Recordem i analitzem l'1-0 de 2017. La Generalitat sense president (Vull una resposta emès l'1 d'octubre de 2020)

Vull una resposta emès l'1 d'octubre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats 

Joan Puig, redactor de larepublica.cat

Natàlia Esteve, advocada (Vicepresidenta ANC l'1 d'octubre de 2017)

Guillem López, jurista

Davantal

Tot plegat va començar fa molts i molts anys, però l'esprint final de l'independentisme arrenca, segurament, un 13 de setembre de 2009,  a Arenys de Munt. Durant més de 8 anys el moviment independentista va fer front a tot i a tots. Va superar les amenaces. Va superar amb èxit el 9 de novembre de 2014. Va superar també amb èxit el 27 de setembre de 2015, quan va guanyar el plebiscit (malgrat que ens deixéssim prendre el relat) i va guanyar les eleccions situant una majoria absoluta de 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya. Va superar tràngols com l'elecció de President. Va superar el drama dels pressupostos. Va superar les imputacions. Havia aprovat  una Llei de referèndum i una de transitorietat .El moviment independentista no havia fet res més que avançar, pas a pas, des d'aquell 2009 fins al 2017.

Arribar a l’1 d’octubre de 2017 no va ser gens fàcil. L’Estat espanyol va posar en evidència,, una vegada més, que no era un estat democràtic. Els atacs van ser constants, no només contra el referèndum, sinó contra els drets més elementals com els de reunió, concentració, llibertat de premsa o d'expressió.

L’1 d’octubre de 2017 la victòria democràtica de l’independentisme va ser inqüestionable.

Avui, 1 d’octubre de 2020, tres anys després, la repressió ha colpejat una i altra vegada i durament, l’independentisme. Presos polítics i exiliats. 2.850 represaliats. Intervenció continuada de la feble autonomia catalana. Intents fracassats d’investir tres presidents: Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Persecució judicial i política del president Quim Torra, finalment inhabilitat. I un llarg i penós etcètera.

Avui, 1 d’octubre de 2020, tres anys després, es fa evident la manca d’unitat de tot tipus, tant dels partits polítics independentistes com dels moviments de la societat civil. Cadascú per la seva banda. Cadascú amb les seves particulars convocatòries. I el més preocupant: mancats de qualsevol estratègia que pugui fer efectiu el mandat de l’1 octubre.

L’independentisme és ben viu, però orfe de direcció, sense lideratges clars i sense una estratègia comuna, sense la qual la independència i la República s’allunyen en l’horitzó.

Ah! La Crida Nacional per la República, que tantes expectatives i il·lusions va generar ara fa dos anys, desapareix del mapa polític i acabarà sent la fundació d’un partit polític: Junts x Catalunya.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta del "Quadern Gris", de Josep Pla

Fer frases és relativament fàcil. És desfer-les, després, el que dóna ànsia. Hi ha frases totalment inútils, inservibles, falses, que hom transporta, com un pes mort, anys i anys...

Avui, 1 d’octubre de 2020, més que mai, marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina

Inhabilitació president Torra: repressió i manca d'unitat

 

La més que esperada inhabilitació del president Torra no fa més que evidenciar que la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme ni s’atura ni té cap intenció de fer-ho. No importa el color del govern de torn. Fins i tot no ha importat mai ni el règim que ha governat històricament l’Estat. ¿Què tenen en comú la restauració borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, el franquisme o l’actual monarquia parlamentària, els diferents règims que han governat l’Estat espanyol des de principis del segle XX? Doncs la repressió contra Catalunya i contra el president de la Generalitat, la màxima institució del país.

Dels dos presidents de la Mancomunitat de Catalunya i dels onze presidents de la Generalitat que hi ha hagut des del restabliment de l’autogovern en el segle XX, només dos no han sofert la repressió de l’Estat espanyol. Només dos no han estat processats, empresonats, inhabilitats, exiliats o, fins i tot, executats.

L’altre fet que evidencia la inhabilitació del president Torra és la manca d’unitat de tot tipus, tant dels partits polítics independentistes com dels moviments de la societat civil. Cadascú per la seva banda. Cadascú amb les seves particulars convocatòries. I el més preocupant: mancats de qualsevol estratègia que pugui fer efectiu el mandat de l’1 octubre.

Més enllà del que pugui passar en els propers dies, malgrat les mobilitzacions i protestes que es produeixin, tot acabarà amb unes noves eleccions que no resoldran res, que faran que tot quedi igual o pitjor, parlamentàriament parlant.

L’independentisme és ben viu, però orfe de direcció, sense lideratges clars i sense una estratègia comuna, sense la qual la independència i la República s’allunyen en l’horitzó.

VIDEO: El 155 digital. El Suprem manté a la presó Oriol Junqueras. La inhabilitació del president Torra. El pacte ERC-PSOE investeix Sánchez (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 9 de gener de 2020

El 155 digital. El Suprem manté a la presó Oriol Junqueras.

La inhabilitació del president Torra. El pacte ERC-PSOE investeix Sánchez

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista. Membre del col·lectiu Praga 

Josep Jover, advocat. Pirates de Catalunya

Gabriel Ginebra, escriptor. Professor d'habilitats directives

Guillem López, jurista

Davantal

En els tres dies de sessions d’investidura hem pogut veure, una vegada més, aquella Espanya que descrivia Antonio Machado fa més d’un segle. L’“España de charanga y pandereta, / cerrado y sacristía, / devota de Frascuelo y de María, / de espíritu burlón y de alma quieta”. La “España inferior que ora y bosteza, / vieja y tahúr, zaragatera y triste.” En aquesta investidura hem tornat a reviure com mai, l’autoritarisme, el masclisme, el racisme, l’insult, la supèrbia, la injúria, la mentida... el nacionalisme espanyol més ranci...  l’Espanya de sempre.

L’Espanya de sempre... Avui mateix, el Tribunals Suprem denega la sortida de la presó d’Oriol Junqueras que no podrà ser dilluns al Parlamen europeu.

Pedro Sánchez és president en bona part gràcies al pacte entre ERC i el PSOE. Un pacte controvertit i que ha provocat divisions en el si del moviment independentista. 

Segons ERC, el pacte obre una porta a la solució del conflicte Catalunya-Espanya. S’hi reconeix que el conflicte és polític i que necessita de solucions polítiques. S’hi admet que cal superar la judicialització de la política. Respon al “sit and talk” del Tsunami democràtic. S’hi estableix una Mesa bilateral de negociació formada pels respectius governs. Diàleg obert, no hi ha límits en les propostes i hi ha un calendari: la Mesa es constituirà quinze dies després de la investidura.

Per què, doncs, tant d’escepticisme i tantes crítiques dins del món independentista?

Els contraris al pacte argumenten que no s’hi esmenta per res el dret d’autodeterminació, ni tampoc s’hi proposa cap solució per als presos polítics i exiliats. Tampoc hi ha cap menció a la repressió policial i jurídica. Diuen també que és un pacte entre partits i que respon a l’estratègia d’un sol partit  ERC. No ha estat ni consultat, ni molt menys consensuat amb el seu soci de govern, JxCat, ni molt menys encara amb altres organitzacions independentistes com la CUP o l’ANC. És un pacte que, d’entrada, divideix el món independentista perquè no forma part d’allò que es reclama intensament des de fa molt de temps: una estratègia unitària.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!