Tal com imaginava, l’article “L'Assemblea...l'única i darrera opció? (Modifiquem l'art. 2 .4 dels Estatuts?)” ha resultat controvertit. M’han
arribat opinions diverses i altres han optat per no dir-me’n res segurament per
no ferir la meva sensibilitat.
Més enllà de la “revolucionària” idea (o de "bomber", segons altres) que
l’Assemblea es presentés a les eleccions, m’agradaria intentar clarificar el
rerefons de l’article. Crec que pot haver-hi més d’un punt en què la majoria
fins i tot hi estiguem d’acord. Ho intento de la manera més breu possible.
El context polític i social en l’actual fase del procés d’independència és
molt diferent al viscut en els primeres fases: 2009-2012 i 2012-2017 (considero
2017-2019 una fase de transició amarada de desconfiances, malfiances i
decepcions).
Les properes eleccions al Parlament o seran la clau que obrirà les portes a
la independència o seran unes altres eleccions autonòmiques en què el panorama
polític (de partits) serà pràcticament el mateix i entrarem en un període, més
o menys llarg, d’autonomisme i de peix al cove (o, si ho preferiu, “d’eixamplar
la base”).
Per tal que les eleccions puguin ser les definitives, caldrà que l’independentisme
assoleixi, no només la majoria parlamentària, sinó la majoria en vots. Perquè
això sigui possible, caldrà que totes les sensibilitats polítiques de l’independentisme
s’agrupin en una sola llista que representi un ampli i transversal moviment per
la República.
En aquesta nova fase (2019-?) el protagonisme de les mobilitzacions i
accions l’han pres el Tsunami i els CDR (si més no aquelles que signifiquen
confrontació pura i dura).
L’Assemblea ha anat perdent protagonisme i, sobretot, aquella força que
tenia davant dels partits polítics. Manté la seva capacitat de convocatòria
gràcies, com sempre ha estat, a la seva gran xarxa d’implantació, la més
important i nombrosa del país. L’Assemblea, però, es troba en una cruïlla
històrica: si continua com fins ara, s’anirà diluint, es debilitarà i tindrà
tendència a desaparèixer. Li cal,
imperiosament, un “reset”, un canvi de rumb, un replantejament, una refundació
de l’Assemblea per donar resposta auna pregunta:
“Quin ha de ser el paper de l’ANC en el context polític actual?”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada