No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

On vas Assemblea? Punt i final a la llista cívica de l'ANC

 

Punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC d’impulsar una Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat: Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 (48,16%). No: 3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%).

L’actual SN de l’Assemblea va sorgir de les darreres eleccions celebrades el maig de 2022. Durant tot aquest mandat, el SN ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Aquesta línia d’actuació va produir una trencadissa mai no vista en el si del SN. L’Assemblea s’havia anat debilitant a partir de 2017. Canviar el crit d’independència pel de llibertat presos polítics en va ser el primer símptoma. L’enorme parèntesi que va significar la pandèmia  va empitjorar la situació i va fer accelerar la davallada. En aquests darrers dos anys, en comptes de superar aquesta inestabilitat i recuperar la força perduda, ha estat precisament el contrari.

Tot plegat arrenca el mateix dia de les eleccions dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert , que no està prevista de cap manera ni en els estatuts ni en el reglament de règim intern.

L’obsessió per la llista cívica ha fet deixar de banda completament el punt 3.3 del full de ruta Estratègia de confrontació i el punt 4 Àmbits de confrontació en què el full de ruta proposava cinc àmbits de confrontació en els quals no s’ha fet pràcticament res. Sense oblidar que també es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament. La Conferència del Moviment Civil Independentista, mal organitzada, no ha servit per a res.

El SN de l’Assemblea ha demostrat no tenir contacte amb la realitat de les bases. Ha tingut diversos avisos que o bé no ha sabut interpretar o bé els ha obviat conscientment.

El primer avís és múltiple....Les dimissions continuades, nombroses i conflictives, en el si del SN. La desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen són pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. Les múltiples dimissions van obligar a convocar unes eleccions parcials, celebrades el 13 i 17 de juliol del 2023, per cobrir fins a 22 places vacants, que va ser impossible cobrir en la seva totalitat.

Segon avís... El full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els anys de vida de l’ANC. El full de ruta definitiu s’aprova amb aquests resultats Sí 867 (75,92%). NO 203 (17,78%) BLANC 72 (6,3%). L’enorme abstenció de l’ordre d’un 98% i un full de ruta aprovat només per un 2% (aproximadament) de socis era un símptoma inequívoc que el carro anava pel pedregar.

Tercer avís.... Es produeix el mes de juliol de l’any passat quan el SN decideix ser part activa en unes eleccions fomentant l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Es llença a fer una consulta als associats  amb la pregunta “Estàs d’acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l’Assemblea promogui l’abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del sí a la independència del Primer d’Octubre?”. En la consulta, van participar-hi 3.773 socis (més que en la del full de ruta) i la proposta del SN és rebutjada amb els següents resultats: 2.253 (59.71%) en contra de la proposta. 1.459 (38,67%) a favor i 61 (1,62%) vots en blanc. La participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

Finalment, aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN. Malgrat els més de 70 actes organitzats en poc més de 20 dies arreu del país per cantar les excel·lències de la llista cívica. Malgrat que el SN no ha organitzat cap debat entre els partidaris d’una i altra opció. Malgrat que els partidaris del NO no hem disposat de les mateixes condicions internes per defensar aquesta postura (no hem tingut accés al web de l’Assemblea; no hem pogut enviar missatges a tots els socis mitjançant el correu electrònic o Telegram) El resultat final torna a ser decebedor per a un SN que s’ho ha jugat tot a la carta de la llista cívica.

L’Assemblea afronta ara noves eleccions al SN que haurien de servir per passar pàgina i obrir una nova etapa. Si no vaig errat, del 25 març al 8 d'abril serà el termini de presentació de candidatures; del 14 al 18 de maig hi haurà les votacions i el mateix 18 els resultats provisionals i el 25 els definitius.

Caldria que el nou SN comencés el seu mandat convocant una Assemblea General Extraordinària que hauria d’incloure com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou full de ruta .

Els estatuts de l’ANC van ser elaborats pensant en una associació que havia de durar un màxim de 3 a 4 anys. En portem dotze. Els Estatuts han quedar obsolets i cal canviar-los per adaptar l’ANC al context i situació actuals partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament.  

El nou full de ruta ha de ser també innovador i ha de permetre recuperar l’Assemblea com la millor eina de què encara disposem per avançar en el camí de la independència i de la República Catalana.

Alguns punts que caldria tenir en compte:

Cal refer la unitat estratègica i d’acció (ara malmesa) amb les principals entitats de la societat civil. L’ANC ha de prioritzar tornar a ser pal de paller de la societat civil, però amb la inclusió i treballant conjuntament amb tots aquells grups i entitats (petites o grans) que tenen com a objectiu la independència.

L'Assemblea ha de seguir tenint el caràcter d'entitat unitària i aglutinadora de la societat civil, independent de qualsevol opció electoral, tal com va ser definida en la seva declaració fundacional i en els seus Estatuts.

Tenir molt en compte que no es pot excloure absolutament ningú en el camí cap a la independència que només serà possible si hi som tots.

Activar, modificant el que sigui necessari el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació”. Col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

Tanquem aquesta darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, la millor eina que ha tingut el moviment independentista

DEBAT: LLISTA CÍVICA DE L'ANC....SÍ o NO?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 26 de febrer de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Montserrat Rossell, ex-SN de l’ANC

Joan Mollà, membre de l’Assemblea de Sants-Montjuïc

Pere Pugés, fundador de l’ANC i ex-SN

Francesc Abad, analista polític

Davantal

El proper 2 de març es compliran 50 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich.

El cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits i absències des del principi de tot. Des d’aquell 25 de setembre de 1973, als baixos del carrer Girona de Barcelona on, enmig d’un caos terrible, va morir un agent de la policia nacional i Puig Antich va començar el seu periple fins al seu tràgic final. Tot són incògnites i dubtes: els trets dins del portal, el cos del policia mort que presentava cinc impactes de bala quan al sumari només se’n parla de tres. Per què no es van analitzar les armes dels policies. Contradiccions en les declaracions. Per què el cas passa de la justícia civil a la militar. Per què no s’admeten diferents peticions de l’advocat defensor i un llarg etcètera.

Les germanes de Salvador Puig Antich han mantingut una lluita constant durant aquests 50 anys. D’una banda, per mantenir viu el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit.

Cal, però, mantenir la memòria viva. La il·lustradora Maria Corte, que ha fet el disseny gràfic de les jornades que es faran a la Model de Barcelona sota el títol Puig Antich. El compromís vigent 1974-2024 ens diu:  « Espelmes. Encenem espelmes en record dels que ja no hi són. Les bufem als aniversaris. Les avivem per honorar, demanar, agrair i recordar. Per tenir memòria. Mentre la flama continuï encesa, el record no s’apaga. I la flama d’en Salvador Puig Antich segueix ben viva.”

En el programa d’avui, però, tindrem un interessant debat sobre la llista cívica que vol impulsar l’Assemblea en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Els associats de l’ANC, entre l'1 i el 14 de març propers, hauran de respondre la pregunta següent: “Estàs d'acord que l'Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per fer efectiva la independència?”

La consulta per a decidir si l’ANC ha d’impulsar o no una llista cívica a les eleccions catalanes ha reactivat el debat intern en el si de l’organització, tant entre les assemblees de base com entre els associats i, com ja feia temps que no passava, també entre el propi moviment independentista.   

La llista cívica, cas de dur-se a terme, ¿pot ser el desencadenant d’un nou embat polític que ens permeti situar-nos en un context similar al de l’octubre de 2017 o, pel contrari, pot acabar sent un element de fragmentació del moviment independentista i un debilitament de la pròpia Assemblea?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptora xilena Isabel Allende

“La mort no existeix. Les persones nomes moren quan cauen en l’oblit. Si pots recordar-me, sempre seré amb tu.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui, en especial, amb Dani Gallardo, que aquesta setmana haurà d’ingressar a presó. 

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Les competències sobre immigració. Analitzem l'enquesta del CIS. La llista cívica de l'ANC

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 22 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Manel Carrasco, activista, ex-SN ANC, 

Davantal

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Aquells que poc el coneixen (probablement molts d'ells arran del disc “Res no és mesquí” de Joan Manuel Serrat) pensaran que era un poeta d’ideologia bàsicament anarquista amanida amb algunes gotes de socialisme. En paraules de Jordi Bilbeny “caldria canviar diametralment la visió d'un Salvat baladrer, anarcoide, sense ideologia de cap mena, embadalit pels pits i les cuixes de quatre senyoretes, conformista i amant de les causes perdudes.”

És cert que el Salvat més jove, els dels primers versos, és socialista i espanyol. Humo de fàbrica, del 1918, ens presenta un poeta que escriu en castellà, de llengua i bagatge cultural espanyol. Aquests inicis centrats en un Salvat anarquista, socialista, sindicalista i espanyol, evolucionen, primer, cap a un catalanisme cultural i, més endavant cap a un independentisme declarat.

Llengua i identitat nacional són dos conceptes indestriables. El canvi definitiu en la ideologia salvatiana, com no podia ser d’altra manera, vindrà, doncs, de la mà del canvi d'idioma. Josep Pla, en referència a Salvat, escriu: “Salvat es transforma a mesura que va deixant l’escriptura en castellà per adoptar un català ple de naturalitat i desproveït de tota petulància acadèmica.. L'adopció del català li provà positivament, li donà una visible salut mental".

A partir d’aquí, abandona el pseudònim de Gorkiano.. Apareixerà el manifest Missió per Catalunya, on En Salvat comença a utilitzar expressions com el "jou de Castella", "Espanya no existeix com entitat unida", "el ferro al cint no pesa; pesa l'esquella innoble que el manso porta al coll".

Tota l'obra poètica d'En Salvat respira aquesta lluita d'amor al país i al seu alliberament nacional. Així a Poemes en Ondes Hertzianes (1919)  hi trobarem aquest senyal : "I encara un estel brilla/ i duc el tomahawk sota l'aixella" A L’irradiador del port i les Gavines s’obre amb un “Canto a la lluita”. A les Conspiracions, una incitació a la lluita armada: Prenem els estris de viure en combat.../ fendim les ones, tal guerrers d'abans. El 1922, Salvat escriu:  “l'ideal de la llibertat precedeix el fet de l'alliberació. Ara hem d'ésser nosaltres [perquè ho som i ho volem, un Estat que reneix tot i espolsant-se el llot de les polaines. Aquesta terra erma castellana ens dóna dret a això, i per la voluntat en serem lliures. Però cal voluntat. Si no ve un temps heroic no podrem deslligar-nos-en: pesen com un cos mort, com lo que són".

I com una petita mostra més, la seva Cançó futura... Guerra la guerra, fem-nos soldats:/Serà la terra pels catalans/...Duem estrella i penó barrat/...Serà la terra pels catalans/Gent castellana. L’allau no us val!

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Tancarem el programa d’avui com l’hem començat, amb uns versos d’en Joan Salvat-Papasseit, del poemari Vibracions que traspuen també l’independentisme del seu autor:

"A aquella estrella nua tan a prop de la lluna/ li servo un gran amor/ car volia escapar-se i la vigilen molt".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

"Entre nosaltres", conversa amb David Vila i Jessica Neuquelman. La llista cívica de l'ANC fragmenta l'independentisme?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 15 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Lourdes Escardívol, mestra, ex-SN ANC

Josep Pinyol, historiador

Davantal

El 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona, naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Era el fruit de la feina feta des del 13 de setembre de 2009 pel Moviment per la Independència i la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 20 d’abril de 2011.

L’ANC es va fundar com una organització política i social, unitària i absolutament transversal. M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats, simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem simpatitzants, votants i militants de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.

Durant el mandat de l’actual Secretariat Nacional sorgit de les eleccions del maig de 2022, l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Des de la seva fundació, l’ANC va intentar sempre, de cara a les diferents eleccions, la creació d’una candidatura de país. Sempre es va creure que la millor estratègia per guanyar de manera rotunda unes eleccions al Parlament era presentant una única i unitària llista independentista. Aquesta és la gran diferència entre la proposta formulada per l’ANC del 2012 al 2015 i l’actual.

En el full de ruta 2013-2014 dèiem:  L’ANC promourà, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.

Un any després, en el full de ruta 2014-2015, remarcàvem: El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials....

Res a veure, doncs, amb l’actual proposta de llista cívica de l’Assemblea.  L’estratègia d’enfrontament amb els partits polítics i la possible quarta llista independentista (o cinquena, pensant en Aliança Catalana) és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart espai independentista (o cinquè) que aplega o pot aplegar un sector de l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i divideix l’independentisme.

Seria una gran paradoxa que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va néixer per aconseguir (i així ho va fer) la unitat del moviment, pugi acabar esdevenint un element més de divisió entre independentistes.

La independència només serà possible si hi som tots.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he trobada en un article de Jordi Barbeta titulat “L’un per l’altre i el país al desastre”:

Un rei va cridar els seus dos fills i li va dir al primer: "Demana'm el que vulguis, però tingues en compte que a ton germà li donaré el doble", i el fill envejós va respondre: "Treu-me un ull".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

"Quo vadis" ANC i partits independentistes? (Parlem de municipals, d'abstencions, de fragmentació, de divisió...)

 

Escric aquestes ratlles mentre escolto el president de la Generalitat, el Sr. Aragonès, dient-nos que “que ve el llop, que ve el llop...” donant per segur que “el llop” triomfarà en les properes eleccions espanyoles, predit l’apocalipsi i, ara sí, demanant la creació d’un front democràtic per “defensar Catalunya”.

Escepticisme...

Eleccions municipals 2023... Primer avís....

Si fem comparacions, les hem de fer amb les municipals del 2019, no amb altres cites electorals perquè desvirtuarien del tot la possible comparació. Tots els partits independentistes han perdut vots. També n’ha perdut el PSC que, malgrat ser el guanyador ha obtingut 55.000 vots menys. Només han millorat els seus resultats el PP amb 65.000 vots més. També han millorat Vox i PDeCat, evidentment perquè s’hi presentaven per primera vegada.

Els crits “que ve el llop” del nostre Molt Honorable president també han ressonat en aquestes eleccions. Si ens fixem únicament en els números, però, veurem que, en una gran part ,els vots que ha perdut Ciudadanos (més de 255.000) han anat a parar a PP i Vox (en total 179.680), és a dir que no és “que vingui el llop”, sinó que el llop ja hi era i ha modificat una mica el seu aspecte.

El més destacat és, sens dubte, la sonora bufetada de l’electorat als partits independentistes, que han perdut un total de 351.764 vots. La bufetada més forta, però és per a ERC, el partit més castigat pel vot independentista. ERC ha perdut un total de 302.754 vots, que representen més d’un 36% de pèrdua de vot en relació a les anteriors municipals. Ha passat de guanyar a Barcelona el 2019 a ser-ne la quarta força política amb la pèrdua de la meitat de regidors que tenia. També ha baixat a tota l’àrea metropolitana, amb l’excepció de Santa Coloma de Gramenet i ha perdut també les alcaldies de Tarragona i Lleida.

La CUP ha perdut 43.071 vots, el que representa un 25% de pèrdua de vot en relació al 2019. Finalment, Junts, tot i estar el menys perjudicat i haver guanyat a Barcelona, ha perdut un total de 6.419 vots. L’abstenció li ha afectat molt poc ja que la pèrdua de vot no arriba al 2%.  

No podem deixar de banda els resultats que s’han produït a la resta dels Països Catalans. La dreta del PP i l’extrema dreta de Vox han obtingut clares victòries al País Valencià. Ciutats com València, Elx, Castelló, Alacant... tindran governs de dretes. PP i Vox també arrasen a les Illes.

La pèrdua de vots de l’independentisme cal entendre-la com el primer avís seriós del votant cap als partits que en teoria el representen. El segon avís, si no es produeix un canvi polític de 180º, pot ser encara molt més dur el proper 23 de juliol en les eleccions avançades que ahir va convocar el president del govern espanyol Pedro Sánchez.

No només cal reflexionar pels darrers resultats obtinguts per l’independentisme parlamentari, a l’ANC li cal també una profunda reflexió.

Aquest mes de maig ha fet un any de les eleccions al nou Secretariat Nacional de l’ANC. Des de llavors l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no és la que li correspon, si més no, no és pel que va ser creada. L’ANC es va fundar com una organització política i social absolutament transversal. M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats, simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem votants (i militants) de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.

L’estratègia actual de l’Assemblea se centra, bàsicament, en l’anomenada “llista cívica”. La presidenta i Uriel Bertran estan fent, des de fa mesos, tot un seguit d’actes que tenen com a únic objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia va acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes i “l’amenaça” de presentar aquesta llista en competència amb les altres llistes independentistes que es presentessin a les properes eleccions al Parlament.

L’estratègia d’enfrontament amb els partits polítics i la possible quarta llista independentista és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart espai independentista que aplega o pot aplegar un sector de l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i divideix l’independentisme.

La prova la tenim en la darrera crisi de l’ANC. Cal reconèixer que no és la primera crisi que hagi tingut l’Assemblea, però és, sense cap mena de dubte, la més greu. Les dimissions al si del Secretariat Nacional han estat nombroses i conflictives. Els dies 13 i 17 de juliol s’han convocat eleccions parcials per cobrir 22 places vacants... VINT-I DUES!

Si la bufetada de les municipals als partits ha estat considerable, caldria reflexionar molt el que va passar entre el 18 i el 24 de maig en les votacions de l’Assemblea General. Segons l’ANC hi van participar un total de 2.523 associats. Si la xifra d’associats calculem que es troba sobre uns 38.000 (caldria també reflexionar sobre la gran quantitat de baixes produïdes en els darrers anys) el percentatge d’abstenció en aquestes votacions rondaria el 93%. Més encara, el Full de Ruta definitiu es va aprovar amb una participació que no va arribar als 1000 socis... al voltant d'un 97,5% d’abstenció.

Si l'abstenció a les municipals la considerem un avís als partits independentistes, com cal entendre una abstenció entre el 93 i el 97% a les votacions de l'Assemblea?

Urgeix, doncs, aquesta profunda reflexió dels principals representants del moviment independentista. Els primers, evidentment, els partits polítics, tots. Però també cal que l’Assemblea faci una profunda reflexió sobre quin és i quin hauria de ser el seu paper dins del moviment i si la seva estratègia actual afavoreix la unitat o provoca encara més fragmentació.

Com a un dels 200 convocants de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 2011. Com a membre del primer Secretariat Nacional de l'ANC el 2012 i com a vicepresident del 2013 al 2015, em dol profundament el rumb que que ha pres l'Assemblea. "Jo sóc Assemblea",  ho he dit i encara ho mantinc perquè seria inimaginable que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va néixer per aconseguir la unitat del moviment, acabés esdevenint un element més de divisió entre independentistes.

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2025 (si no es produeix un avançament electoral) hi ha temps encara de rectificar polítiques, de modificar estratègies, de tornar, en certa manera al 2017. La independència només arribarà si hi som tots. Si això no es produeix, si l’independentisme arriba fragmentat i dividit a les properes eleccions autonòmiques la reculada podria esdevenir gairebé definitiva i ens allunyaria, potser per dècades, de la independència i de la República catalana del moviment independentista que en tornaria a allunyar durant anys de la República catalana.

Trencadissa a l'ANC (La llista cívica i més coses)

 

Feia temps que es veia venir. Les notícies que ens arribaven sobre les relacions en el sí de l’Assemblea eren força preocupants. Tot va arrencar del mateix dia de les eleccions dels càrrecs del Secretariat Nacional. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. Després d’aquest actitud, si més no deslleial amb el que s’havia acordat, fins i tot es va intentar que en Pesarrodona retirés la seva candidatura a la vicepresidència, cosa que no es va aconseguir i que va acabar amb aquella mena de “solució” salomònica de repartir-se la vicepresidència, ’un any en Jordi Pesarrodona i un any l’Uriel Bertran. Una “solució”, per cert ,que no està prevista de cap manera ni en els estatuts ni en el reglament de règim intern.

No vull opinar sobre la trencadissa final que es va produir ahir. No ho he viscut en primera persona i les meves opinions es basarien en informació de tercers. Només dir que no és cert que aquestes situacions s’han viscut sempre a l’ANC. Una trencadissa d’aquesta magnitud no s’havia produït mai. En tot cas, podeu trobar la versió dels dimissionaris aquí. També podeu llegir la que per a mi és la versió periodística més ajustada al que jo conec en l'article "Tretze dimissions i Pesarrodona plega de vicepresident: es consuma la trencadissa a l'ANC" d’en Xavier Tedó al diari ARA.

Molts mitjans i opinadors estan entestats a dir que els problemes es troben en la llista cívica i això no és cert. Crec que la gran majoria de l’independentisme està a favor d’una llista cívica (el que en els anys anteriors de l’ANC en dèiem “candidatura de país”). Crec que els dimissionaris també estan a favor d’una llista cívica. El problema rau en com arriba ser realitat aquesta llista que no hauria de ser l’objectiu principal de l’ANC, sinó el final d’una estratègia ben elaborada.

L’estratègia actual de l’Assemblea passa per “independència o eleccions” (uuna proclamació que tampoc es va debatre a nivell del SN, segons afirmen els dimissionaris).

La creació, però, d’una llista cívica cal que es faci sense presses, amb el màxim consens i amb el suport majoritari del moviment independentista. Si la llista cívica acaba sent la “quarta llista independentista” el resultat pot acabar sent decebedor. No en trauríem res si la llista cívica acabés sent un “Solidaritat 2”  (una llista amb força suports que va obtenir 4 escons) o, pitjor encara, un “Primàries 2”.

Si arriba el cas, la llista cívica només es pot presentar a unes eleccions quan s’hagin creat les condicions necessàries per convertir-les en plebiscitàries i que es produeixi una victòria d’aquesta llista que ens pugui conduir a fer efectiva la independència.

L’Assemblea hauria de treballar, una vegada més, perquè aquesta llista cívica esdevingui una autèntica candidatura única de país. Molt complicat, és cert, però l’única possibilitat d’obtenir majories incontestables al Parlament.

La llista cívica (candidatura de país) ha estat sempre, des dels primers anys, un objectiu en els diferents fulls de ruta de l’Assemblea. De fet, és tornar a la Declaració d’Arenys de Munt de l’ANC del 13 de setembre de 2014: “Preparar una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a aquestes eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència i l’inici del procés constituent.”

Llavors no va ser possible. No em dedicaré a enumerar els errors que tots plegats vam cometre, l’ANC inclosa... I, segurament, va ser des de l’Assemblea que vam cometre l’error més greu, el de fer un pas al costat i deixar-ho tot a mans de la baula més feble de tot el procés: els partits polítics.

Conversa amb Pau Vidal, traductor de Camilleri, Lampedusa i Passolini. La llista cívica de l'ANC

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 20 de gener de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Pau Vidal,  filòleg, escriptor i traductor.

Natàlia Esteve, advocada

Josep Miquel Hermoso, membre del SN de l’ANC

Davantal

Avui, tenia previst una altre davantal per iniciar el programa. A darrera hora he decidit canviar-lo per tal de transmetre-us un escrit de Josep Pinyol membre del Secretariat Nacional de l’ANC i que ha titulat: “La intervenció que no vaig poder fer al Secretariat Nacional”

Al plenari del Secretariat Nacional del 14 de gener passat es va acordar traslladar una Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica i un Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica que figurava en l’ordre del dia a un plenari extraordinari. El 19 de gener el Secretari va fixar la data d’aquest plenari per al 28 de gener. L’article 23 dels Estatus preveu que en supòsits d’urgència la Presidència podrà convocar una sessió extraordinària amb una antelació de 48 hores i, en aquest cas,  la Presidència pot fixar els punts a tractar. És evident que en un plenari acordat el dia 14, amb la data fixada des del 19 de gener, no pot existir cap supòsit d’urgència.

La Presidència va retorçar els Estatuts per impedir, per un costat, el punt de debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica i per l’altre l’esmena a la totalitat que un grup de més de vint Secretaris i Secretàries Nacionals vam presentar a la Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica. També va nomenar-se ella mateixa com a Presidenta del Plenari i va destituir la persona designada prèviament per evitar que pogués admetre el Punt de Debat i l’esmena esmentats.

Aquesta és la intervenció que tenia preparada per iniciar el Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica. És un text llarg, però que crec que és imprescindible per a un debat autèntic.

Josep Pinyol, membre del SN, diu que es pot contemplar aquest horitzó amb una visió àmplia, històrica. O bé amb una visió estreta i que la majoria del Comitè Permanent ha imposat una visió estreta del Full de Ruta.

És visió estreta plantejar la Conferència Nacional en clau interna de l’Assemblea. S’han celebrat un cicle de xerrades amb ponents que no eren socis de l’ANC, però que han actuat com a convidats; no com a membres actius d’un procés de debat col·lectiu amb les altres entitats independentistes.A causa d’aquesta visió estreta la Conferència Nacional no ha generat unes idees força.

No ha implicat les altres entitats en l’organització de la Conferència Nacional. Seran presents en la fase final, però més per cortesia que per implicació en els treballs. Per aquesta raó difícilment sortirà de la Conferència Nacional una Taula de Direcció Estratègica que sigui el grup promotor que defineixi el programa d’una Llista Cívica unitària, els protocols de relació amb les entitats i el reglament de la futura agrupació d’electors.

Dissortadament, també s’ha imposat una visió estreta de la Llista Cívica plantejada al Full de Ruta que l’ha reduïda a una iniciativa exclusiva de l’Assemblea, no del conjunt de les entitats independentistes. I a la creació d’un quart espai electoral

Ha reduït la Llista Cívica a proporcionar un vot alternatiu al dels partits independentistes que han decebut profundament. A fer-los por de perdre vots perquè no han fet la independència. Però no ha estat capaç d’explicar com aconseguiran els seus diputats que es faci efectiva la independència. Si no rectifiquem es repetirà la gran decepció de la victòria del 52%.

La visió de l’Assemblea s’ha reduït perquè l’actual direcció ha buscat més el protagonisme que el lideratge. Massa sovint ha optat pel protagonisme mediàtic, pel titular de premsa en comptes de la proposta meditada, per la desqualificació cridanera, però sense alternativa. Liderar implica capacitat de persuasió. Persuasió implica bons argumentaris. Els bons argumentaris impliquen debats previs autèntics.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor, orador i humorista dels Estats Units conegut amb el pseudònim de Mark Twain

El coratge és resistència a la por, domini de la por, no absència de por.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!