divendres, 29 de març de 2019

Les infraestructures del segle XXI (DAVANTAL del programa núm. 35 de Catalunya segle XXI)


El nostre país pateix enormes dèficits en infraestructures, tant de caràcter intern, com la xarxa ferroviària i especialment els recorreguts de rodalies o la insuficiència de la xarxa d’autovies, com de connexió amb l’exterior, amb una llista interminable que inclou el corredor Mediterrani, un TGV (AVE) inacabat i inacabable, la manca de connexió ferroviària del port de Barcelona, els intents permanents d’impedir que l’aeroport de Barcelona actuï de “hub” internacional, per esmentar només els exemples més escandalosos.

La definició i quantificació d’aquestes infraestructures, la seva implantació en equilibri amb el territori i les inversions necessàries per a completar-les al més aviat possible, s’han de convertir en una de les prioritats del país.

Unes infraestructures que han de connectar, en xarxa, les capitals de totes les regions del país i aquestes amb les dels països veïns, especialment amb els que ens uneixen vincles històrics, culturals i econòmics.

Igualment caldria redefinir la gestió de les infraestructures. Per exemple, amb instruments de coordinació dels ports i aeroports del país.

Avui a Catalunya segle XXI parlem d’infraestructures.

VÍDEO: De víctimes a acusats. Declara "Tàcito Baena". La prepotència ridícula de Borrell (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 28 de març de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista. Membre del col·lectiu Praga

Marcel Padrós, economista

Guillem López, doctorand en Dret Constitucional


Davantal 

L'advocacia de l'Estat i també els sindicats de la policia espanyola demanen que s'encausi els 37 votants de l'1 d'octubre que van presentar denúncies contra les càrregues policials que van patir aquell dia. L'argument... per formar una massa tumultuària i pels delictes de desobediència, resistència i atemptat contra l'autoritat i, també per desordres públics amb amenaça de violència.

Mentrestant, els Guardias Civils que van desfilant pel Tribunal Suprem continuen fent servir el seu particular vocabulari centrat sempre en el mateix àmbit temàtic que entronca directament amb la paraula rebel·lió.

Violència... actituds violentes....Cares de violència.... Cares d’odi... Tumults... la massa violenta... massa tumultuària.... i, darrerament, insurrecció i període insurreccional...

Insurrecció.... la particular manera com, el tinent coronel de la Guardia Civil Daniel Baena ha definit les manifestacions i concentracions pacífiques de protesta que hi van haver a partir del 20 de setembre i fins a l’aplicació del 155. Un període en què, paradoxalment, el mateix tinent coronel reconeix que no hi va haver crides a la violència i si en canvi a l’actitud pacífica.

El jutge Marchena continua repartint una de cal i moltes de sorra. En les preguntes de la defensa al tinent coronel Baena es va negar que els atestats fossin discutits durant el judici, tot al·legant que el tribunal no els tindrà en compte. La realitat, però, és un altre. Tant la instrucció del jutge Pablo Llarena, com els escrits d’acusació de la fiscalia estan basats, pràcticament en la seva totalitat, en aquests atestats policials signats, tots, per aquest tinent coronel que, tal com a acreditat el diari “Publico”, tenia un compte de twitter amb el pseudònim de “Tàcito” des del qual es dedicava a carregar i insultar els mateixos polítics catalans que, com a cap de la policia judicial, havia d’investigar amb total imparcialitat i sense cap mena de prejudici.

L’Estat va engegar a finals de 2015, dos anys abans del referèndum, la via judicial com a resposta al conflicte polític a Catalunya. El tinent coronel Baena disposava de carta blanca per investigar tot i a tothom.

De tot això i d’altres temes en parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi! Comencem!

dijous, 28 de març de 2019

VÍDEO: "A cavall del vent". La filla de Moctezuma a Catalunya. (Programa 133 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 133 de
4a temporada
Emès el dimecres 27 de març de 2019

Imma Tubella és catedràtica de Comunicació i doctora en Ciències Socials. Ha estat professora de Teoria de la Comunicació de les facultats de Comunicació Audiovisual de la UAB, la Universitat Ramon Llull i la UOC i durant set anys, rectora d’aquesta universitat. Titular de la càtedra de Tecnologia i Educació del Collège d’Études Mondiales de París durant quatre anys, també ha estat directora de Relacions Internacionals del Departament de Cultura de la Generalitat, directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durant quinze anys i membre del seu Consell d’administració durant quatre anys. 

L’any 2016 va publicar “Un secret de l’Empordà”“A cavall del vent” és la seva segona novel•la.

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 27 de març de 2019

Entrevista a Toni Morral, secretari general de la Crida. "El bilingüisme mata". Catalunya futur: un país nou, un país millor. (Núm. 42 de la revista l'Escletxa)


Ja podeu llegir un nou número de la revista L’Escletxa. En aquesta edició ofereix entrevistes a Toni Morral, secretari general de la Crida Nacional per la República, així com a l’escriptor i lingüista Pau Vidal, autor del controvertit llibre “El bilingüisme mata".

El número 42 de la publicació també inclou un repàs a la passada edició del Correllengua i al nou projecte de la CAL “Garbells de llengua”.

A més, hi trobareu una anàlisi a l’entorn del document que la Generalitat de Catalunya va elaborar sobre la situació del català en l’àmbit de l’ensenyament i sobre el qual la CAL va pronunciar-se de forma crítica.


dimarts, 26 de març de 2019

"A cavall del vent". La filla de Moctezuma a Catalunya (DAVANTAL del programa 133 de LA CLAU de la nostra història)


Benvingudes i benvinguts al programa 133 de LA CLAU de la nostra història.

Segons alguns documents,la princesa asteca Xipahuatzin, filla del novè emperador asteca, Moctezuma, i el seu seguici van arribar a Catalunya, després d’haver estat regalada per Hernán Cortés a Joan Grau, baró de Toloriu, que l’havia acompanyat en la conquesta de Mèxic.

Joan Grau es va casar o amistançar amb la princesa i van anar a viure al poble de Toloriu. La princesa s’hauria batejat i adoptat el nom de Maria. Xipahuatzin hauria mort a Toloriu el 10 de gener de 1537 i hauria estat enterrada a la parròquia del poble. Algunes fonts diuen que conjuntament amb un fabulós tresor que hauria portat des de Mèxic.

També es diu que feien estades a casa Vima, una casa de pagès que és a prop de l’antic camí del Quer Foradat a Martinet passant per Béixec, i que és aquí on podria trobar-s’hi el seu tresor.

A LA CLAU d’avui coneixerem la història de la princesa Xipahuatzin de la mà d’un llibre, “A cavall del vent” que ens narra l’arribada i estada a Catalunya de la princesa asteca. La història ens arriba explicada per quatre personatges: Nelli, una dama de companyia de la princesa; Gabriel, un escrivà d’Índies; Raimon, un notable occità que estudia teologia i filosofia a Barcelona i Maria, una remeiera de la Cerdanya, titllada de bruixa.

dilluns, 25 de març de 2019

VÍDEO: Educació. Conclusions i propostes per al debat. Fase d'experts (Programa 34 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 23 de març de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Adelina Escandell, mestra i llicenciada en psicologia. Formadora en Coeducació. Ha treballat tota la meva vida en l'escola pública. És presidenta de la Fundació l’Alternativa, que té com a objectius principals fomentar l’estudi i la recerca en les ciències polítiques i socials al nostre país, des de l’òptica de les esquerres

Isabel Gualda, músic i professora

Ferran Ribas, politòleg

dissabte, 23 de març de 2019

Conclusions i propostes per al debat de l'àrea d'educació (DAVANTAL programa 32 de Catalunya segle XXI)

Dins de l’àrea Una societat cohesionada, del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, l’àmbit de Sistema educatiu, Universitats i Recerca va presentar les seves conclusions finals i propostes per al debat en la seva fase d’experts. L’acte va tenir lloc al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Barcelona.

En les conclusions sobre el sistema educatiu, es manifesta que l’educació és un element bàsic per al desenvolupament, la socialització i la promoció personal. Ha de ser eina d'equitat. Per tant, l'administració educativa ha de garantir la igualtat d'oportunitats i la provisió dels recursos necessaris que siguin necessaris per assolir els objectius d'atenció a les persones, qualitat acadèmica i compromís social. És des del sistema educatiu que es facilita l'aprenentatge personal i col•lectiu per formar part d'una societat amb valors ètics, socials i culturals de manera que les diferències no esdevinguin desigualtats.

Altres aspectes importants del document de conclusions són que el català ha de ser la llengua vehicular i social del sistema educatiu, com també ho han de ser, l’aranès en el seu territori i la llengua de signes catalana. Pel que fa a l’acollida de la població escolar d’orígens diversos, s’hi remarca que caldrà trobar l’equilibri entre afavorir el plurilingüisme i el coneixement de la llengua del país.

Cal garantir l'educació dels 0 a 3 anys i universalitzar dels 3 als 18. A més, el sistema educatiu ha de proveir una formació integral en la ètica i els valors democràtics: la participació, la igualtat, la laïcitat, la solidaritat, la cohesió, la cultura de la pau, la inclusió, la coeducació i la resolució pacífica de conflictes. Igualment ha de fomentar l’esperit crític i la creativitat, més enllà de la també necessària adquisició de coneixements, habilitats i del desenvolupament de capacitats.

Avui, a Catalunya segle XXI parlarem d’aquestes conclusions i propostes per al debat de l’àmbit del sistema Educatiu.

divendres, 22 de març de 2019

VÍDEO: Adri Carrasco i Tamara Carrasco. El 16 de març a Madrid. Judici 1-0. La batalla dels llaços (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 21 de març de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Esther Santos grup de suport Adri et volem a casa

Tània González grup de suport Adri et volem a casa

Jordi Domingo, advocat. President de la coordinadora  de l'advocacia de Catalunya. 

Josep Pedrol, economista

Davantal 

Així va sonar l’Estaca a Madrid, davant de la Cibeles. 18.0000 persones? 120.000? Les xifres no importen. Hi havia molta gent, moltíssima, i no només arribats des de Catalunya. L’independentisme es va manifestar convocat per una cinquantena d’organitzacions, catalanes i espanyoles, i va fer sentir la seva veu al cor mateix de l’Estat. Tant de bo serveixi també per despertar les consciències dels demòcrates espanyols.

Aquesta setmana han començat a desfilar per la sala del Tribunal Suprem els guionistes d’aquest relat de ficció construït amb un argument carregat de tumultos, coches desbastados, amenazas de muerte, violència i mozos còmplices  inactivos.”

Les declaracions dels autèntics creadors d’aquest relat de rebel·lió i sedició han intentat mostrar uns escenaris apocalíptics. Des dels rostres de la gent: “Era gent que denotava violència. No eren cares normals, eren cares de violència.” Fins a la pluja d’ampolles (que finalment van ser entre dos i cinc) tot passant pel cotxe que van veure Via Laietana amunt amb Carme Forcadell abaixant la finestra i “agitant les masses amb la mà.”

Les defenses, però, han anat situant les coses al seu lloc. Han fet patir els guionistes que han acabat nerviosos, contradient-se i caient fins i tot en un més que possible fals testimoni.
“I, malgrat tot, seguirem lluitant!” Aquest és el lema de les jornades que tindran lloc els propers 6 i 10 d’abril a Esplugues de Llobregat i a Viladecans. Les jornades estan organitzades pels grups de suport als dos activistes dels CDR Adrià Carrasco, des de fa una any a l’exili, i Tamara Carrasco, confinada a Viladecans també des de fa gairebé un any.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi! Comencem!


dijous, 21 de març de 2019

28 d'abril. La independència a segon pla?



ERC jugarà fort en aquestes eleccions. Es presentarà com l’alternativa sobiranista d’esquerres, reforçada per la incorporació de persones com en Nuet, de l’àmbit dels comuns i les confluències. Objectiu el de sempre. Guanyar clarament les eleccions i escombrar el gran enemic, l’antiga Convergència. Deixar evident, per la legitimitat que li poden conferir els resultats electorals que, com ja fa temps que pregonen, ells són el pal de paller del sobiranisme d’esquerres i que la independència només pot arribar a través d’ERC.

Què li pot passar a JxCat? ERC els presentarà com l’opció de centra-dreta independentista i, possiblement, molta gent ho vegi també així.  Més enllà de compartir l’objectiu de la República (si més no, així ho expressen ambdós grups polítics) ens trobarem amb una lluita electoral entre dos fronts,  esquerra-dreta o, si ho es sembla menys radical, esquerra-centredreta.

L’independència ha passat a segon pla. Tot està centrat en els presos. Les eleccions se centraran en la repressió i en els presos polítics. Una vegada confirmat que Junqueras serà el número 1 d’ERC,  a JxCat només li quedava una opció per intentar evitar la derrota i és que Jordi Sánchez en fos el cap de llista. Jordi Sánchez, però, no és el president Puigdemont. El seu carisma no és el mateix. Penso que la derrota de JxCat serà inevitable, encara que no serà tan profunda com hauria passat si no hagués comptat amb el lideratge de Jordi Sánchez.

La presó i l’exili continua dirigint la política oficial independentista. Junqueras per una banda i, per l’altra, Puigdemont d’un costat i Jordi Sánchez de l’altra. Les distàncies entre ambdós sectors són tan grans que és impossible que es puguin entendre i puguin bastir estratègies comunes. Les estratègies dirigides des de la presó no poden ser mai les adequades.

Més encara... Es prepara una confrontació entre dos líders, entre dos polítics que es perfilen, i ells mateixos s’hi veuen, com les alternatives, a mitjà o llarg termini, a una presidència de la República, en el millor dels escenaris, o de la Generalitat si les coses s’enquisten. Una lluita, doncs, també personal. Les lluites personals tampoc no condueixen a res.  Positiu.

La CUP va decidir no presentar-se en aquestes eleccions. Afortunadament, Poble Lliure sí que s’hi presentarà formant la coalició Front Republicà conjuntament  amb Som Alternativa d’Albano Dante Fachín i Pirates de Catalunya. Dic afortunadament, perquè penso que és bo per al moviment independentista. Si no existís aquest sector electoral que representa la CUP, l’abstenció hauria estat més gran i, per tant, s’hauria produït un descens en el còmput total del vot independentista. ERC hauria augmentat en vots perquè n’hauria recollit alguns d’aquest sector.

Amb la presència d’aquest Front Republicà els resultats globals poden canviar. És possible que, malgrat tot, augmenti l’abstenció en relació a les darreres eleccions del 21-D (un fet totalment negatiu per al moviment independentista). Continuarà guanyant ERC, però amb menys diferència amb JxCat. El Front Republicà, segurament, s’inflarà com un globus amb un vot que no és pròpiament seu, però que, legítimament, rebran, producte del desencís i de la indignació.

La victòria d’ERC els conferirà arguments i legitimitat per intentar imposar la seva pròpia estratègia cap a la República. Una estratègia que ja sabem que passar per un enigmàtic “eixamplar la base” que, entre altres aspectes, significa temps. Una estratègia que intentaran , si més no a curt termini, compartir amb el món dels Comuns i fins i tot amb el PSC.

VÍDEO: La Draga, el poblat dels prodigis. La revolució neolítica (Programa 132 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 132 de
4a temporada
Emès el dimecres 20 de març de 2019

Dr. Antoni Palomo, doctor en arqueologia per la UAB. Conservador de les col•leccions de prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona i professor associat de la UAB. 

Codirector del projecte de recerca de la Draga i Comissari de l’exposició: “La revolució neolítica. LaDraga el poblat dels prodigis”.

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 20 de març de 2019

Tornant de Girona... La "guerra" dels llaços i les estelades


Torno a Barcelona amb L'AVE des de Girona. És el darrer que surt de la ciutat, a les 21.01h. El viatge de tornada acostuma a ser agrada le i tranquil. Al vagó hi ha poca gent, pots seure allà on més t’agradi, hi ha silenci...

Si torno de Girona a les 21.01, això vol dir que avui hem tingut tertúlia a l'illa de Robinson, al Punt Avui TV. Per cert, la tertúlia ara és  conduïda per Ferran Espada, ja que l'Igor ha tornat a ser pare (felicitats!). La tertúlia d'avui l'he compartida amb Manel Cuyàs, cosa que sempre resulta instructiva i agradable. No hem disposat de gaire temps. De fet, m’hauria agradat parlar sobre el judici, però només he disposat de mig minut al final del programa. La meva frase ha estat: “Avui hem començat a escoltar els guionistes d’aquest relat de ficció carregat de tumultos, coches desbastados, amenazas de muerte, violència i mozos còmplices  inactivos.”

La tertúlia s’ha centrat, bàsicament en el tema de les estelades i els llaços grocs. En Cuyàs es partidari que el president n’ordeni la retirada. Creu que no val la pena arriscar-se a problemes més grans per aquest tema. Després de reflexionar-hi una mica haig de dir que la meva opiniñó s’hi acosta força, amb matisos que intento explicar.

En algun altre article ja ho he escrit... Crec que som en la segona etapa del procés d'independència. En aquesta fase, hi ha tres elements bàsics:

1.   L'espai lliure de Brussel·les amb el Consell per la República com a instrument cabdal, d’una banda, en l’àmbit internacional i de l’altra perquè ha de convertir-se en el laboratori, el banc de proves que ha d'acabar desembocant en la República catalana independent.

2.   La Generalitat, que no pot ser altra cosa que autonòmica, cal preservar-la del 155 o succedanis i ha de poder governar el dia a dia. S’ha de limitar només a governar? (que ja seria molt). No. Caldrà que el Govern, com està fent, estiri la corda al màxim amb l'Estat... sense arribar a trencar-la. Aprovar lleis encara que després siguin declarades inconstitucionals. Mantenir un pols constant amb l’Estat. Destapar una i altra vegada les “vergonyes” d’aquest Estat.

3.   Finalment, la societat civil, la força de la gent, que és la que ha d’acabar decantant la balança per aconseguir la independència. La meva opinió és que mitjançant un referèndum o un acord de pau amb l'Estat espanyol, imposat per la comunitat internacional, forçada per la legitimitat democràtica i la desobediència civil.

És en aquest sentit que penso que el president no es pot jugar la inhabilitació pel llaç groc. Sóc conscient que això no agrada a molts independentistes que creuen que la desobediència ha de ser constant. Jo també comparteixo l’estratègia de la desobediència civil. Ho he escrit diverses vegades:

“La desobediència civil ha de tenir un caràcter de masses per ser efectiva en la lluita per la independència i, en els països amb eleccions, ha d’anar acompanyada de la legitimitat democràtica guanyada a les urnes.

[...]“Les campanyes de desobediència civil han d’implicar grans masses de població i han de ser compartides per les organitzacions cíviques i les formacions polítiques, en especial quan s’ha d’aplegar la insubmissió amb la legitimitat democràtica de les institucions. Les accions insubmises que no formen part d’un pla general i que no estan molt justificades, causen molt de patiment sense generar avenços vers l’exercici dels drets inalienables conculcats.”

Si posem en la balança de pros i contres el mantenir els llaços grocs en els edificis públics, crec que els aspectes negatius sobre el procés superen els positius. Canviem, doncs, d'estratègia. Ja hem estirat la corda, ja hem deixat una vegada més en evidència l'Estat, traiem el llaç groc i fem que la societat civil els multipliqui arreu del país.

Llaços grocs arreu fins que als antidemòcrates pateixin conjuntivitis crònica.

dimarts, 19 de març de 2019

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis (DAVANTAL del programa 132 de LA CLAU de la nostra història)


Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història núm. 132.

L’estany de Banyoles va ser espectador, fa uns set mil quatre-cents anys, de l’arribada d’un grup de persones forasteres que s’establiren a la vora de l’aigua. Triaren un petit territori privilegiat que concentrava una gran diversitat de recursos, un lloc ideal per construir un poblat estable i per fer de pagesos i ramaders.

Aquest grup es va assentar a la vora de l’estany en un territori on escassos grups d’indígenes seguien mantenint formes de vida associades a la cacera, la recol·lecció i el nomadisme. Els homes i les dones nouvinguts introduïren plantes i animals domèstics, tecnologies, poblats estables i noves maneres de pensar que transformarien radicalment la relació tradicional amb el medi.

L’any 1990, arran de les obres d’enjardinament del parc de la Draga, es va descobrir aquest jaciment, l’únic neolític lacustre conegut a la península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània. Els seus paral·lels més pròxims, quant a emplaçament i tipus d’hàbitat, es troben a centre-Europa, si bé la Draga és més d’un miler d’anys més antic.

El jaciment és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat. En segon lloc, pel fet que es tracta d’un assentament a l’aire lliure que perdura durant uns quatre-cents anys. I, per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts per l’aigua. Això ha propiciat que una bona part de les restes s’hagi conservat en un ambient sense oxigen, fet que ha permès que es preservi la matèria orgànica (fusta i fibres) amb la qual s’havien fet les cabanes i tota mena d’estris.

dilluns, 18 de març de 2019

Catalunya: llibertat o submissió (Sobre un article d'Axel Schönberger)


Des de fa temps, s’escriuen centenars d’articles a Europa i al món sobre el procés d’independència. Catalunya i les seves reivindicacions són força presents en els diversos mitjans de comunicació i en l’opinió pública internacional.

El diari digital alemany  "Neue Debatte" ha publicat recentment un article del catedràtic de la Universitat de Bremen, Axel Schönberger sobre la situació actual de Catalunya. La conclusió de l'article és que només es podrà aconseguir la independència mitjançant la desobediència civil i la resistència cívica no violenta. (En aquest sentit, podeu llegir aquests articles penjats al blog: La resistència no violenta l'únic camí. Desobediència civil i acord de pau.   i Del judici a la independència passant per la desobediència civil )

Aquí podeu trobar l’article complet traduït. Tot seguit us resumeixo alguns dels punts que considero més interessants (encara que us recomano la lectura de l'article sencer)

El catedràtic assegura que durant els últims mesos la llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentències dels Tribunals espanyols, així com les accions del Ministeri Públic han provocat que la Justícia espanyola es converteixi en una "injustícia legal".

Aquestes actuacions “injustes legalment” fan creure i desitjar que, jutges, fiscals, i membres del Govern espanyol, que són responsables de violacions de drets fonamentals, acabin rendint comptes per les seves accions davant d’un tribunal internacional.

Els catalans tenen molt properes la República Catalana i la llibertat, sempre i quan actuïn de forma decidida i coherent. Si dubten i accepten les ordres "legals/il·legals" de l'Estat espanyol, perdran i mai més tindran oportunitat de fer realitat el seu dret a un Estat propi.

El dret a la autodeterminació del poble català no s' aconseguirà mitjançant l' obediència a Espanya i els seus tribunals. Només la desobediència massiva a l' Estat espanyol que, de fet, ja ha perdut tota legitimitat a Catalunya a causa del seu comportament repressiu, els pot conduir a la victòria.

La comunitat internacional, només té en compte qui controla efectivament el territori. Mentre aquest sigui l'Estat espanyol, el Govern de Catalunya no té cap possibilitat d' aplicar amb èxit el dret d' autodeterminació del poble català.

L' objectiu del PP ha estat i és sotmetre Catalunya completament i de forma definitiva, destruir les institucions catalanes i perpetuar l' explotació econòmica de Catalunya. Qualsevol renúncia per part catalana ajudarà Espanya i perjudicarà Catalunya.

Seria un error creure que Catalunya podria negociar una reforma més favorable del Estatut iseguir dins Espanya sense més problemes. És un tot o res per Catalunya. Espanya asfixiarà econòmica i culturalment Catalunya per tal que continuï sent una colònia de l' Estat espanyol.

Si com a mínim dos milions de catalanes i catalans deixen d’emprar el castellà en la seva vida civil i professional i consegüentment emprin només amb estrangers altres llengües com l’alemany, l’anglès o el francès lliguen de facto a l’Estat espanyol de mans i peus des d’un punt de vista legal i no seria viable un control efectiu i prolongat així com l’espoli de la seva colònia catalana.

Semblant al moviment “Me too” es podria crear tot un moviment al voltant de la idea de deixar d’emprar la llengua de Franco i Rajoy i afegir-hi el boicot econòmic a productes mediates en llengua castellana.  

Per cada polític que sigui empresonat pel Estat espanyol, és necessari que en surtin dos més. Qui té por, perd. La prudència i el convenciment que la causa justa sempre acaba triomfant, conduirà Catalunya al Estat propi.

Si Espanya segueix violant els drets humans i oprimint Catalunya es convertirà en un Estat "pària" que es veurà condemnat, a la llarga, al ostracisme internacional, tal com li va succeir temps enrere a la República de Sudàfrica.

A ningú li agrada ser un màrtir. Però en la situació actual, Catalunya necessita patriotes disposats a sacrificar-se si és necessari.

divendres, 15 de març de 2019

VÍDEO: Toni Albà i la llibertat d'expressió. Dissabte 16 a Madrid. Declaracions de Trapero (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 14 de març de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Toni Albà actor

Montserrat Sinyol membre del Secretariat Nacional de l'ANC 

Olga Amargant, advocada. Coordinadora voluntària de l'advocacia de Catalunya. 

Xavier Vidal, coordinador de voluntaris de l'ANC

Davantal


Avui, ha estat el dia en què el Major Trapero, cap dels Mossos, ha declarat com a testimoni en el judici a l’1 d’octubre. La impressió és que tenia ganes de declarar i així ho ha fet. Se l’ha vist serè, ferm, segur i convençut. Ha defensat l’actuació del cos de Mossos durant els mesos de setembre i octubre i ha desmuntat el relat acusatori que l’extrema dreta, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat espanyol ha orquestrat contra ell mateix i contra el cos dels Mossos d’Esquadra.

Trapero, però, també ha deixat molt clar i ha volgut remarcar el distanciament entre el cos dels Mossos i la direcció política. Concretament ha dit que algunes de les declaracions del conseller Forn els incomodaven i les ha titllat d’irresponsables. Que els Mossos no donaven suport al projecte independentista i que farien complir la llei. També ha revelat que la policia catalana tenia preparat dos dies abans del 27 d’octubre i de la declaració d’independència del Parlament de Catalunya, un pla d’actuació per detenir, si fos necessari, el president Puigdemont i tots els consellers del seu Govern.

Té límits la llibertat d’expressió? Si en té, quina és la línia que marca aquests límits?

Avui, en podrem parlar amb l’actor Toni Albà que ha estat denunciat i processat per diversos twits. Darrerament, i a causa d’un twit, la direcció del programa Polònia que s’emet per TV3 ha decidit prescindir temporalment de l’actor.

Els grups polítics comencen a preparar les seves llistes electorals per presentar-se a les properes eleccions. ERC ja ha avançat que el seu president, Oriol Junqueras, serà el cap de llista en les tres eleccions. Junts per Catalunya presentarà com a cap de llista Jordi Sànchez a les espanyoles i el president Puigdemont encapçalarà les europees. La CUP ha decidit no presentar-se al Congrés espanyol, però, Poble Lliure, una de les organitzacions que integren la CUP, està estudiant de presentar-hi una candidatura rupturista.

Com pot afectar tot això al conjunt del moviment independentista i, també, als presos i exiliats? Tot seguit, mirarem d’analitzar-ho amb els nostres convidats.

De seguida ens hi posem. 

Som-hi! Comencem!

dijous, 14 de març de 2019

VÍDEO: La Diada Nacional a la premsa gràfica.1902-1938 (Programa 131 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 131 de
4a temporada
Emès el dimecres 13 de març de 2019

Jesús Subirats i Soler, regidor de cultura, educació i nuclis agregats, per ERC de l’ajuntament de Puig-reig. Ha estat professor de bateria a l’Escola de Música de Puig-reig i a Berga.

La seva passió és el paper vell, que vol dir diaris, revistes, documents, postals, etc, i sobre dos temes principals que seria el Berguedà i el tema polític, catalanista. Acostuma a fer xerrades en què exposa aquest tipus de documentació. Els temes són diversos com per exemple Lluis Companys, La Mancomunitat de Catalunya, Les dones de la República , l’exili republicà intern 1936-1939,  els 11 de setembre ... sempre a través de la premsa. El caire de les xerrades és amè i de caire divulgatiu, però no acadèmic. Sovint les imatges sortides a premsa no es troben en els llibres ni a internet i això els confereix un caire proper  a un públic en general .

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 13 de març de 2019

La Diada Nacional de Catalunya al llarg de la història (DAVANTAL del programa 131 de LA CLAU de la nostra història)


Benvingudes i  benvinguts al programa 131 de LA CLAU de la nostra història.

L’any el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que declarava institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya. Entre altres punts, la Llei manifestava que:

El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.”

Quins són els orígens, però, que finalment ens porten a declarar l’11 de setembre com la Diada nacional de Catalunya?

L’any 1886, l’ajuntament de Barcelona va construir una estàtua dedicada a Rafael de Casanova. Només tres anys després, l’estàtua de Rafael de Casanova es convertia ja en símbol de la defensa de les institucions catalanes en ser el punt de concentració d’una manifestació de protesta contra els intents d’arraconar el codi civil català.

Al llarg dels anys, la Diada ha anat convivint amb les diverses situacions i escenaris polítics que ha anat vivint i patint el país. La dretanització de la Lliga, que va provocar el rebuig a la Diada de republicans i socialistes... L’oposició de Prat de la Riba, que la considerava de contingut romàntic i intransigent... Les commemoracions del 1917 al 1920, que van estar marcades per la vaga general de 1917, l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga de la Canadenca..., La de 1931 marcades per l'Estatut de Núria... La de 1934, pels conflictes generats per la Llei de Contractes de Conreu... Les commemoracions durant la Guerra del 1936...fins arribar a la dictadura franquista que va suposar la retirada de l’estàtua, les prohibicions i la repressió.

Malgrat tot, la commemoració de l’Onze de Setembre ha sobreviscut a la Guerra, a les dictadures militars i als canvis de règim polítics.

A LA CLAU de la nostra història d’avui reviurem les diverses commemoracions, que al llarg dels anys, ha viscut la Diada Nacional de Catalunya.