La història de l'estelada (Davantal de La clau de la nostra història)

Des de fa més de cent anys, partits polítics, moviments populars, organitzacions armades han tingut i tenen un símbol que els uneix. Fets i dates que han passat a la història d’aquest país s’han viscut sota el mateix símbol.

Estat Català, Front Nacional de Catalunya, ERC, PSAN, IPC, N d’E, MDT, BEAN, CUP, Consultes populars sobre la independència, ANC...

Bandera negra, Nosaltres Sols, ÈPOCA, Terra Lliure...

14 d’abril de 1931, 6 d’octubre de 1934, 13 de setembre de 2009...

Tots tenen un element comú: la bandera estelada.

L’any 2008 es va commemorar el centenari de la bandera estelada. Sent històricament rigorosos, hauríem de situar el veritable naixement de l’estelada tal com la coneixem l’any 1918, a Montserrat.

Tot i així, existeix un precedent fotogràfic que data del 1908 i que és un primer esbós de la bandera independentista que, en lloc de tenir el triangle a l’esquerra amb l’estel, porta un rombe al mig.

Les banderes són només símbols... la simbologia, però, sempre és important perquè al darrere hi ha persones, idees, il·lusions i esperances, victòries i també derrotes.

Avui, a LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA, parlarem sobre la bandera de l’estel solitari. La bandera de combat que simbolitza els anhels de llibertat d’un poble. Parlarem sobre bandera estelada i sobre l’independentisme català.

Anul·ació judicis franquistes (Vídeo del darrer programa de Vull una resposta)

Darrer programa de VULL UNA RESPOSTA,

emès ahir dijous, 6 d'octubre de 2016 per ETV Llobregat

Temes:

Catalan News Monitor: Explicar Catalunya al món

Comissió de la Dignitat. Plenari del Parlament del 19 d'octubre per l'anul·lació de les sentències polítiques del franquisme.

Actualitat políitica. Debat de política general al Parlament

Presentat per Magda Gregori. Convidats:

Pep Cruanyes, advocat. Membre de la PDD i de la Comissió de la Dignitat

Víctor Cucurull, director de la Fundació Societat i Cultura

Xavi Portet, politòleg

Jaume Marfany, filòleg

VULL UNA RESPOSTA cada dijous, a les 20h per ETV Llobregat.

També per Internet a http://etv.cat/en-directe

Majoria del 80%. Gestos i passes

Pel que fa al procés d’independència, de les resolucions aprovades ahir al Parlament (66) cal destacar-ne fins a quatre per la seva importància i, sobretot, pel seu simbolisme de cara a un futur immediat.

Ho hem dit i escrit diverses vegades, quan l’ampli sector de l’esquerra sobiranista formada per la gent que vota CSQP, Barcelona en comú o Catalunya en comú, diu que cal tornar a la majoria del 80%, hi estic d’acord amb el fons de la proposta. Hi estic d’acord perquè estic convençut que és la manera més segura, més ràpida i més eficaç per aconseguir la independència.

Tres són els punts de trobada entre independentistes i sobiranistes: Coincidim que el conflicte polític cal solucionar-lo amb un referèndum; que cal engegar un procés constituent que ens permeti posar les bases d’un nou país i, finalment, estem d'acord en la resposta als atacs polítics i judicials contra les nostres institucions i els nostres representants. És del tot necessari, doncs, aprofundir en aquests tres punts de trobada i en tots aquells que ens uneixin o ens apropin. 

Ahir es va fer un gran pas en aquest sentit. És molt important que CSQP s’abstingués en la resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència, aprovat per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP).

Tan important com que la resolució de CSQP sobre la negociació d'un referèndum amb l'estat s’aprovés per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C's, PSC i PPC) i 10 abstencions (CUP). Que de les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés constituent, una obtingués el suport de CSQP i una altra l’abstenció. CSQP no més va votaren contra en dues d’aquestes propostes.

Finalment, i amb molta càrrega simbòlica, els tres grups van presentar i aprovar (83 vots a favor per 52 en contra) una moció conjunta de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes i, també, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant l’actuació del Tribunal Constitucional.

Ahir, potser més que mai, es va començar a visualitzar aquesta majoria aclaparadora, indiscutible que està convençuda que el futur de Catalunya només el podem decidir els ciutadans d’aquest país. Referèndum o referèndum. El 62% de la Cambra, Més de dos milions dos-cents mil vots...

Ens acostem als punts de trobada... Si ho voleu, més lentament del que molts voldríem, però ens hi anem apropant.

Si no hi ha eleccions pel mig (i tot sembla indicar que no n’hi haurà, ni espanyoles, ni encara molt menys catalanes) els continus atacs de l’Estat espanyol, presents i futurs, l’inici del Procés Constituent i la feina que es vagi desenvolupant per assolir el referèndum, no poden més que afavorir aquest apropament entre les forces polítiques que representen una gran majoria de la societat catalana que vol decidir el seu futur a les urnes.

El roman del Jaufré (4.- Conclusions d'una lectura)

D’un conte de bona maniera,

D’azauta rason vertadeira,

De sens e de chavalarias,

D’ardimens e de cortesias,

De proesas e d’aventuras,

De fortz, d’estrainas e de duras,

D’asaut, d’encontre e de batailla,

Podez auzir la comenzailla;

Com diu l’autor en els primers versos de l’exordi, el Jaufré és això, un conte de cavalleries, una narració que aplega tots els ingredients d’obres precedents i, sobretot, del romans artúric. L’auctor, recollint el principi d’autoritats, recull tota la matèria literària que li pot servir per construir un entramat d’escenes, personatges i situacions que puguin ser clarament reconegudes pel públic oïdor. Principalment de la matèria artúrica, sí; però també dels lais Maria de França, dels diferents gèneres de la tradició oral, ja fossin trobadorescos, contes curts, romans o, fins i tot èpics. L’autor té, doncs, un primer objectiu: distreure i divertir.

E digaz m’en so qu’en volres,

s’ieu en dic, si m’escoteres

ni·m volres de bon cor entendre,

Car hom non deu comprar ni vendre

ni l’un ab l’autre conseilar,

Cant au bonas novas contar,

L’autor, però, adverteix al seu públic que cal estar atent. Que cal escoltar amb bona voluntat. Perquè no n’hi ha prou amb la diversió i cal també reflexionar sobre allò que el text ens vol comunicar. Això és també el Jaufré, un romans escrit en occità, de matèria artúrica, que vol, com tota la literatura de l’època, fer arribar un missatge, una lliçó moral. Un text que vol ser un model de conducta per a les generacions actuals i futures. L’autor ens descobreix, doncs, el seu segon propòsit: alliçonar.

El Jaufré és encara més. És una narració en què l’autor vol lloar el seu rei i protector, tot presentant-lo com un rei dotat de les millors virtuts cavalleresques i –com en el fragment comentat- com un rei just i justicier. I perquè estima el seu rei, també vol llençar un missatge clar i crític sobre la situació social que viu la cort catalana de l’època.

El Jaufré, a més, es pot permetre un luxe narratiu: el d’escriure en clau de farsa. L’autor es pot permetre, ja, fer paròdia dels temes artúrics que li han servit de coixí per elaborar la seva història. Un text, doncs, que busca la complicitat del públic oïdor a través d’un esmolat sentit de l’humor i de la ironia.

Un text original i innovador. No en el tema, ni en els personatges, ni en les situacions, sinó en l’estructura, en com aquesta s’articula i es desenvolupa seguint un fil temporal i argumental; en el context ideològic i moral en què es mou; en el sentit de l’humor que planeja damunt de determinades escenes; en l’ús magistral que fa de la paròdia

On va morir Cartles V? Yuste o Murtra? (Vídeo de La clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el dimecres 5 d'octubre de 2016

On va morir Carles V? Yuste o Murtra? 

Convidats:

Daniel Ibànyez, pèrit, empresari i investigador històric

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

La mort de Carles V, Yuste o Murtra? (Davantal de La clau de la nostra història)

Som al segle XVI. L’any 1520 un seguit d’aliances i de morts sobtades converteixen un jove de vint anys en el monarca més poderós d’Europa. Nét dels Reis Catòlics regnava com a Carles I dels regnes d’Espanya des dels 16 anys. A la mort del seu avi patern, Maximilià I és coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. La historiografia el designa com  Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.

El 1556 Carles V va expressar el seu desig de retirar-se en un convent i va escollir el Monestir de Yuste, a Càceres. Aquí va ser on l’emperador Carles V va morir, de paludisme, el 21 de setembre de 1558.

Fins aquí els que ens explica la història oficial. Diverses investigacions, però, estableixen seriosos dubtes sobre el fet que Carles V es retirés a Yuste per fer-hi vida monàstica i que morís en aquest monestir el 1558.

Veiem-ne algun dels interrogants...

Segons narra Royal Tyler, historiador americà de principis del segle XX, la dieta preferida de l’emperador Carles V en el seu retir monàstic estava formada per ostres, marisc, pastís d’anguiles... Si pensem que el Monestir de Yuste es troba a 460 Km de mar i que això significava 5 dies de camí, podem imaginar com arribarien aquestes menges a la taula de l’emperador.

El monestir de Yuste està situat a 780 m d’altitud amb rierols d’aigua ràpida, com les de la Garganta de l’Olla a 5 Km de Yuste. Carles V va morir de paludisme, una malaltia gairebé impossible de contraure en aquesta zona, ja que el mosquit que la transmet no pot viure en rierols d’aigua ràpida ni a més de 600 metres d’altitud.

Aquests són, només dos dels interrogants sobre el lloc on va morir Carles V que es va plantejar el nostre convidat d’avui. N’hi ha molts més i els estudis que ha realitzats permeten formular la hipòtesi que Carles V no va morir al monestir de Yuste, a Càceres, sinó que va passar els seus darrers dies al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.

Gènesi de la burgesia industrial catalana (Vídeo de La clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el dimecres 28 de setembre de 2016

Gènesi de la burgesia industrial catalana 

Convidats:

Francesc Cabana, advocat i historiador de l’economia

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura