Joan Roca, director del
Museu d’Història de Catalunya, en el prefaci del llibre “El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926” escriu:
“Un dels
llocs capaços d’interpel•lar la història de Barcelona al llarg del segle XX és,
sens dubte, el Park Güell. I és també el lloc on Antoni Gaudí va expandir més
el seu ventall d’ideació i realitzacions, afegint a les arts i al diàleg amb la
natura l’imperatiu d’haver de fer d’urbanista. De fet, és la relació amb la
ciutat el que ha marcat, des dels inicis i fins avui, la trajectòria del Park
(amb k, d’acord amb la denominació dels recintes residencials de les elits
angleses), finalment convertit en parc públic.”
El 26 d’abril de 1926, la
premsa de l’època publicava una petita nota: “Dilluns quedarà obert i a
disposició del públic el Parc Güell”.
El 1900, l’industrial i
polític Eusebi Güell encarregava a l’arquitecte Antoni Gaudí de construir una
urbanització per a famílies benestants en la gran finca que l’industrial havia
adquirit a la zona coneguda popularment com la Muntanya Pelada. Güell volia
recrear els parcs residencials britànics i a la urbanització s’hi preveien una
60 parcel·les, de les quals només eren edificable una sisena part.
El projecte, però, no va
arrelar per diversos motius i el que havia de ser un recinte tancat d’ús
exclusivament residencial per a cases envoltades amb jardí destinades a la
burgesia, va acabar sent un parc públic. Una de les obres més importants de Gaudí i un dels
pocs treballs urbanístics que va realitzar i que se’l considera com l’obra
d’art total de l’arquitecte català.
En LA CLAU de la nostra
història d’avui coneixerem una mica millor els orígens del Park Güell de la mà
de les autores d’aquest llibre: “El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926” Mireia
Freixa Serra, Mar Leniz Sánchez .
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada