divendres, 19 de març del 2021

"Quan l'Ateneu no estava de Festa Major". Mesa independentista i Laura Borràs presidenta. Meritxell Serret torna de l'exili.

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 18 de març de 2021 per ETV Llobregat i Terra Mar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats:

Lourdes Escardívol,  mestra

Olga Amargant,  advocada

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Els partits independentistes, ERC, Junts, la CUP i PDeCAT, van registrar dimarts passat al Congrés dels Diputats la proposició de Llei d’amnistia per a tots els processats i condemnats per accions vinculades al procés. Una proposició de Llei que està ja sentenciada i que és molt possible que ni tan sol superi els tràmits de la Mesa.

Crec que tots som conscients que això passarà i que aquesta proposició de Llei no arribarà ni tan sols a debatre’s al Congrés. El problema no és aquest. El problema radica en el  “i després què?”. És a dir, ¿els partits i les organitzacions independentistes tenen preparada una resposta popular i institucional, ja no dic per si el Congrés no l’aprova, sinó a la segura negativa de la Mesa del Congrés a tombar la proposta? Molt em temo que no i això acabarà esdevenint un nou motiu de desencís per a tots els independentistes.

Mentre el TSJC ha admet a tràmit la querella contra Torrent i quatre membres de la mesa, continuen les converses per formar Govern, portades amb molta discreció (i esperem que això signifiqui un bon senyal).

La tornada de l’exili de Meritxell Serret ha despertat tota mena de recels polítics.  Parlant de l’exili uns recomano el brillant reportatge de la revista La Mira: “La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé”.

Aleix Renyé ens recorda uns altres exiliats i presos polítics: els de la resistència activa que van mantenir la flama de l’independentisme viva durant i passat el franquisme.

El gran savi africà Amadou Hampaté Bà va deixar dit: “Quan a l’Àfrica mor un vell, és com si es cremés tota una biblioteca.” Aquesta és una frase extreta del llibre “Quan l’Ateneu no estava de Festa Major”, de Lourdes Escardívol.

Un llibre amb 33 testimonis. Històries personals viscudes per gent anònima. La vida a Sant Boi de Llobregat abans de la Guerra Civil, durant la guerra i la postguerra.  que ens parlen del Sant Boi. L’època en què “els ateneus no estaven de Festa Major, quan es van quedar muts, buits, es van aturar els balls, les gresques, els jocs, les històries d’amors i de desamors...”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor Josep Maria Morreres

Quan era jove, lluitava per ser jo mateix, a hores d’ara em resigno a ser com sóc.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada