indignada, està desconcertada. No hi ha un lideratge clar. Han aparegut noves sigles i l’ANC sembla no poder anar més enllà de les clàssiques concentracions, crides i manifestos. De nou, els partits van a la seva i l’ANC ha perdut aquella força que tenia d’entitat que liderava el procés.

Aquest és el relat del “som on som”. Que ningú vulgui veure en les línies anteriors cap mena de retret a ningú, ni a les entitats, ni als partits, ni molt menys encara a les persones que han estat capdavanteres en aquest procés. Seria, no només injust, sinó fins i tot  d'una immensa irresponsabilitat criticar aquelles persones que s’ho han jugat tot i aquelles que ja han començat a perdre-ho.

Una vegada, però, “assentats els peu en terra” cal afrontar i redreçar la situació. Hem d’anar a eleccions? Les hem de boicotejar? És l’únic camí que ens queda?

Les eleccions del 21-D són unes eleccions trampa. L’Estat i els partits unionistes hi jugaran fort i brut. Són unes eleccions completament il·legítimes i no només perquè han estat convocades de manera totalment antidemocràtica, sinó perquè el context en el qual es donen està fora de les regles de joc en un Estat de Dret. Un context repressiu, judicial, polític i policial amb un control absolut de la majoria de mitjans de comunicació, amb imputats, multes i presos polítics. Un context més propi d’una dictadura que no pas d’un estat europeu del segle XXI.

Si cal anar a aquestes eleccions caldrà fer-ho d’una manera diferent. Una llista unitària i única de la societat civil, amb els presos polítics i el President Puigdemont en els primers llocs de la llista, que tingui com objectiu el retorn dels presos i el restabliment del Govern legítim de la Generalitat i del Parlament en el mateix punt que van ser escombrats per l’aplicació del 155. No és l'hora dels partits, és l'hora, de nou, de la unitat.

També és possible que una llista d’aquestes característiques sigui il·legalitzada. Caldrà plantejar-se i estar preparats per què fer si arriba el cas.

Caldrà, però, tornar al guió de sempre. Serà ara, d’aquí a 30 dies o després del 21-D, però serà inevitable. No esperem cap situació de diàleg amb l’Estat espanyol, ni ara, ni d’aquí a 30 dies, ni després del 21-D. No confiem en cap intervenció internacional. Si arriba, ens ho facilitarà tot, però confiem només en allò que siguem capaços de fer nosaltres mateixos.

Caldrà tornar al guió de sempre. Aquell que ens deia que el Govern i el Parlament proclamarien la República i nosaltres els donaríem suport i la defensaríem des del carrer. De manera cívica, pacífica, democràtica, però rotunda i decidida.  

Cal que la societat redreci la situació. Hi ha moltes maneres perquè ho puguem fer mitjançant l’acció no violenta; pacífica, però activa; cívica, però amb coratge i determinació. Hi ha mil maneres perquè tothom pugui implicar-s’hi, però hem de ser del tot conscients que ja no és l’hora ni de festes, ni només la de les típiques concentracions ni manifestacions habituals que, segurament, caldrà anar fent, però com a complement d’altres accions més directes que puguin capgirar la situació actual.

És imprescindible que reaccionem.  La societat civil, amb l’ANC al capdavant ,ha estat la capdavantera en tot aquest procés d’independència. Cal que, de nou, una vegada més, ho torni a ser en aquesta fase de consolidació de la República i del retorn a casa dels nostres presos polítics.

“Posem-nos dempeus una altra vegada i Vía Fora! Que tot està per fer i tot és possible.”

Ens trobem al carrer!