El xiclet de l’Estat d’alarma s’ha tornat a estirar un cop més… i ja en són sis.
Fins al 21 de juny, si no hi ha més sorpreses, hauran estat 98 dies d’Estat de
setge encobert amb què l’Estat espanyol ha aprofitat per retallar encara més
les minses competències de la Generalitat autonòmica. Aquesta vegada el govern,
pretesament d’esquerres del PSOE i Podemos, ha comptat amb uns companys de
viatge relativament estranys com són Ciutadans i l’abstenció d’ERC, a més del
de sempre, el PNB.
La
setmana ens ha portat dues mostres ben clares i diàfanes de com actuen
determinats polítics. Una és la de l’expresident de la Generalitat José
Montilla que treballarà com a conseller independent de la companyia Enagàs,
segurament pels seus grans coneixements en matèria energètica. Montilla s’ha
vist obligat a renunciar a la pensió vitalícia que cobre com a expresident
perquè és incompatible amb un altre salari. Ara bé, el bo de Montilla farà la
nova feina des del despatx que té, també com a exprresident i acompanyat dels tres treballadors que té
assignats. Cal tenir en compte que el cost d’aquesta oficina és de 400.000
euros anuals que continuarem pagant tots nosaltres per tal que Montilla pugui
fer la seva feina de conseller energètic per la qual s’embutxacarà un sou
aproximat de 160.000 euros a l’any.
L’altre
mostra de polític amb pocs o gens escrúpols és el de Josep Borrell. L’Alt
Representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat de la Unió
Europea, fent gala d’un cinisme difícil de superar, ha qualificat d’abús de
poder l’actuació de la policia dels Estats Units i ha condemnat la violència
que han exercit en les protestes que s’estan produint per la mort del jove
George Floyd. Com tots recordareu, Borrell va qualificar la violenta repressió
de l’1 d’octubre com a “proporcionada i dins de la legalitat”-
Les
relacions entre els dos principls partits independentistes estan travessant un
dels pitjors moments de la darrera dècada. El partidisme, l’electoralisme, està
primant més que mai per damunt del país. És ben sabut que Oriol Junqueras i el
president Puigdemont no es parlen des de fa molt de temps i d’aquesta manera és
impossible que es pugui posar ordre en ambdues formacions polítiques.
En
el programa d’avui tindrem el retorn al Vull una Resposta de la Magda Gregori,
ni que sigui com a convidada. Fa uns mesos havíem quedat que vindria per
presentar-nos el llibre que havia escrit. La pandèmia, però, ho va impedir.
Avui, encara que en confinament, podrem conèixer de primera mà el llibre “Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic”.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
Una
abraçada a tot l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol
i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
La
frase de la setmana de l’escriptor i guionista nord-americà William Faulkner:
La saviesa suprema
és la de tenir somnis suficientment grans per tal de no perdre'ls de vista
mentre els perseguim.
Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que
pateirx repressió, presó i exili. Els
volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona
feina.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada