Les amnisties a l'Estat espanyol. La història de Catalunya dia a dia. El legat Tecla Sala al Museu d'Història de Catalunya. El moviment coral dins el teixit social català

 LA CLAU de la nostra història. Programa 242. Emès el 7 de novembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 242

Aquestes darreres setmanes, en què parlem molt d’amnistia, la primera que ens ve al cap és la del 1977 que va permetre l’anomenada transició democràtica. D’amnisties, però, n’hi ha hagut unes quantes des del segle XIX.

Durant el segle XIX, les amnisties se succeïen sempre que acabava un conflicte .En poc menys de 30 anys, n’hi va haver sis:  el 1832, el 1840, 1847, 1854, 1856 i el 1860. Ja es practicava “l’’autoamnistia” , és a dir, evitar que es poguessin perseguir els delictes del sector que governava.

El 1869 l’amnistia afectava els que s’havien mobilitzat contra les lleves de la Guerra de Cuba. El 1871 se’n va decretar una per evitar els processaments contra els que havien participat en insurreccions republicanes. El 1890 l’amnistia va ser una veritable “autoamnistia”  ja que va ser per delictes electorals comesos en el règim de la Restauració.

Ja en el segle XX, el 1906 es va aprovar una amnistia per als delictes d’opinió i expressió relatius a la unitat d’Espanya i les forces armades. El  1914 va incloure les vagues d’obreres (considerades llavors delicte). En vam tenir dues més el 1916 i el 1918. Després de la dictadura de Primo de Rivera, l’amnistia concedida va incloure republicans conspiradors i militars, però no incloïa presos socials ni aquells delictes que feien referència a la “integritat de la pàtria”. Francesc Macià, entre altres ciutadans, no va ser amnistiat. L’amnistia del 1931 va venir com a conseqüència de la proclamació de la República. En el bienni negre de 1934-1936, l’amnistia es va fer servir per alliberar militars revoltats el 1932 i els condemnats pels delictes d’atemptat i de sedició contra la República. El 1936, amb la victòria del Front d’Esquerres ens van amnistiar els condemnats per delictes polítics i socials.

Durant la dictadura franquista no es va aprovar cap llei d’amnistia, si bé es van produir uns quants indults.

La darrera amnistia fins ara va ser la de l’any 1977, la primera llei aprovada per les Corts espanyoles. Va ser el producte d’un pacte entre partits en nom d’una “reconciliació nacional”. La llei va incloure tots els delictes comesos pel franquisme, en contra de les demandes  de l’Assemblea de Catalunya que volia una amnistia restringida únicament als presos i exiliats polítics. Una vegada més, la llei va acabar sent una llei “d’autoamnistia” perquè va incloure totes les responsabilitats penals d’autoritats, funcionaris i forces policíaques del franquisme. L’amnistia va tancar la porta fins i tot a la investigació sobre tot aquests fets i no va apartar-ne cap dels responsables.

Final

La frase de la setmana del pensador i literat alemany Johann Wolfgang von Goethe:

Si cadascú neteja la seva vorera, el carrer estarà ben net.

Tornarem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

El pacte ERC-PSOE. Continuen les converses entre el PSOE i el president Puigdemont

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 6 de novembre de 2023 per ETVV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Pere Pugès,   empresari cooperativista i activista. Confundador de l’ANC

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

ERC ja ha tancat el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. Pel que s’ha pogut saber el pacte és més aviat fluixet, per dir-ho suaument. S’ha posat força èmfasi en el traspàs integral de Rodalies que, en el fons, és el traspàs de la responsabilitat pública de tots els problemes que genera Rodalies a la Generalitat.

El traspàs comporta crear una empresa pública que s’anomenarà Rodalies de Catalunya. Aquesta empresa, però, serà gestionada també per Madrid “de manera compartida i cooperativa”, tal com va dir el ministre espanyol Félix Bolaños. La Generalitat hi tindrà la major part de la participació, però el consell d’administració que prendrà les decisions tindrà un 50% de representants de la Generalitat i un 50% de representants de l’estat.

Ens diuen, però, que el president serà nomenat a proposta de la Generalitat i que serà aquest el que tingui el vot en cas d’empat. Ara bé, com les decisions estratègiques  s’hauran de prendre per una majoria qualificada, l’Estat espanyol tindrà el poder de blocar qualsevol d’aquestes propostes vitals. El traspàs només es produirà en les línies R1, R2 i R3. La resta del document del pacte, treballadors, inversions calendari, és ple d’ambigüitats, incerteses i vaguetats.

Pel que fa a la condonació del 20% del deute, Carles Boix, professor de ciències polítiques a la Universitat de Princeton, als Estats Units ha dit que “l’Estat s’’ofereix a condonar el deute d’una comunitat amb els diners d’aquesta comunitat i a estendre “el café para todos” a totes les comunitats.” Això, afirma Boix, incrementarà la pressió fiscal sobre la comunitat pagadora en un futur pròxim i no resol cap dels problemes estructurals del sistema de finançament actual.

Res de taula de negociació entre governs i de mediador... Taula de diàleg entre partits i un verificador....

Pel que fa a la llei d’amnistia, ara per ara en desconeixem el contingut i la lletra petita de l’articulat.. No en coneixem l’abast. No sabem qui quedarà inclòs o exclòs. No coneixem quin serà el preàmbul i els termes del pacte. No sabem si serà un text concret i que permeti una sola lectura o, com ens temem, acabarà sent un text amb múltiples lectures possibles i subjecte a la interpretació judicial.

Entenem que les negociacions amb el president Puigdemont, i en conseqüència amb Junts, estan aturades sobretot en el tema de l’Amnistia. ¿Podrà Puigdemont revertir la situació actual del pacte per la investidura i convertir-lo en l’acord històric que exigia el President? Es trencaran definitivament les negociacions i conduirem  l’Estat espanyol a repetir les eleccions?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Comencem!

 

Final

Dissabte passat ens va deixar s Carles Furriols, conegut com a “Tati” Furriols, metge, impulsor de la Fundació Doctor Trueta i activista per la independència. Bon viatge per als guerrers...

La frase de la setmana de l’escriptora britànica Agatha Christie

Vaig aprendre que mai no podem fer marxa enrere, que l’essència de la vida és anar sempre endavant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Garrotins del Correllengua 2023 per Jaume Arnella

El garrotín és un dels pals o tonades que pertanyen al món de la glosa. Ha estat  enregistrat sobretot dins de l'ambient gitano i carrincló (bohemi) de Lleida

Consta d'una cobla de quatre versos amb assonància o consonància dels parells. Es canta amb un estil vocal sil·làbic i amb molta llibertat melòdica i rítmica que depèn del glosador.

És un ritme de rumba lenta. Després de cada cobla es canta una tornada, que pot ser lliure i amb inspiracions però la més habitual és:

Al garrotin, al garrotan, de la vera de la vera de Sant Joan

M'han arribat aquests garrotins del Correllengua 2023, escrits i cantats per Jaume Arnella a Santa Eulàlia de Ronsana, el diumenge 22 d'octubre de 2023

Cantarem quatre corrandes

picant tots plegats de mans

per celebrar el Correllengua

dels Països Catalans.

Al garrotín, al garrotan

de la vera vera vera de Sant Joan

( repetim la tornada)

 

Ja sabem tots que la llengua

te força dificultats

està rebent patacades

ben bé dels quatre costats.

Al garrotín, al garrotan .....

 

Però tenim clara una cosa

i ara us la dic amb un mot

que si mai perdem la llengua

és com si ho perdéssim tot.

Al garrotín, al garrotan.....

 

I és per això que el Correllengua

ens ho recorda cada any

tots al carrer a defensar-la

amb empenta i amb afany.

Al garrotín, al garrotan......

 

Celebrem ara una festa

però no podem oblidar

que també és una lluita

i que visqui el Català.

Al garrotín, al garrotan.....

 

El Born Centre Cultural i la nació. La història de Catalunya dia a dia. Qui era Jaume Ferrer i la seva misteriosa galera amb la senyera? El dissortat Comte d'Urgell

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 241. Emès el 31 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal LA CLAU de la nostra història a YouTube

Davantal

L’any 1977 es va arribar a un acord per tal que el Mercat del Born, que romania tancat des del 1971, acollís la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’any 2001, tot fent-hi les obres, s’hi va trobar al subsòl un important jaciment tant a nivell arqueològic com històric.

A partir d’aquí, es va decidir que a l’antic mercat s’ubicaria el Born Centre Cultural, un centre de divulgació per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del nostre país. Les obres es van iniciar el 2005. El 2011 es van acabar les obres d’arquitectura interior i instal·lacions i el 2012 van començar els treballs de museïtzació, alhora que es reurbanitzaven els carrers de l’entorn.

L’Ajuntament de Barcelona va nomenar Quim Torra com a director del Centre Cultural que es va inaugurar l’11 de setembre de 2013. Quim Torra va definir de manera excel·lent el que havia de representar el Born: “Si l’espai que ocupaven les Torres Bessones és la Zona Zero per als nord-americans, el Born i les seves ruïnes són la Zona Cero dels catalans”

El passat mes de setembre, el president Quim Torra, que va dirigir el Born entre els anys 2012 i 2015, va publicar un article a VilaWeb en què denunciava la decadència actual de l’espai. Torra recorda les persones que van fer possible aquell espai; l’historiador Albert Garcia-Espuche, Enric Sòria, l’arquitecte rehabilitador, Dani Freixes i Josep Bohigas, responsables del projecte museogràfic i, com a avaladors polítics, l’alcalde Trias i el regidor Jaume Ciurana.

El Born Centre Cultural va viure diverses polèmiques que, en realitat, com ens recorda el president Torra, amagaven el que era realment important: recuperar la memòria històrica dels fets de 1714 o caure, una vegada més, en la desmemòria. La pèrdua de l’Estat català duran la desfeta del 1714 i tot el que va acabar significant per als Països Catalans no s’explicava enlloc, més enllà d’en una secció del Museu d’Història de Catalunya. 

L’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau va representar el punt i final per al Born fins al punt de fer dir a Quim Torra “la decadència de l’espai em provoca una gran tristesa.” Mes endavant escriu “molt em temo que la decadència romandrà”. Una frase malauradament profètica a primers d’octubre l’ajuntament torna a denigrar el Born, eliminant-ne la direcció i integrant-la al Museu d’Història de la ciutat.

Res millor per acabar aquest davantal d’avui que el paràgraf final de l’article del president Torra: “Potser cap esdeveniment no representa millor el que ens proposàvem fer al Born com el concert que vam acollir de l’Orquestra Montsalvat sobre l’heroisme, amb l’Egmont i l’Heroica de Beethoven. La tradició, la innovació, la identitat, el compromís, la fidelitat. La llibertat, l’heroisme, la cultura, la terra, el poble. La modernitat, el catalanisme, el cosmopolitisme. El Born i la nació, Europa i les darreres paraules que Goethe fa cridar a Egmont: “Defensem allò que és nostre!”

Final

Marxem amb la frase de la setmana del físic Albert Einstein

La vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri has d’anar avançant. 

Tornem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. 

Que tingueu una molt bona setmana! 

EL CATALÀ GENUÍ I NO CASTELLANITZAT. Conversa amb Josep M. Virgili

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 30 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Maria Virgili i Ortiga  Catedràtic d'institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Davantal

Han passat tres mesos de les eleccions espanyoles. Més de dos mesos des de la conferència del president Puigdemont en què va anunciar les condicions de Junts per Catalunya per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El rellotge no s’atura i la data del 27 de novembre és cada dia més a prop.

Investir o no investir Pedro Sánchez? Crec que la resposta a la pregunta la trobarem si analitzem que és el millor per al moviment independentista. Què és el que ens fa avançar, i en millors condicions, cap a la independència.

Els membres del Consell de la República van votar majoritàriament de promoure el bloqueig a la investidura, si bé és cert que només hi van participar un 4,5% del cens, és a dir, 4.021 vots d'un total de 90.484 possibles. Toni Comín , però, ja va advertir que "Qui negocia són els partits, no el Consell, i la consulta no vincula els partits".

Fem una mica de política ficció i suposem que l’amnistia, que Sánchez va defensar davant el Comitè Federal del PSOE  “por el interés de España y en defensa de la convivencia entre españoles” és suficientment àmplia i beneficia tots els represaliats de procés d’independència. Suposem també que s’acaba acceptant un mitjancer internacional amb coneixements i prestigi que serveixi per guiar el procés, tant pel que fa a l’estratègia com al contingut. Suposem també que.  concessions per part de l’Estat espanyol sobre rodalies i dèficit fiscal. Si tot això esdevingués una realitat, seria bo per l’independentisme investir com a president Pedro Sánchez?

Continuem amb la política ficció i imaginem ara què passaria si finalment Sánchez no és investit i l’Estat es veu obligat a repetir les eleccions. Quins en serien els resultats?

Unes noves eleccions espanyoles afavoririen el bipartidisme. És a dir, probablement hi hauria una afebliment de Sumar i de Vox que enfortirien una mica més el PP i el PSOE. Els resultats més possibles podrien ser que, més o menys, es mantingués la situació actual (triomf per la mínima del PP) o que el PP s’aprofités de les concessions del PSOE en les negociacions fallides amb Puigdemont i obtingués uns resultats molt clars que li permetessin formar govern. Tornant a la pregunta anterior: aquesta situació seria bona per a l’independentisme?

¿Cal aprofitar, doncs, l’escletxa que s’ha obert, que ningú podia imaginar el 23 de juliol passat, i aprofitar la debilitat de l’Estat per fer avançar l’independentisme?

Alguns ens direu que si Junts acaba investint Sánchez, augmentarà la divisió en el món independentista... possiblement, però és que si s’acaba blocant la investidura no es produirà també aquesta divisió?

En el programa d’avui, però, no parlarem d’investidura, parlarem de llengua des d’una perspectiva  que encara no hem tractat en aquest programa... el de la qualitat lingüística.

En parlem tot seguit amb els nostre convidat. Som-hi Comencem! 

Final

Marxem amb la frase de la setmana de l’escriptor, professor i autor de gran obres d’autoajuda  el nord-americà Napoleon Hill

Posa el peu sobre la por i no et preocupis pel que els altres pensin, facin o diguin

Celebrant la tornada a casa de Valtònyc, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

4 anys del Tsunami Democràtic. La història de Catalunya dia a dia. La història real del convent del mar que va desaparèixer. El Penedès, l'inici del comerç d'ultramar

 LA CLAU de la nostra història. Programa 240 emès el 24 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal de LA CLAU de la nostra història a YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 240

El 14 d’octubre de 2019, es feia pública la sentència del judici al procés independentista català. La resposta política a les sentències des de les institucions es va limitar als discursos i a animar la gent a mobilitzar-s’hi en contra. La resposta ciutadana va estar liderada per l’ANC, Òmnium i els CDR. Va prendre un especial protagonisme un moviment que va aparèixer a les xarxes un mes abans amb el nom de Tsunami Democràtic.

L’aparició d’aquest nou actor dins del moviment independentista va sorprendre pràcticament tothom. En el seu manifest es presentava com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violenta i la desobediència civil.

Ja des del primer moment, l’independentisme de “a peu” va rebre el Tsunami amb opinions per  a tots els gustos, des dels que el veien com la iniciativa que estaven esperant per guanyar la independència, fins als que mostraven clarament el seu escepticisme ja que suposaven que el moviment s’havia gestat en reunions que havien mantingut les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. El suport que, immediatament, va rebre de la gran majoria dels polítics independentistes de tots els colors feien augmentar el dubte.

El 14 d’octubre de 2019, el Tsunami va convocar la que seria la seva acció més contundent i espectacular: milers de persones es van mobilitzar i van arribar a col·lapsar l’aeroport del Prat. Uns dies després ho van fet a l’autopista de la Jonquera. Van ser dues accions molt potents, si bé, com van apuntar algunes veus crítiques, Tsunami va desconvocar ambdues accions abans que provoquessin realment problemes importants. Després de l’acció fallida en el clàssic Barça-Madrid del 18 de desembre de 2019, es va produir un llarg silenci fins al 14 de febrer que  va publicar la seva darrera piuladas:

Tsunami Democràtic continuarà proposant accions de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions majoritàries de la societat catalana no siguin ateses. Comença la segona onada.

Des de llavors, silenci. La segona onada no ha arribat mai, ni tampoc no hem tingut cap més missatge de Tsunami Democràtic.

Tsunami Democràtic ca ser només un instrument polític per controlar i canalitzar les reaccions ciutadanes post sentència? Algunes realitats semblen reforçar aquesta opinió: Suport de pràcticament tots els polítics. Accions espectaculars, però inacabades. El silenci i la inacció del Tsuami coincideix amb la investidura de Pedro Sánchez. El mateix lema del moviment, “Sit and talk”, mai no havia estat utilitzat ni defensat pel moviment independentista. Mai no ho va fer, ni al carrer ni a les urnes. El “sit and talk” coincidia molt més amb les tàctiques dels diferents partits i polítics independentistes.

Final

La frase de la setmana és d’un personatge de ficció... “El mussol”, l’enemic de superherois com Spider-Man i la Gata..

"El vent bufa molt més fort quan més a prop estàs d’arribar al cim de la muntanya”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

 

De la consciència a la conducta: Aprendre a mantenir-nos en català amb comoditat. El futur del Consell de la República. Analitzem les darreres enquestes del CIS i del CEO

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 23 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Carles Palau vicepresident de Tallers per la Llengua

Gerard Sesè  Cap de Comunicació Consell de la República

Francesc Abad, analista polític

Demà, 24 d’octubre, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà una altra vegada per debatre sobre l'oficialitat del català a les institucions europees, després que la votació s'ajornés al setembre per falta de la unanimitat necessària dels 27 per aprovar-ho.

L’oficialitat de la llengua catalana a la UE és d’una importància transcendental, no solament se’n normalitzaria l’ús dels ciutadans amb les institucions europees, sinó que s’hi haurien de traduir tots els tractats, les directives i el reglament que s’ha publicat i que regulen la vida dels europeus, com també els que es publiquin d’ara endavant.

Amb l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, el català seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea, així com la informació de seguretat sobre les joguines. Es podria exigir l’etiquetatge de productes alimentaris i sanitaris en català. També tindria impacte en els procediments judicials a Europa. El carnet de conduir podria ser en català. Es podrien fer en català els exàmens al cos funcionarial de la UE.

Sense l’oficialitat, el català no està inclòs a l’Online Linguistic Support i els estudiants que venen d’Erasmus no poden aprendre’l abans d’arribar. El Registre que gestiona el domini .eu ha de promoure el multilingüisme a la xarxa, però ho entén únicament com a la promoció de les llengües oficials de la UE.

Resumint... L’oficialitat del català a la UE tindria un gran impacte en:

La comunicació entre els ciutadans i les institucions europees. En les comunicacions entre institucions dels territoris de llengua catalana i les institucions europees. En l’etiquetatge, les instruccions o els prospectes. En les sentències i normes. En l’accés als tràmits de la Unió Europea. En els  programes educatius i culturals. En el valor simbòlic del català. En les eines i les noves tecnologies lingüístiques i en l’ocupació laboral.

L’oficialitat del català a la UE, per si sola, però, no solucionarà els problemes de la llengua catalana. Sobretot no posarà remei a la nostra minsa consciència i estranya conducta lingüística que fa que només dos de cada deu catalans siguem capaços de mantenir la llengua en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del valencià Joan Fuster

Per normalitzar el català cal desnormalitzar el castellà.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!