Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 235
En
el programa d’avui coneixerem una mica millor la Coronela de Barcelona, la
milícia urbana de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna.
Els
antecedents medievals provenen dels Usatges de Barcelona, la primera
codificació del dret català feta per Ramon Berenguer i Almodis de la Marca el 1068.
En el nucli d’aquesta compilació ja figurava l’usatge Princeps namque que atorgava al Prínceps,
el comte de Barcelona, la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris
i a tots els catalans lliures per a la guerra en cas d'amenaça a la seva
persona o invasió del seu territori.
Només
podia ser invocat en cas que el príncep hi fos present. No tenia validesa fora
del Principat, i implicava el dret i el deure dels catalans a la possessió
d'armes, que va esdevenir obligació amb Pere el Cerimoniós.
En
les Corts de Barcelona de 1368 es va regular la convocatòria amb l'aportació
d'un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la
mobilització als regidors dels comuns. la mobilització general es mantenia
invocant el princeps namque a través
del sometent (repic de campanes, o so emetent). La institució del princeps namque transcendia els lligams
feudals i constituïa un compromís entre el príncep i tota la població. Va
propiciar la noció d'autodefensa, la formació de milícies, la possessió i
ostentació d'armes, i el rebuig a participar en exèrcits i en guerres
exteriors.
L'usatge
va ser activat per Pere II el Gran durant la Croada contra la Corona d'Aragó,
per Pere III el Cerimoniós durant la Confiscació del Regne de Mallorca i la
Guerra dels dos Peres,[8] per Joan el Sense Fe durant el Setge de Perpinyà de
1474[9] i per Ferran I el d'Antequera durant la Revolta del Comte d'Urgell. La
segona meitat del segle xiv va ser el període en què més vegades es va invocar
l'usatge. El 1640 el princeps namque
va adquirir una transcendència política. Les Corts catalanes van rebutjar
repetidament la institució d'Unió d'armes del comte duc d'Olivares, ja que es
destinava a guerres exteriors en contra dels usatges.
Va
ser derogat amb els decrets de Nova Planta, però va perdurar com a filosofia de
defensa nacional en la institució del sometent.
Final
La
frase de la setmana... ahir 19 de juny es van complir 316 anys de l’incendi de
la ciutat de Xàtiva. 19 de juny de 1707.
Felip V després del setge de Xàtiva, el saqueig i la repressió contra els
civils, va ordenar incendiar la ciutat. L’intent del rei borbó Felip V
d'esborrar, no només físicament, sinó també històricament i jurídica, la ciutat
de Xàtiva i que portés el nom de Nueva Colonia de San Felipe. En un dels
carrers de la ciutat si pot llegir aquesta frase:
‘Va ser i fou que un rei Borbó va
castigar la ciutat d’una manera feroç i per això està capirat’.
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada