El balneari de Cardó. El passat d'un somni (DAVANTAL del programa 153 de LA CLAU de la nostra història)

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 153.

¿Quina relació podríem trobar entre personatges històrics com el fundador del Partit Republicà Català i alcalde de Barcelona, Francesc Layret. La soprano que va estrenar El amor brujo de Manuel de Falla a Barcelona, Mercè Plantada. El meteoròleg, matemàtic i astrònom, director de l’observatori Fabra, Joaquim Febrer. El bohemi pintor i escriptor Santiago Rusiñol. El capità general de Barcelona, un dels artífexs de l’aixecament militar de 1936, José Solchaga?

Doncs, que tots van poder gaudir d’un dels balnearis més importants i cotitzats de l’època: el balneari de Cardó.

Abans de ser un balneari, Cardó va ser un centre religiós carmelità destinat al retir espiritual i la vida conventual. A partir de 1875 i fins al 1965 el balneari de Cardó va ser un indret molt important per les seves aigües medicinals i per les classes benestants que hi arribaven d’arreu. Durant la Guerra del 1936 al 1939 va esdevenir un indret de refugi.

Com recull el llibre ‘El Balneari de Cardó. El passat d’un somni’, “Cardó venia a ser una mena de porta estel·lar. Era el lloc d’encontre de la burgesia, de la gent benestant, no només de Barcelona, també d’arreu de l’estat espanyol i d’Europa. Això feia que la burgesia de la zona, bàsicament la tortosina, tingués la possibilitat de fer negocis i de tenir contactes amb la resta. Era la manera de tenir un vincle que difícilment haguessin aconseguit en aquella època i en aquell context.

Després de la intensitat política i social que hem viscut aquestes darreres setmanes, avui ens relaxarem una mica tot parlant del Balneari de Cardó.