divendres, 13 de març de 2020

VÍDEO: Present i futur de la llengua catalana (Darrer programa de Vull una resposta)



Presenta:  Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Josep Murgades Filòleg i traductor. Catedràtic de literatura catalana contemporània a la Universitat de Barcelona. El 1979 va signar, amb altres redactors, l’editorial “Una nació sense estat, un poble sense llengua?”. 40 anys després, Murgades ha escrit un nou editorial: “Objecció de llengua".
Francesc Xavier Vila Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i doctor en Lingüística. Catedràtic de Sociolingüística catalana. 
Pere Mayans Llicenciat en Filologia catalana i postgraduat en gestió de la diversitat lingüística i cultural. Cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament.

Davantal

En l’actualitat, i per primer cop a la història, la llengua espanyola és la llengua de comunicació verbal més estesa. No tan sols el medi visual, imprès, és espanyol, sinó que també ho és el medi fònic, oral.  Que els catalans se  serveixin de l’espanyol també en la comunicació verbal de manera espontània revela alguna cosa més que una simple inèrcia històrica. Revela un ús de l’idioma condicionat per factors ideològics, una prescripció i una pràctica interioritzades que els duen a servir-se automàticament de l’espanyol tant si són interpel•lats en aquesta llengua com si s’han d’adreçar a desconeguts.

El que acabeu de sentir és un fragment extret de l’editorial “Una nació sense estat, un poble sensellengua” que es va publicar el 1979 a la revista Els Marges.

La situació ha canviat molt després de més de 40 anys? Les darreres xifres ens diuen que, pel que fa al coneixement del català al Principat de Catalunya, la situació és força bona amb un 95,2% de la població que entén el català i un 73,2% que el sap parlar.

Les xifres, però, canvien quan ens centrem en quina és la llengua que habitualment fa servir la població. El català és la llengua inicial del 31 % de la població de més de 15 anys i la llengua habitual del 36,3 %. Dades que indiquen una certa davallada sobretot en referència a les del 2003. Fa 16 anys, el català era la llengua inicial d’un 36,2% de la població i un 46% la tenia com a llengua habitual. 

Tot això pel que fa a l’aspecte quantitatiu de la llengua, però, i l’aspecte qualitatiu? Les interferències, sobretot del castellà, ocasionen una castellanització cada vegada més intensa del lèxic i, a més, i en paraules de Jordi Badia, se’ns ha espatllat la màquina de crear paraules. Les interferències més greus es produeixen, però, en la fonètica i la sintaxi.

El Vull una resposta d’avui el dedicarem íntegrament a parlar de llengua. A intentar respondre algun dels interrogants que ja es plantejava el manifest dels Marges del 1979...Com aconseguir que perduri i es desenvolupi la llengua i la cultura d’una nació mancada d’estat. De com, en definitiva endegar, sense uns suports polítics efectius i, per tant, sense una vida pública autènticament catalana a tots els nivells, un procés lingüístico-cultural prou extens i competent perquè justifiqui, l’existència viva d’aquesta llengua en virtut de les seves realitzacions presents i no de les d’un passat massa transcendentalitzat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada