Salom: És tard...
nois... Ha arribat l’hora que me’n torni a Sinera... Espero que aquesta estona
us hagi resultat profitosa...
Heu pogut fer un petit tast del món poètic i narratiu
d’Espriu. Heu pogut percebre enmig dels seus versos els temes dels quals es
servia: la pàtria, el record, el pas del temps, el cansament, la solitud, la
mort... Déu.
També heu vist amb els ulls de la ment les imatges i
símbols espriuans: els xiprers, les barques, la boira, els núvols, la pluja, el
vent, la sorra, el mar....I com, tot
plegat, ens condueix al gran i únic tema espriuà: la dialèctica, de vegades
tensa, entre la vida i la mort.
Me’n torno a Sinera... la petita pàtria espriuana...
l’etern món de la llibertat, fràgil i desprotegit, però també invencible. La
mítica Sinera, símbol del món destruït, que va persistir en els versos
d’Espriu...
La terra i l’home; la pàtria i el poeta, units per sempre
més en la màgia dels versos:
(Cadascú recita una estrofa)
Llibre
de Sinera (XXIV)
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s 'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l' aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l' olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d' estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m' envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l' estiu ajaça per tot l adormit
camp l' ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l' hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l' aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada