Reflexions de Joan Guarch a l'entorn de les eleccions del 10-N
(ExSecretari Nacional de l'ANC i membre d'exigents.cat)
El que cal dir en primer
lloc, és que els independentistes hem d’anar a votar massivament, perquè si
practiquem l’abstenció, amb els mateixos vots, els unionistes treuen més diputats
i no estem per regalar-los res. A més cal treure el màxim nombre de vots a
Catalunya per anar-los encongint l’ànim al veure que elecció darrera elecció
els independentistes traiem cada cop més vots. Ara també.
Un apunt. A les eleccions
espanyoles del 2016 els partits independentistes a Catalunya varen treure el
32,09% dels vots i 17 diputats, a les passades del 28A ja varen arribar als
39,38%, i 22 diputats. I això que aquestes no son les nostres eleccions.
De tota manera entenc que
pot ser difícil decidir a quin partit independentista votar, perquè tots fan un
paper d’estrassa des de fa temps. Alguns més que d’altres. Tal com diu més d’un
potser haurem d’anar a posar la papereta dins l’urna amb el nas tapat per no
sentir la pudor.
El que no entenen els
partits independentistes és que a les eleccions, especialment les espanyoles,
no és necessari anar-hi a defensar polítiques de dretes o d’esquerres perquè,
en realitat no es poden aplicar ni les unes ni les altres perquè el que es
dilucida és qui ostenta el poder, és una lluita pel poder. I això és el que
s’ha de tenir clar. A partir d’aquí podrem definir què hem de fer al Congrés de
Madrid i com ho hem de fer.
A Madrid la idea principal és
debilitar el règim del 78 i tots els que el sustenten.
Primer no
facilitant la investidura de President de Govern, criticant totes les
actuacions repressives tan polítiques, com econòmiques, socials i especialment
policials i judicials.
Segon, criticant-t’ho
arreu de l’estat espanyol, fent de portaveus i altaveus des del Congrés de
Madrid, a tota la península.
L’1-O, per nosaltres, va
significar reafirmar-nos en el nostre objectiu (malgrat tot el que va passar
després), però, a la UE, tan sols va ser el primer pas per adonar-se del que
passava aquí. Ara, i sobretot després de les sentències, estem a l’escena
mundial, al costat de lluites com les de Xile o Hong Kong per citar-ne només
dues. A més a tot el món, a molts organismes internacionals i moltíssima premsa
estem en primera línia d’atenció. (per
cert acaba de sortir la notícia que el Regne Unit acaba de rebutjar l’activació
de l’euroordre de detenció de la Consellera Ponsatí, per desproporcionada. Ho
acabo de sentir a TV3).(Si és cert, bufetada increïble a l’Estat Espanyol).
En canvi a Ñ tot just ara,
després de les sentències i especialment des del 14/10 estan començant a
despertar-se i a saber i entendre alguna cosa, sinó recordem les diferents
manifestacions a llocs com el País Basc, Madrid, però també Andalusia, Canàries,
a part dels Països Catalans, i ho hem d’aprofitar. Des de Madrid s’ha de fer de
difusors a tot Ñ, anunciant que hem decidit marxar i que denunciem la deriva
dictatorial de l’EE, explicant com s’ensorra l’EE amb totes les esquerdes que
se li han obert, una a una des de ja fa temps.
Però per lluitar contra el
poder d’un estat, que a pesar d’estar en crisi té encara una força molt
important, i, per debilitar-lo, cal anar-hi tots a la una. Per això és
important una candidatura unitària i això només ho ha demanat l’ANC i JxC.
ERC està més preocupada per
si ella guanya les eleccions a Catalunya i demostra la seva hegemonia al
territori, però, per fer què? Ampliar la base? I això què vol dir i com es fa?
Mentre, s’ha de diferenciar dels altres grups independentistes (i això només es
pot fer criticant l’adversari) i mentre ens critiquem, a Madrid es freguen les
mans. Volen facilitar, abstenint-se, la
formació de govern del PS, com es va veure en la darrera elecció de President
del Govern? I amb això com el debilitem a l’estat? I aquí, on és la unitat?
ERC ens diu que les
eleccions son una nova oportunitat per demostrar la fortalesa del
republicanisme català en el seu conjunt i per fer créixer la base social. Torno
a dir, com? Presentant-nos com a rivals entre nosaltres? També ens diuen que la
seva formació és la única independentista que té possibilitats de guanyar a
Catalunya (potser si) i la única que pot garantir la victòria de l’independentisme. Això últim és
una bajanada i pura demagògia, perquè si no es presentessin els seus vota
anirien a altres forces independentistes i perquè la victòria del
republicanisme, en el seu conjunt, és la suma de TOTES les forces polítiques
que s’hi presenten perquè sense aquesta SUMA, l’independentisme no guanya i,
per tant, tan importants son els vots de la formació més votada com els que treuen
menys vots.
Per altra banda la CUP es
presenta per primer cop a unes espanyoles. Què volen fer? Criticar els companys
de viatge, suposo que no, encara que han començat fent-t’ho, criticant la llei
Aragonés i demanat la dimissió del Conseller Buch, que encara que s’hi pugui
estar d’acord (jo mateix he publicat un article en aquest sentit), no sabem què
hi pinta en les espanyoles i molt menys sense arribar a un debat de fons sobre
el paper de les policies democràtiques i les repressores de l’estat i què s’ha
de fer a Catalunya . El que és evident es que les seves bases, mirant-se només
el seu propi llombrígol, varen decidir, per poc, presentar-se en solitari i avortant,
amb aquesta decisió, una possible candidatura unitària que estava molt madura
entre forces de JxC i el Front Republicà del Dante Fachín (en el que hi
participava Poble Lliure, una de les formacions de la CUP), oberta a altres
formacions i que hagués significat una
magnífica ocasió d’exemplificar la unitat independentista.
Finalment ens queda JxC unes
sigles que varen significar una candidatura important a les eleccions del 21D
però que després han estat manipulades pel PDCat presentant, en el seu sí,
discrepàncies incomodes entre els sectors progressistes i els conservadors, que
s’ha traduït en pactes, bàsicament del sector PDCat, amb forces unionistes
defensores del 155, com el PSC, en acords municipals i a les diputacions.
Malgrat això és la única força que preconitza la unitat i, a més, un clar No a
Pedro Sanchez i, aquesta posició li atorga una certa credibilitat perquè ho ha
demostrat en fets i no solament paraules.
Tots ells, malgrat no haver
estat capaços de fer una candidatura unitària tampoc han fet dues coses
bàsiques per actuar a Madrid:
1ª. Si no hi unitat de
llista al menys es pacta un programa de
mínims, conjunt, per presentar-se a les eleccions o, com a mínim, després.
2ª Tampoc s’ha sabut fer un únic Grup Parlamentari de tots els
independentistes per aplicar aquest programa amb la força que pot tenir una
sola veu. (P.S: La proposta de la Laura
Borràs en el debat de TV3, abans de la publicació d’aquest article, ha estat
rebutjada, tan per ERC com per la CUP, mostrant només un interès propi i cap
desig d’unitat. Simplement penós).
Sembla que es podria arribar
a reivindicar i exigir a Madrid, aquest programa de mínims:
1.- Llibertat i drets polítics. Prou vulneracions dels drets humans i
civils bàsics. Prou vulneració dels principis de la democràcia. Prou vulneració
dels acords assumits en la pròpia Constitució Espanyola. Prou conxorxa polític-judicial.
Separació de poders efectiva. Prou intromissions del poder judicial sobre el
Parlament de Catalunya. Trencament efectiu amb totes les pràctiques i símbols feixistes
del franquisme . Prou Estat dictatorial.
2.- Amnistia i prou repressió. Prou violència policial contra la
ciutadania de Catalunya. Prou violència contra els professionals dels mitjans
de comunicació que pretén alterar el
dret a la llibertat d’informació. Exigim comissions d’investigació sobre els
abusos de la Policia Nacional i la Guardia Civil i depurar responsabilitats.
Exigim la retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Prou presó i
exili. Prou detencions arbitràries.
Exigim una Llei d’Amnistia per a tots els presoners polítics jutjats pel
Tribunal Suprem espanyol i la fi de totes les causes contra l’independentisme, l’alliberament immediat de tots els presos
polítics i el lliure retorn de tots els exiliats.
3.- Autodeterminació i plena
Sobirania del poble de Catalunya. Reivindiquem la plena validesa del
referèndum de l’1-O i la voluntat d’avançar cap a la culminació de del procés
d’autodeterminació fins assumir la independència.
Per superar la situació
actual Exigim que es faci efectiu el dret d’Autodeterminació reconegut per NNUU
i que es faci un referèndum d’autodeterminació organitzat pel govern de
Catalunya amb l’acord del govern espanyol i supervisat per autoritats
internacionals. Si és favorable a la independència , proclamació immediata de la
República Catalana.
4.- Denunciar totes les esquerdes que enfonsen el règim del 78 i que
son causes que no ens afecten, només als catalans, sinó a tota la ciutadania
del propi estat espanyol i, per tant, fer-ne denúncia per tots els indrets de
l’EE.
5.- Rebutjar i reprovar la monarquia (amb els seus casos de corrupció,
el cas Noos i l’abdicació del Rei Joan Carles) i declarar Felip VI, persona non grata, com ja s’ha fet a molts
municipis de Catalunya, aprovant mocions en aquest sentit en els Plens Municipals.
6.- Rebutjar el 155 i no fer cap pacte amb els partits que l’apliquen.
Aquest seria el colofó de
tota la campanya per les eleccions espanyoles i saber quins partits apliquen la
majoria d’aquests punts ens ha d’ajudar a decidir el nostre vot.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada