Em quedava un article per respondre: el del 27 de febrer d'en Pere Garriga a Nació Digital titulat: “El vot municipals serveix per al que serveix”...
L'autor, tot comentant les properes eleccions municipals, es fa una pregunta “... què hi pinta aquí la independència?” I, més endavant, rebla el clau afirmant que "Hi ha qui
es pensa que si no ens deixen fer eleccions el 27S, si tenim ajuntaments, ja
tenim Independència."
És cert que les eleccions que ens han de conduir fins a la
independència tindran lloc el 27 de setembre. Les eleccions del 24 de maig no
poden ser el plebiscit que necessitem per obtenir el mandat democràtic clar, el mandat popular que ha d'iniciar el procés democràtic fins a la proclamació de la República catalana independent.
És cert també que no podrem extrapolar-ne resultats. Com molt bé
diu en Pere Garriga, sobretot en els pobles petits, molts ciutadans acaben
votant la persona o a les persones, la
tasca feta, determinats projectes...
Acceptem, doncs, que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconeixem que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, aquestes eleccions no les podem considerar com un parèntesi obligat dins del procés d'independència, ans al contrari cal convertir-les en una etapa més dins d'aquest procés.
Tots podem estar plenament d’acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l’interès comú dels ciutadans en la gestió del seu
poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la
resolució dels problemes comunitaris.
Avui, més que mai, però, aquesta
millora està unida a la consecució de la independència nacional de Catalunya,
perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics, sense
capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder decidir
lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre poble. Si
no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades dràstiques pel
que fa a l’autonomia municipal. Hi haurà l’aplicació contundent de la reforma de
la Llei d’Autonomia Local, un reforma retrògrada que vulnera i ataca el
principi d’autonomia de cada municipi.
A Catalunya, el món local,
davant les cruïlles històriques, ha estat fonamental i determinant. Els
municipis han representat, en la nostra historia moderna, el centre de la
lluita per les llibertats, la democràcia, la cultura, el benestar del poble i
la independència.
Des de la Diputació de
Barcelona, el 1873, el diputat republicà Baldomer Lostau declarava la constitució de l’Estat Català dins d'una República Federal.
Fa més de 100 anys, el 6 d’abril
de 1914, es va viure una de les èpoques més
transcendents de la història d’aquest país, la creació de la Mancomunitat de
Catalunya. Un any abans, el 1913, més de mil ajuntaments catalans que
representaven el 90% de la població van donar suport al Plebiscit Municipal que demanava la creació d'aquesta Mancomunitat.
Prat de la Riba deia: “Tenir els ajuntaments és
tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals,
deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la
primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar
i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.
Un altre exemple de la lluita nacional des dels municipis ens porta a l'any 1931 quan, desprès de la victòria a les eleccions municipals, en Francesc Macià proclamava la República Catalana.
Molt més a prop tenim la data del 4 d’octubre de 2014. Aquell matí, el Palau de la
Generalitat va ser escenari d’un acte històric per al municipalisme
català. Més de 900 ajuntaments, que representaven el 88% de la població de
Catalunya, les quatre Diputacions i les Entitats Municipals Descentralitzades van
donar suport a la consulta del 9N sobre la independència.
Després d'aquesta gran demostració de força i unitat entorn del 9N, les properes eleccions municipals han d'evidenciar que aquesta força es manté o que encara és més gran. Com a primer graó que són de les nostres institucions nacionals, el compromís dels ajuntaments amb els anhels d'independència del nostre poble resulta essencial. Per això les candidatures que concorrin als comicis municipals han de fer explícit al seu programa la seva implicació amb el procés cap a la independència. Són unes eleccions especialment transcendents, ja que les hem de convertir en unes primàries de les plebiscitàries.
El municipalisme, com sempre que el país l'ha necessitat, estarà al servei de Catalunya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada