Miri, no soc cap expert en el
tema de seguretat, però només el sentit comú i llegir una mica sobre el tema em
permet de fer unes reflexions i argumentar el perquè crec que ha de dimitir.
En l’entrevista que li fa el Punt
Avui d’ahir, dijous 31, li pregunten si no li feien mal algunes de les imatges
de l’actuació policial des del primer dia. I vostè respon: “De forma negativa hem pogut veure que hi
havia persones, una immensa minoria, que en lloc de manifestar-se, buscaven un
enfrontament directe amb la policia.
Llavors és quan la policia ha d’actuar. Algunes de les imatges d’actuacions
policials s’ha de valorar si s’ajusten als protocols establerts, és cert”
I, en la següent pregunta diu: “Alguna actuació policial no s’ajusta realment
als protocols establerts”. En què quedem?, valoren si s’ajusten als
protocols, o ja ho saben?
Més endavant defensa que: “l’1-O (els mossos) van actuar tal com va
marcar la resolució judicial que se’ls va manar”. I, en una altra pregunta,
més endavant, diu: “El cos de ME té els
seus protocols, les seves garanties, la seva forma de treballar, que son
diferents dels de la PN”.
També diu que el protocol en
quant a l’ús de les pilotes de goma: “Els
mossos s’adapten al que li mana el Parlament, però altres cossos no ho fan
perquè no tenen l’obligació de fer-ho”. La responsabilitat de l’ordre
públic a Catalunya és del cos de ME i, per tant, son aquests els que han de
marcar les normes. Si el cos de PN no vol seguir-les, el ministre espanyol
d’Interior haurà de prendre el comandament directe i, per tant, el Govern
espanyol haurà, públicament, d’intervenir en les competències de la
Generalitat. I això ho ha de fer justificant les raons que tinguin, i veurem
quines son. Com sempre poden fer el que vulguin sota el principi de “La fiscalia te lo afina”, és a dir ja
inventarem el relat que ho justifiqui, encara que no sigui veritat, com han fet
fins ara i s’ha pogut veure en el judici al nostres polítics. Però vostè,
mentre no intervinguin els mossos, no ho ha de permetre.
Vostè diu: “ tenim dos cossos policials (nosaltres només en tenim un) diferents amb uns protocols diferents, una
formació diferent (i) amb unes eines diferents actuant en un mateix dispositiu
i, per tant s’ha d’intentar treballar conjuntament el màxim possible”.
És cert, hi ha dos models
diferents d’entendre l’actuació policial.
Definim-los. Una policia
democràtica està per garantir la seguretat pública i de la seva ciutadania i,
per tant, en temes de robatoris, assassinats, segrestaments, tràfic de drogues,
persones desaparegudes, delictes sexuals de tot tipus, prevenció de terrorisme,
protecció de les institucions, de bens privats i públics, etc, etc..., ha de
reprimir qui ho fa amb totes les eines que disposi, però respecte a la denúncia
social al carrer, només ha de garantir la seva expressió i protegir, als qui es
manifesten i expressen la seva discrepància, de qualsevol agressió externa, (li
sona que això és garantir la llibertat d’expressió i manifestació?) En aquests
casos ha de garantir que els manifestant no creuin la línia d’actuar
violentament (però no se’ls ha de provocar a fer-ho ni, en molts casos,
iniciar-ho per part de la policia com veurem). Bé, sembla que amb lo explicat
estem tots d’acord. És a dir, qui expressa aquesta reivindicació, aquesta
protesta, etc, és la ciutadania (vostè, jo, els nostres fills, parents, amics,
companys, etc, etc), per tant la norma és que s’ha de protegir aquests drets
bàsics i fonamentals i no anar contra ells.
I aquí podem explicar l’altre
model d’actuació policial diferent.
En el projecte final de Master
sobre polítiques públiques de seguretat que porta per títol “El Síndrome de
Sherwood”, fet el 2009, pel cap de ME, David Piqué, s’exposa, clarament, la
concepció “militar” que aplica segons quines policies i, especialment, de
segons quins països. El treball es fa en referència al moviment okupa, però
també és un moviment de protesta social i és perfectament aplicable a qualsevol
altre tipus d’expressió ciutadana.
Suposo que vostè ja se l’ha
llegit.
Resumint molt, el concepte que
explica diu que una de les estratègies de la policia es que a “l’enemic” ( i aquí es cita referint-se a la ciutadania
de qualsevol mena i país), tal com diu citant el model de Miyamoto Mushasi,
repeteixo, a l’enemic (!!??), se l’ha d’exterminar, com a càstig, com a exemple
i per evitar la venjança.
I explica abastament com es
desenvolupen aquestes estratègies. Veiem-ho.
“...fins i tot els governants amb menys escrúpols han necessitat una
excusa per iniciar una guerra i si la intenció és dur-la fins l’extermini del
contrari, l’excusa ha de ser poderosa”
“En termes militars o polítics, a vegades s’ha permès certs excessos al
futur enemic, fins i tot provocant-los, per així justificar una intervenció de
“resposta” que sigui comprensibles per a la població civil pròpia, que haurà de
donar suport a la intervenció militar. Moltes d’aquestes accions prèvies
podrien haver estat evitades, però precisament per això s’han permès i tenir
així l’excusa. En aquestes situacions, com més innocents siguin les víctimes
pròpies inicials, més gran serà l’excusa per atacar”
“...com més forts es vegin, més valents es sentiran i més enfrontaments
hi haurà, que és el que es busca. Si no hi ha enfrontaments no hi ha ferits nio
detinguts”
“Fins i tot si la concentració o manifestació, que és del que estem
parlant, no es preveu prou violenta, es pot arribar a provocar una mica, amb
detencions poc justificades i gens pacífiques uns dies (o moments) abans per esclafar l’ambient. També es poden fer “redades”... La
“redada” estarà especialment mal feta i amb tracte humiliant per encendre més
el ànims, si cal”
“A més de l’estratègia prèvia, en quan algun grup descontrolat (provocadors infiltrats de la pròpia policia),
comença les accions violentes, les
unitats de policia ni es belluguen i quan la violència comença a ser
generalitzada, l’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys
produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les
càrregues policials que en cap moment volen ser dissuassòries. No es dissimula.
Es va directament contra els manifestants, que ja són considerats
vàndals, i se’ls ataca amb prou velocitat perquè no doni temps a la fugida i es
provoqui l’enfrontament físic.
És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents- danys col·laterals
es diu ara- Els que han defugit
l’enfrontament, es troben amb la resta d’unitats policials que els barren el
pas i que no fan detinguts – presoners-, la dispersió no és voluntària, és a
cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistència és contestada amb contundència exagerada i detencions massives”
“Lamentablement, aquesta tàctica no és exclusiva de règims totalitaris,
també es dona amb massa freqüència en moltes democràcies occidentals. Potser
pot ser degut a dos factors: Una estratègia política que no considera cap altre
opció que no sigui la visió del problema com un conflicte d’ordre públic i
l’altre, en que s’encarrega el control del carrer i dels
manifestants/activistes a unitats policials poc disciplinades, venjatives i
provocadores.”
Carai! Tot un manual de com es
comporta una policia repressora. Conseqüentment, el protocol que seguirà
aquesta policia (i per tant evidentment qui la dirigeix professionalment i
política) que entén que la ciutadania és l’enemic al que cal exterminar, és el
d’un estat autoritari i dictatorial acostumat a les seves victòries militars i
a la sotmissió dels pobles conquerits militarment.
Aquesta dies hem presenciat un
recital d’imatges de com s’aplica en la pràctica aquesta estratègia. El que falta afegir és
que en gairebé totes les manifestacions d’aquests dies hem vist que els
infiltrats començaven les provocacions majoritàriament quan els manifestants ja
començaven a marxar i quedaven en menor nombre, aleshores començaven els
aldarulls i les brutals actuacions policials.
Sr Buch té molta feina per la
gran quantitat de reportatges de TV, fotos de periodistes i particulars i
vídeos de tota mena que demostren aquestes pràctiques descrites i que serviran
per les Comissions d’Investigació de l’actuació de les policies (en plural)
d’aquests dies.
Aquest és el model del cos de
ME?. Jo crec que no, però ha estat utilitzat tan pels comandaments espanyols en
les famoses taules de coordinació en seguretat, com facilitats per agents dins
el cos de mossos que provenen de la PN i GC i que porten a la sang aquesta
manera d’actuar i han estat tolerats, en actuar així, per la conselleria. A més
en la policia espanyola aquesta forma d’actuar és condecorada i, per tant,
incentivada. Acceptaran condecoracions, determinats agents del cos de ME? Seria
la ignomínia més gran per tota la nostra ciutadania.
Permetent aquesta actuació, el
nostra cos de ME ha estat aplaudit pel ministre Grande Marlaska (aquest és un
clar símptoma de que estem fent les coses malament).
Aquesta actuació ha possibilitat
que la ciutadania identifiqui agents del cos en concret i el propi cos de ME,
en general, com els autors d’aquest brutalitat i perdin tota la bona imatge
aconseguida amb la resolució de l’atemptat de Barcelona, en la seva actuació
l’1-O, o en totes les grans manifestacions d’aquest anys incloses les marxes
dels dies 16, 17 i 18 passats. Així aconsegueixen inocular la desconfiança de la ciutadania en
la nostra policia.
No és així com hem d’actuar, sinó
plantant-nos i impedint aquest tipus d’actuacions. I això és responsabilitat
directa del Conseller, de vostè Sr Buch.
Ens pensem que potser així
evitarem la intervenció del cos? No ho evitarem de cap manera i l’Estat
Espanyol farà el que vulgui, saltant-se totes les normes d’un estat mínimament
democràtic al que ja no l’importen ni les aparences, o no ha vist el xou del funeral d’Estat en la
parodia de l’exhumació de les despulles del dictador Franco? O no hem vist la
celebració de l’acte feixista de la Falange espanyola a l’Ateneu de Madrid,
perfectament tolerat?
Bé, com he dit, el suposo
coneixedor d’aquest mètodes que li he citat i, per tant davant d’aquesta
actuació policial només poden haver-hi tres explicacions:
1ª Que vostè hagi acceptat
aquestes directrius per imposició i això vol dir acotar el cap i no exercir la
nostra sobirania. Per por potser?
2ª Que vostè pensi que aquesta és
l’actuació que ha de tenir la nostra policia.
I 3ª Que vostè, en realitat, no
tingués prou coneixement d’aquesta manera d’actuar i que li hagués marxat de
les mans.
No sé quina de les tres
explicacions és pitjor i qualsevol de les tres és totalment inacceptable.
Evidentment ens estem equivocant
quan deixem que la premsa espanyola (i alguna de catalana) centri el
problema en els aldarulls en les
manifestacions en lloc de ressaltar que s’està protestant contra la violència
brutal de les sentències, etc.
Però això, també ho ha permès
vostè sense sortir a donar explicacions des del primer dia.
En l’entrevista a El Punt Avui li
pregunten si, en algun moment, li ha passat pel cap dimitir i vostè diu: “...en un moment de dificultat, abandonar el
barco seria d’una gran irresponsabilitat.”
El que ha de fer és reforçar
especialment les comissions d’investigació de les actuacions del cos i
determinar les responsabilitats, però com que vostè n’és al final, el màxim
responsable, per la transparència en les respostes dels seus subordinats, vostè
ha de dimitir.
Per facilitar-li les coses, vostè
sap què és fer un pas al costat? Alguns polítics, propers a vostè, ho han fet i
n’hi han donat exemple.
DIMITEIXI!!.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada