dissabte, 21 de març de 2020

Microcontes i menta i romaní (Dia 9 del confinament. Dia 6 de l'Estat de setge)



Confinament, dia 9

Dia 6 de l'Estat de setge

Avui, 21 de març, malgrat el COVID-19, malgrat tot és el Dia Mundial de la Poesia. Un Dia Mundial que caldrà que sigui en confinament i de manera virtual. La Institució de les Lletres Catalanes ha triat el poema "A hora foscant" de Josep Carner com a símbol del dia.

És un bell poema, encara que a mi m'agrada més "Menta i farigola" del mateix Josep Carner:  
Menta i farigola,

ruda i romaní.

Una vella, vella,
com un pergamí,
al nas les ulleres,
a la mà el mitjó,
surt a la finestra,
guaita l’horitzó.
I com cada dia
en instant parell,
la vella gemega,
pregant pel donzell
que a tretze anys l’aimava.
Tretze anys! Si era ahir!

Menta, farigola,
ruda i romaní.


I continuo compartint amb tots vosaltres els microcontes per al confinament de Joan Pinyol. Avui els que va enviar els dies 3 i 4 del confinament. 

TERCER DIA DEL CONFINAMENT (DIUMENGE 15 DE MARÇ) 

Microconte 3 : Desencisos naturals 
El clavell, en un intent d'intimar encara més amb la seva enamorada, una blanca i pura margarida, va anar desfullant-la a poc a poc. Quan arribà al final, i tot i que ella li confirmà un sincer amor amb un sí rotund, en veure-la tan poqueta cosa, ell se'n desenamorà. 

Joan Pinyol (Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna ( Ed. Setimig, 2001) 

QUART DIA DEL CONFINAMENT (DILLUNS 16 DE MARÇ) 

Microconte 4 : Sentències evidents 
El condemnat a mort apurava la seva cigarreta tranquil•lament. La seva sentència havia de fer-se efectiva el diumenge següent i tots els vidents havien coincidit en anunciar la fi del món el dia abans. Era una notícia que neguitejava enormement el seu botxí.  

Joan Pinyol (Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Ed. Setimig, 2001)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada