Noemí Morral, des de la Barceloneta. Un petit homenatge a les nostres llars que, sigui com sigui, ens acullen i protegeixen en aquests dies de confinament.
En paraules seves: Em dic Noemí Morral i vaig néixer a Vic a les acaballes de l’any 1972, quan encara es podia enviar mare i nena al quarto dels mals endreços de l’hospital, en cas de massa parts un mateix dia.
Tot i que de petita m’agradava molt dibuixar i escriure, vaig encaminar els meus estudis i vida laboral cap a l’àmbit de l’economia.
El daltabaix que es produeix a la seva vida el 2014 la
submergeix en un llarg període d'icerteses i dubtes. El 2015 marxa a Essaouira.
A partir d'aquí ens apareix amb plenitud la Noemí poeta i dibuixant. Ha de
recórrer un llarg camí per tal de poder "tornar" tant des del punt de
vista físic com personal, sentimental i espiritual.
Quan miro enrere, m’adono que ha estat un vent fet de lletres i colors el que m’ha portat cap a un nou destí… i és que quan obres una finestra i t’hi escapoleixes, t’esperen moltes sorpreses boniques que no havies imaginat mai.
Espero que encara en quedin d’altres per arribar i que les pugui anar compartint amb tots vosaltres.
Visc en un quart de casa
antiga llar de pescadors;
llar de balcó amb roba estesa.
Una llar petita,
però que els obria
sempre la porta,
tant si arribaven
d’alta mar
amb les mans buides,
com si ho feien
amb les mans plenes.
Una llar petita
abans i ara, però sempre,
una llar
Tornar és el segon llibre de poemes i dibuixos de Noemí Morral. Del primer “Finestra poètica a Essauouira” en vam escriure aquest post "Sempre, caminem junts". Finestra poètica a Essaouira.
Durant els propers dies de confinament, us proposo un passeig poètic per "Tornar"
Durant els propers dies de confinament, us proposo un passeig poètic per "Tornar"
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada