dimarts, 3 de març de 2020

Els orígens del Park Güell (DAVANTAL del programa 167 de LA CLAU de la nostra història)



Joan Roca, director del Museu d’Història de Catalunya, en el prefaci del llibre “El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926” escriu: 

“Un dels llocs capaços d’interpel•lar la història de Barcelona al llarg del segle XX és, sens dubte, el Park Güell. I és també el lloc on Antoni Gaudí va expandir més el seu ventall d’ideació i realitzacions, afegint a les arts i al diàleg amb la natura l’imperatiu d’haver de fer d’urbanista. De fet, és la relació amb la ciutat el que ha marcat, des dels inicis i fins avui, la trajectòria del Park (amb k, d’acord amb la denominació dels recintes residencials de les elits angleses), finalment convertit en parc públic.”

El 26 d’abril de 1926, la premsa de l’època publicava una petita nota: “Dilluns quedarà obert i a disposició del públic el Parc Güell”.

El 1900, l’industrial i polític Eusebi Güell encarregava a l’arquitecte Antoni Gaudí de construir una urbanització per a famílies benestants en la gran finca que l’industrial havia adquirit a la zona coneguda popularment com la Muntanya Pelada. Güell volia recrear els parcs residencials britànics i a la urbanització s’hi preveien una 60 parcel·les, de les quals només eren edificable una sisena part.

El projecte, però, no va arrelar per diversos motius i el que havia de ser un recinte tancat d’ús exclusivament residencial per a cases envoltades amb jardí destinades a la burgesia, va acabar sent un parc públic. Una  de les obres més importants de Gaudí i un dels pocs treballs urbanístics que va realitzar i que se’l considera com l’obra d’art total de l’arquitecte català.

En LA CLAU de la nostra història d’avui coneixerem una mica millor els orígens del Park Güell de la mà de les autores d’aquest llibre: “El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926” Mireia Freixa Serra, Mar Leniz Sánchez .

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada