2019: L'any Brossa

 

Mentre el meu amor vigila les cantonades,

pinto amb un esprai vermell en una paret:

Visquen els Països Catalans!

                                           

                                                                  Joan Brossa. Poemes públics, 1974-1975

Dissabte passat, 19 de gener, es van complir cent anys del naixement de Joan Brossa. La Fundació que porta el seu nom ho vol commemorar  amb la celebració de l’Any Brossa, que s’allargarà fins al 30 de desembre, data en què es compliran els vint anys de la seva mort.

Un Any Brossa, però, que caldrà tirar-lo endavant amb pressupost zero. Sens dubte, un repte per a la Fundació que necessitarà de la plena col·laboració i generositat dels creadors que no podran comptar amb cap mena de subvenció ni de recursos econòmics que els permetin crear espectacles, accions o recerques sobre el gran poeta català.

Us convido a llegir o rellegir alguns dels posts que tinc penjats sobre Joan Brossa que us poden ajudar a introduir-vos en la figura i l’obra de l’artista i del poeta.

El primer post en que citava Brossa data del 4 de gener de 2014 La poesia

El surrealisme a Catalunya (4) del 5 d'octubre de 2015

Els Entra-i-.surts de Brossa del 3 de febrer de 2016

La sèrie Continuem passejant amb Joan Brossa (vint-i-set poemes. 1)  (vint-i-set poemes. 2) del febrer de 2016

Passejant amb Brossa... Paleta o poeta? del febrer de 2016

El 14 de febrer de 2016 moria Muriel Casals. El meu comiat va  ser en forma d'un sonet de Brossa Per a tu, Muriel, aquest "Brindis"

Dos dies després, El passeig amb Brossa... poesia, joc i llenguatge

17 de febrer de 2016 Passejant amb Brossa trobem Arnaut Daniel (la sextina)

El passeig amb Brossa continua i retrobem Maria Mercè Marçal (la sextina) 22 de febrer de 2016

El 27 de febrer de 2016, tancàvem el passeig amb Brossa amb Final, acompanyats de M.M.Marçal, del passeig amb Brossa (la sextina)

El 2 de març de 1974 es complien 42 anys de l'assassinat de Puig Antic. El recordàvem amb l'elegia que li va dedicar Joan Brossa:  2 de març de 1974. Fa 42 anys

I el darrer, fins ara, és molt recent. El 25 de novembre de 2018 vaig complir els 70 anys. Ho vaig voler celebrar acompanyat també de Joan Brossa Vaig i vinc sota la pluja... Un nou 26 de novembre

Passejant amb Brossa...paleta o poeta?

Hi ha una història, que Brossa sovint contava, que retrata amb una gran fidelitat el personatge i la persona. Ell mateix explicava: 

[...]

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:

- Profesión.

- Poeta.

- ¿Paleta?

- Hombre, no, paleta, no.

- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.

I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Joan Brossa, com a poeta experimental i avantguardista que crec que és, em desorienta una mica. La seva extensa –i diversificada- producció, la seva experimentació constant fa que, segurament, no rebi tots els seus poemes amb el mateix grau de comprensió i d’acceptació. 

Admiro en Brossa l’ús que fa en la seva obra de determinat tipus de composició, com és el cas de la sextina medieval o del sonet. M’agrada el Brossa de la ironia i de l’humor càustic. M’entusiasma el Brossa de la poesia visual o dels poemes objecte. M’atrau més el Brossa  que utilitza el sonet o la sextina per elaborar el seu missatge poètic que no pas el Brossa del vers lliure. Em sedueix el Brossa que tracta el tema de l’amor, o del compromís polític i social, o de la quotidianitat, més que no pas el Brossa del surrealisme o de les imatges hipagòniques.

Hem passejat pel món de la poesia amb Els Entra-i-surts de Brossa i la poesia sintètica de Vint-i-set poemes. Aquest darrer poemari està inclòs en el seu llibre Cappare, del qual destacaria Dotze sonets a Victòria.

Us convido a continuar el passeig poètic, ara pels sonets de Brossa.  

Els Entra-i-surts de Brossa

Us vull convidar a fer un passeig apassionant, de la mà de Glòria Bordons, per l'obra poètica i experimental de Joan Brossa. Només us caldrà una visita a Els entra-i-surts de Brossa.  

Si hi havia un poeta català que pogués veure reflectida la seva obra en un hipertext, aquest era, sens dubte, Joan Brossa. La tradició, l’avantguarda, la teatralitat, la poesia escènica, la cultura popular, les rondalles, la màgia, el joc, la llengua… totes combinades, confereixen una riquesa extraordinària a la poesia brossiana. Brossa, un poeta a qui fascinava la manera com les coses són capaces de canviar d’identitat: “quina força de creació no té la metamorfosi!” [1]

L’obra de Brossa és una constant experimentació i representa una progressió constant. Les seves formes mai van quedar estancades, perquè tot obeïa a la seva màxima: “no hi ha avançats; hi ha retardats” [2], és lògic, per tant, que aquesta evolució constant de Brossa continuï també, amb l’ús de l’hipertext, en l’era de les noves tecnologies.

Els entra-i-surts de Brossa és un viatge apassionant per l’obra del poeta. Apassionant, motivador, egrescador i incitant. Els apartats generals amb què Glòria Bordons ha dividit –i agrupat a la vegada- la immensa diversitat temàtica de l’obra brossiana em semblen del tot encertats. A través d’aquests cartells indicadors podem començar a endinsar-nos en els  -de vegades- laberíntics camins i viaranys que Brossa ha deixat a la nostra disposició. Hi podem trobar els seus poemes escrits, però també recitats, magistralment, per Cassases, Formosa, Núria Candela, Carles Hac Mor… Un plànol ens permet agafar el metro de Barcelona per observar els seus poemes al carrer, autèntics poemes objecte integrats, com una peça més, dins de la Barcelona del segle XXI. També hi és present el poema visual, l’última etapa en la temptativa brossiana de comunicació, o el poema acció, barreja de poesia, dibuix i cinema. També hi són el joc, la màgia, l’humor, que formaven part de la personalitat del poeta i la interacció, on podem sentir-nos copartícips en l’elaboració d’un poema.

Brossa, n’estic segur, se sentiria plenament satisfet del resultat d’aquest hipertext.

---

[1] Coca, J. Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Pàg. 36

[2] Resposta a una enquesta reproduïda a Anafil. Edicions 62, Barcelona 1987.

El passeig amb Brossa.... poesia, joc i llenguatge

Cappare és un poemari que recull tres llibres escrits entre 1956 i 1957. Conté les diferents formes poètiques practicades per Brossa fins al moment: odes, sonets i poemes quotidians.

Destacaria precisament de Cappare dos aspectes que, inicialment, semblen oposar-se: els sonets, representats bàsicament per l’apartat Dotze sonets a Victòria, i la poesia sintètica, amb la mostra que representa Vint-i-set poemes que ja hem tractat anteriorment. Aquí ñes on podem veure el Brossa que fuig dels esquemes mètrics i estròfics, que utilitza un vocabulari “volgudament” col·loquial com en un intent de fer-nos veure que el llenguatge per si mateix és ja poesia, que qualsevol imatge és en ella mateixa una imatge poètica.

Cappare aplega dos reculls d'amor: Model de fruita i Dotze sonets a Victòria. En els sonets podem veure el Brossa que fa servir les tècniques poètiques més tradicionals, el decasíl·lab, l’estructura, l’estrofa, la rima… El Brossa que utilitza les figures retòriques, l’associació sensorial i el llenguatge més interpretatiu.

En els 12 sonets, Brossa fa servir un llenguatge de fàcil comprensió. En paraules de Glòria Bordons: El llenguatge de Dotze sonets a Victoria no és ja distorsionat. Contràriament, és molt planer. Són sonets dedicats a l'estimada i i'amor inflama el poeta, el fa diví, identifica els amants amb Ia natura i fa possible la unitat dels contraris.

M'agrada especialment el primer sonet del llibre, Brindis en què, precisament, Brossa entrellaça els contraris:

Cançó d'amor; jo canto en tu el sentit

d'un vast paisatge: canto sol i lluna,

Terres i aigües, el dia i la nit

Tot, amor meu, m'impulsa: véns darrere

amb la bandera de la cabellera.

Un altre sonet a destacar és el vuitè, Festa. Un autèntic joc amb les paraules. Brossa fa servir el llenguatge com un element, alhora poètic, alhora  jogasser. Per a Brossa, com ell havia manifestat més d'una vegada, la poesia constitueix un joc, però un joc que cal prendre molt seriosament: 

Avui només escric deliri

I després la paraula amant,

Perquè aquest vers rimi amb brillant,

i el primer amb l'adjectiu assiri.

Ara aquí poso serenata;

Tal és el vers; avui només

Escric la paraula congrés,

I acabarà l'estrofa plata.

Començo amb el teu nom Victòria

I no continuo, que avui

Només escric els pronoms tu i

Jo. Posa un mot que et plagui en "òria".

Amor, avui només t'escric

Per tal que escric rimi amb pessic.

Continuem passejant amb Joan Brossa (Vint-i-set poemes-1)

Continuem passejant pel món de la poesia de la mà de Joan Brossa. Vint-i-set poemes reflecteixen el món de la simplicitat, de la condensació, de l'eliminació d'elements. S'acosten força a la poesia xinesa dels Haikus.

En aquest recull de poemes podem veure el Brossa de l’antipoesia, de la poesia sintètica, de la poesia de la quotidianitat. El Brossa que busca la senzillesa del llenguatge col·loquial, de la vida diària, de les coses i els fets quotidians. El Brossa que, com deia Arthur Terry: “revela un paisatge que, més que vist, ha estat penetrat per la imaginació.”

Tot un món esquematitzat en les frases i les imatges –aparentment- més senzilles. En el primer poema, on Brossa reflecteix, sintèticament,  la vida d’un artista: naixement, estudis, professió i mort. Amb l’ús d’unes poques paraules extretes de qualsevol formulari, Brossa ens ha retratat la vida sencera de qualsevol artista.

En el segon poema, la descripció real, allunyada de qualsevol ideal artístic, d’una pintura.

Matèria grumollosa en indrets mat i en altres

Brillant o com vitrificada. Tauler negre her-

mètic amb els relleus retorçats d’una muralla

Fons mineral blavós. Empastellament de poc

Relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.

Les notes familiars, casolanes, que expressen les necessitats més bàsiques de la vida diària, apareixen en els poemes 4t, 8è, i 24è.

Compra per aquest vespre

Una barreta de pa

Hi ha un estrip per cosir als pantalons

Que he deixat a la taula

La conversa espontània, potser observada, potser viscuda, pel poeta, del poema 21è.

Passa a la meva dreta  Tu

M’has de donar l’esquerra

Posa’t bé la gavardina

Travessa el carrer

I corre a buscar un taxi

Final, acompanyats de M.M.Marçal, del passeig amb Joan Brossa (La sextina)

Acabarem aquest llarg passeig de la mà de Joan Brossa, en el qual ens han acompanyat les sextines d'Arnaut Daniel i de Maria Mercè Marçal, amb un exemple de les sextines del propi Brossa, una de les que va dedicar a la poeta d'Ivars d'Urgell.

Brossa va compondre una sextina dedicada a Maria Mercè Marçal, "gentil i medievalista" titulada Cançó sextina i que va publicar en el seu poemari Viatge per la sextina.  

He triat, però, la sextina que Brossa va escriure com a pròleg de Cau de llunes, el primer llibre de Maria Mercè Marçal. 

Les paraules rima escollides per Brossa són mots clau i molt significatius. En paraules de Glòria Bordons: "D’alguna manera els mots esdevenen simbòlics per destacar les principals qualitats de la nova poeta: arrelada a la terra (arbres), arriscada i inquieta (barca i lluita), compromesa (lluita i flama), amb força (arbres), fluïda i noble (aigua), comunicativa i obridora de camins (aigua), clara (lluna i aigua) i lliure (vent)."

Ningú no traçaria el vol dels llibres

o el fil de vent que avui esfulla els arbres,

es perden les parets dessota l’aigua

i ets tu la timonera de les lletres

-fruit de bon pom a la rodona barca,

i en el tinter la cendra de la lluita.

S’escriu a les arrels la nostra lluita

que amaga les escales en els llibres;

toques vidre i no es trenca, i mar i barca

obren bandera a tota mena d’arbres;

forces i coses escabellen lletres

i l’enemic fa reixes dintre l’aigua.

Raja la sang, avui el vel de l’aigua

uneix camins al centre de la lluita.

Les flors dels teus poemes són les lletres,

i els mots les plantes que al jardí dels llibres

van marcant l’endurança i formen arbres.

Fumes herbes a proa de la barca.

Se’n van a cau les llunes a la barca

i la llum mulla, més enllà de l’aigua,

les dents mestresses d’un boscatge d’arbres

que armen la festa amb verds i grocs en lluita.

Para alta la claror, llibre de llibres,

i a rem i a vela van passant les lletres.

S’aixeca fum dels nombres i les lletres,

dic que, aquest llibre, el veig com una barca,

ben blau damunt el fosc de tants de llibres,

i qui el llegeixi sentirà que l’aigua

serà flama mullada per la lluita

que obrirà una portella al tronc dels arbres.

Alta la testa, pentinats els arbres,

pengen de la claror un seguit de lletres;

el pes corba llur foc a punt de lluita,

fulguren els fanals del Mot o barca

que arriba noblement d’una gran aigua

mentre la lluna roda al blanc dels llibres.

S’estripen llibres entremig dels arbres

i es cull a l’aigua un gavadal de lletres:

doni vent a la barca aquesta lluita!

Solstici d’hivern de 1976

Joan Brossa, "Des d'un got d'aigua fins al petroli" (Capvespres oberts de la CAL)

Dimarts 7 de maig, a les 19.30h,  i dins del cicle Capvespres oberts, podrem conèixer millor l’obra i la personalitat de Joan Brossa i, més  concretament, del Brossa més reivindicatiu. El títol de la xerrada està manllevat del  seu poemari Des d'un got d'aigua fins al petroli, un recull de poemes de caràcter patriòtic i polític, on reivindica una Catalunya lliure de submissions econòmiques, polítiques o religioses.

La xerrada anirà a càrrec de Glòria Bordons,  pedagoga i investigadora de la literatura. Doctora en filologia catalana i llicenciada en història de l'art. Professora titular de la Universitat de Barcelona i experta en l'obra de Joan Brossa.

Dura Jornada

Les noies demanen capses.

Guaiteu endarrere. S’ha tapat la lluna.

Carbons quadrats pengen del sostre.

Una bala toca el setrill de l’home quotidià

En la lluita quotidiana.

Els pares deixen els fills penjats.

Obriu la porta i teniu-la escombrada.

Hi ha dits foscos amb flors d’or i d’argent.

Una secció de làmines porta a les golfes:

es pon el sol darrere el paisatge.

HI ha un bastó rodó darrere la porta.

L’organització del treball és inhumana.

Són costum els excessos entre les mates d’herba.

La serra al cap, dura jornada!

Cendrosa gent parla de filigranes.

Doneu-li el beure amb una sabata.

Llaurem, amics, lliguem, teixim!

Passem per alt ventalls guarnits,

fonògrafs amagats per dir motades.

Per què ha de trobar nines la gent rural?

Despengi els joves guarida soca.

Si voleu llegir més sobre Joan Brossa, cliqueu aquí i també a Fundació Joan Brossa

La CAL engega el CORRELLENGUA 2023

El 15 d’abril es posarà en marxa el Correllengua 2023.

La vint-i-setena edició del Correllengua es dedicarà a la figura de Joan Brossa, el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

L’acte inicial tindrà lloc al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa el 15 d’abril. No hi ha un espai millor per retre homenatge a Joan Brossa que l’espai on es preserva el seu llegat i memòria. A la Fundació, a més de conservar i promoure l’esperit interdisciplinari i transgressor de la seva producció, es busca que l’espai sigui la casa de la creació contemporània dedicada a  l’experimentació, a l’estudi de nous llenguatges expressius, a l’exhibició i a la divulgació.

La jornada comptarà amb la presència de diversos convidats relacionats amb la llengua i cultura catalanes, així com dels representants de la CAL i de la Fundació Joan Brossa. Glòria Bordons, experta en Joan Brossa, contextualitzarà la figura de l’autor i el seu compromís amb el territori i la llengua catalana.  L’escola Memory i Carles Rebassa amenitzaran la jornada amb els seus respectius espectacles.  Més tard, els assistents podran visitar l’exposició Altres Brosses.

En el web de la CAL, ja podeu trobar-hi el cartell, l’exposició i el manifest d’enguany, elaborat per l’actriu i activista Carme Sansa. Us recomano que feu un cop d’ull al Dossier destinat als organitzadors del Correllengua que conté multitud de recursos de tota mena. 

Correllengua 2023, Corbera d'Ebre, el poble de la Memòria

 

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920. 

Comparteixo amb qui el vulgui llegir el parlament de l'acte central de la tarda:

"Gràcies a Corbera d'Ebre per acollir aquesta acte central del Correllengua 2023. El Correllengua d’enguany homenatja el poeta i artista Joan Brossa i aquest acte central hem volgut també dedicar-lo, en record i homenatge, a la lleva del biberó, els nois nascuts el 1920. Uns 30.000 nois van ser mobilitzats i amb poc més de 17 anys molts d’ells van haver de patir els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre.

Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de Catalunya i dels Països Catalans. La nostra llengua, el català en totes les seves riques i vives varietats. La nostra cultura, a cultura catalana forjada durant segles en aquesta part del món que pertany a la cultura mediterrània. I la llibertat... perquè no pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables, indestructibles.

Us versos de Joan Brossa ens diuen que “La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país, la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.

La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una guerra per les nostres llibertats les lingüístiques, les culturals, les socials i les nacionals. Avui som en unes terres que van patir de manera molt crua la guerra. L’anomenada Batalla de l’Ebre que, com mot bé ens recorda el Centre d’Interpretació 115 dies, es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i es va allargar durant gairebé 4 mesos.

Les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 persones. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana. Al final de la guerra, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població.

El poeta i escriptor Josep Gual Lloberes, va formar part d’aquesta lleva del biberó. Va escriure un poemari que va titular “Les sabates d’en Jaume”. HI destaca un poema “Paisatge de l’Ebre” que va musicar Teresa Rebull i que va ser qualificat per Manuel Vázquez Montalbán com una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades per la guerra civil.

Avui he tornat a la Serra de Pàndols./ I a la cova he trobat les sabates d'en Jaume./ Un forat a les soles/ Una pinta de bales,/ Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de metralla. /  Des de l'any trenta-vuit /Jo no havia tornat /A la Serra de Pàndols/ I a la cova han quedat /Les sabates d'en Jaume.  / Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de metralla /A la cova han queda/t Les sabates d'en Jaume.

El feixisme ha existit sempre. Amb altres noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.   

El poema visual “La bota” i les paraules de Joan Brossa ens ho recorden constantment: ".... Hem de recordar uns fets perquè ningú no torni a calçar aquesta bota. Ja s'hi ha caminat massa ! Les ruïnes quotidianes de Corbera d'Ebre, que l'acompanyen, no haurien de lligar amb l'horitzó de cap mapa democràtic. ...."                

I tot plegat ens porta al Correllengua i al lligam indestructible entre llengua, cultura i llibertat. Com deia el mestre Joan Solà: Plantem cara! Plantem cara... Perquè sense llengua no hi ha cultura i sense llengua ni cultura no hi identitat.

I què millor per acabar que els versos de Joan Brossa en “El millor poema”

''Mentre el meu amor vigila les cantonades, /pinto amb un esprai vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans!''

Llengua, cultura i llibertat! "

El surrealisme (4. A Catalunya)

A Catalunya, J.V. Foix va ser l’introductor del dadaisme i del surrealisme. Interessat tant pel “vell” com pel “nou”, va ser, alhora, un noucentista i un avantguardista. Va col·laborar en diverses revistes tractant el tema del surrealisme.

La principal diferència entre la poesia surrealista europea i la catalana és que poetes com Foix o Joan Brossa no utilitzen la tècnica habitual de l’escriptura automàtica, sinó que la seva poesia descansa sobre la imatge hipnagògica.  Ramon Salvo destaca la diferència entre una i altra tècnica i ho argumenta basant-se en la conferència que J.V. Foix va fer a Sitges l’any 1928 en la qual definia la imatge hipnagògica com: la irrupció brusca d’unes visions netes, perfectes, sense relació amb el curs actual del pensament ni amb cap espectacle anterior. I continuava dient: Quant a l’escriptura automàtica del superrealisme francès, donada la seva impuresa, potser no escau d’esmentar-lo entre aquestes notes. Glòria Bordons, en canvi, troba que existeix un fort lligam entre una i altra tècnica.

Joan Brossa sempre va dir, però, que ell no es considerava un poeta surrealista, sinó, en tot cas, neosurrealista.Tanmateix, si fem una lectura dels primers poemes de Brossa, hi podrem trobar aspectes que el relacionen amb el surrealisme: les mateixes imatges hipnagògiques. que es poden relacionar amb l’automatisme i el somni, la utilització de l’absurd, del joc i de la màgia o la tècnica del collage i el trencament sintàctic dels seus poemes. Tots aquests processos li servien a Brossa per expressar el seu món interior que materialitzava en uns versos extrets de les visions del subconscient.

Passejant amb Joan Brossa trobem Arnaut Daniel (La sextina)

Joan Brossa va escriure quatre llibres de sextines: Sextines76, Vint-i-set sextines i un sonet, Tercer llibre de sextines i Quart llibre de sextines.

És així com el passeig poètic amb Joan Brossa ens condueix també al passat, a l’obra dels trobadors i, més concretament a Arnaut Daniel, considerat l’autor de la primera sextina.

La sextina es compon de sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs (en els trobadors el primer era heptasíl·lab), més una tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes.

Som, doncs, davant d’una de les formes més complicades en poesia. L’elaboració complexa d’aquesta composició poètica suposa un rigorós joc intel·lectual. La primera estrofa marcarà, amb les sis paraules clau,  l’ordenació dels versos següents.

1er sextet        2on     3er     4rt     5è       6è

mot-rima A       F         C         E        D       B

mot-rima B       A         F         C        E       D

mot-rima C       E         D         B        A       F

mot-rima D       B         A         F        C       E

mot-rima E       D         B         A        F       C

mot-rima F       C         E         D        B       A

Arnaut Daniel va ser un trobador occità del segle XII, considerat per Dant i per Petrarca com el millor trobador de tots els temps. Va compondre “Lo ferm voler qu’el cor m’intra”, la primera sextina coneguda. 

Observeu les sis paraules de la primera estrofa i com Arnaut les estructura, lingüísticament i geomètricament, per elaborar la seva sextina: 

                                 

Lo ferm voler que’el cor m’intra (A)                            

A no’m pot ges becs escoissendre ni ongla  (B)        

de lauzengier qui pert per mal dir s’arma;  (C)           

e pus no l’aus batr’ab ram ni ab verja,   (D)                

sivals a frau, lai on non aurai oncle, (E)                     

jauzirai joi en vergier o dins cambra. (F)                     

Quan mi sove de la cambra  (F)                                

on a mon dan sai que nulhs om non intra  (A)           

-ans me son tug plus que fraire ni oncle-   (E)             

non ai membre no·m fremisca, neis l’ongla, (B)          

aissi cum fai l’enfas devant la verja:  (D)                      

tal paor ai no’sia prop de l’arma.  (C)                           

Del cors li fos, non de l’arma, (C)                              

e cossentis m’a celat dins sa cambra,  (F)                    

que plus mi nafra’l cor que colp de verja  (D)           

qu’ar lo sieus sers lai ont ilh es non intra; (A)            

de lieis serai aisi cum carn e ongla (B)                        

e non creirai castic d’amic ni d’oncle. (E)                    

Anc la seror de mon oncle   (E)                                

non amei plus ni tan, per aquest’arma, (C)                

qu’aitan vezis cum es lo detz de l’ongla,  (B)               

s’a lieis plagues, volgr’esser de sa cambra:  (F)           

de me pot far l’amors qu’ins el cor m’intra (A)            

miels a son vol c’om fortz de frevol verja. (D)              

Pus floric la seca verja   (D)                                           

ni de n’Adam foron nebot e oncle  (E)                             

Etan fin’amors cum selha qu’el cor m’intra  (A)                

non cug fos anc en cors no neis en arma: (C)                 

on qu’eu estei, fors en plan o dins cambra, (F)               

mos cors no’s part de lieis tan cum ten l’ongla. (B)        

Aisssi s’empren e s’ennongla  (B)                                  

Bmos cors en lieis cum l’escors’en la verja,(D)                   

qu’ilh m’es de joi tors e palais e cambra; (F)                   

e non am tan paren, fraire ni oncle, (E)                          

qu’en Paradis n’aura doble joi m’arma, (C)                     

si ja nulhs hom per ben amar lai intra. (A)                       

Arnaut tramet son cantar d’ongl’e d’oncle,   (B) (E)        

a grat de lieis qui de sa verj’a l’arma,  (D) (C)                  

son Desirat, cui pretz dins cambra intra. (F) (A)  

Continuarem passejant per trobar-nos amb Maria Mercè Marçal i les seves sextines