Des d'exigents.cat, periòdicament, publiquem articles col·lectius, habitualment
al diari ARA. Tot seguit us reprodueixo el darrer que hem titulat:
"El país que volem i el debat constituent". Article publicat al diari ARA
Aviat
haurem consumit una cinquena part del segle XXI i els canvis de tot tipus que
estem vivint, i al ritme que s’estan produint, no ens deixen temps per
reflexionar sobre cap on anem, com a societat, com a país i com a espècie.
Malgrat això o potser per culpa d’això, a hores d’ara ningú deu dubtar de la
necessitat que tenim de debatre quin país volem pel nostre futur.
Cada cop es
parla més de la necessitat de definir un nou paradigma que ens permeti entendre
la lògica de la ràpida evolució que estem vivint, crear els instruments per
assegurar la subsistència de l’espècie humana en la Terra i millorar el
benestar de tots nosaltres, els habitants d’aquest planeta. De moment, comencem
a veure que els sistemes polítics, econòmics, culturals o de comunicació que
hem conegut entren en crisi, però en l’horitzó només som capaços d’albirar
alguns elements que seran transcendents i omnipresents en el futur que ja tenim
aquí.
Tot el que
està passant en el nostre país no deixa de ser una mostra evident d’aquests
canvis. Potser en cap altre lloc del planeta hi ha un nivell de consciència
col·lectiva tan elevat com en el nostre sobre la necessitat de posar en qüestió
pràcticament tot el que hem heretat i, a partir d’aquí, posar les bases del nou
paradigma que hem de construir, en totes les escales: la personal i la
col·lectiva, la nacional, l’europea i la global.
Fa ben bé
deu anys que va començar a trontollar tot el que semblava irreversible. El marc
polític i econòmic de l’estat del benestar, aparentment estables, han quedat
desbordats i les repercussions de la globalització, de l’explosió demogràfica,
les migracions i els efectes del canvi climàtic, fan imprescindible un ampli
debat sobre el futur del nostre país dins un món cada cop més globalitzat en
tots els aspectes.
Un debat
d’aquesta magnitud no es pot limitar a un debat constituent, tot i que la
remodelació del mapa dels estats i la redefinició del paper dels estats en el
futur pugui ser una de les conclusions d’aquest debat, aquí i arreu. Seria com
començar la casa per la teulada sense haver comprovat la resistència del
terreny.
En el
nostre país i en les actuals circumstàncies, qualificar un debat d’aquestes
característiques com un debat constituent generarà, sens dubte, dues reaccions
indesitjables: l’allunyament d’una part de la població catalana que no se sent
atreta per un debat constituent i la repressió de l’Estat espanyol, que hi
veurà una nova estratègia de l’independentisme per seguir avançant cap a la
instauració de la República Catalana.
La
necessitat del debat sobre el país que volem i com volem relacionar-nos amb els
nostres veïns, els del costat i els de més enllà, és inqüestionable. És una
qüestió de supervivència, personal i col·lectiva, que no pot veure’s afectada
per la miopia política de ningú, ni d’aquí ni d’allà.
Un debat
d’aquestes característiques ha de tenir la voluntat d’arribar a tothom, més
enllà de les ideologies i les adscripcions nacionals. Potser per això només pot
ser impulsat des de la societat civil, des de les seves principals institucions
i organitzacions, com ja va passar amb el Congrés de Cultura Catalana, celebrat
ara ha fet quaranta anys.
Si en
aquell Congrés hi varen participar més de 12.000 congressistes, amb els mitjans
de comunicació i participació existents avui en dia s’ha d’aspirar a
multiplicar aquest nombre per un doble dígit. Es tracta d’una proposta
ambiciosa, però a l’abast d’una societat tant organitzada i estructurada com la
nostra. Superar el llindar de l’1,5% de participació (sobre el cens total) ens
situaria entre els països europeus més avançats en matèria de processos de
participació ciutadana. Seria una prova més de la maduresa de la societat
catalana, del seu interès per decidir el seu futur i la millor forma de
convertir les seves conclusions en políticament vinculants.
No tenim
cap dubte que una de les conclusions d’aquest debat ciutadà serà que cal dotar-nos d’un altre tipus d’estat si
volem seguir progressant com a ciutadans i com a societat. Si això passa,
tindrem dues possibilitats: reformar l’actual Estat o crear-ne un de nou. En
tot cas, ja sabrem com el volem i, el més important, haurem consolidat una mica
més la cohesió social a Catalunya i haurem teixit les complicitats internes
necessàries per ser molts més els que treballarem per fer possible el canvi.
La nostra
esperança, i el nostre prec, és que el Consell Assessor per a l’impuls del
Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent acabi la seva feina recomanant al
President de la Generalitat que abans de qualsevol debat constituent és millor
fer un ampli debat ciutadà sobre el futur de Catalunya i, en tot cas i quan
correspongui i a qui li correspongui –potser al Consell per la República?-, les
conclusions d’aquest debat li serviran per fer un procés constituent
participatiu.
