Algú va dir que la dona ha
hagut de trencar sostres de vidre i de ciment. La vaga feminista del 8-M ha
tornat a denunciar, una vegada més l’existència, encara, de molts sostres,
sobretot de vidre, que encara s’han de trencar.
La Guerra Civil i els 40
anys de dictadura franquista van fer que la majoria de les dones resultessin
doblement perdedores. Els avenços que havien començat a obtenir-se durant els
anys de la República es van esfondrà i la regressió social en tots els àmbits
va afectar principalment la dona.
Per exemple... La llei de
Contracte de Treball de 1944 prohibia que la dona treballés sense
l’autorització del marit i fins la dècada dels seixanta no es permetia l’accés
laboral de la dona a determinats llocs de l’administració, com podia ser la
justícia.
El paper de la dona a la
societat feixista que imaginava el dictador el constatem en aquestes paraules
del falangista Suárez Valdés el 1954, en
una publicació del Movimiento Nacional titulada”La madre ideal” La mejor manera que tiene la mujer para
servir a la pàtria: darle hijos i hacer de ellos héroes y patriotes dispuestos
a dar la vida si es necesario. Esta es la gran misisón de la mujer espanyola,
su gran Trabajo, su gran Servicio.
La repressió de la immediata
postguerra també es va abatre amb molta duresa sovbre les dones. Milers de
dones van patir la repressió franquista en presons d’arreu de Catalunya en
condicions infames i rebent càstigs de tota mena. Moltes d’elles van ser
afusellades.
Durant tota l’època
franquista la dona va estar sota la submissió i la repressió. El feixisme,
però, no va aconseguir els seus objectius i a mesura que transcorrien els anys,
la dona prenia cada cop més consciència de la seva situació i estava disposada
a lluitar pels seus drets i llibertats.
Hem titulat el programa
d’avui “La dona catalana i el franquisme. Una mirada a través del No-Do. Ens
acompanya La professora Carme Gil.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada