Com si menjares peres i les cagares senceres, o... el garbuix dels partits independentistes

He hagut de comptar fins a mil abans d'escriure alguna ratlla sobre la darrera actuació dels nostres representants al Parlament. He trobat una manera de fer-ho que, a més de servir per explicar-me, m'ha relaxat força i m'ha fet aprendre alguna cosa més de llengua. 

Bona part de la riquesa de les llengües es troba precisament en la seva diversitat geogràfica. Les variants geogràfiques d’una llengua, els dialectes, com més popularment els coneixem, són un autèntic tresor que cal preservar i fomentar. Maneres de dir diferents que responen a la cultura generada pels homes i dones d’un determinat territori.

Francesc de Borja i Moll deia: “Sé prou bé que el tresor d'una llengua no es pot replegar mai íntegrament, i que cada dia descobrim mots, formes i significats que ens eren desconeguts o ens havien passat per malla; sé que el llenguatge viu té una tendència natural a la renovació i al canvi, i per tant, demà es diran i s'escriuran paraules que avui encara han de néixer...” 

Així que, aquí teniu un relat força especial de la jornada d'ahir. (Si teniu algun petit problema de comprensió, més avall trobareu els significats de les expressions utilitzades). 

De veres, com si menjares peres i les cagares senceres, després del trist espectacle d'ahir al Parlament, tot perdent votacions com la de l'autodeterminació o la de la reprovació al Borbó Felip VI, tots ens vam encendre com un lluquet. Avui és un dia per abrasar els que, en teoria, són els nostres representants polítics. Arribes a la conclusió que la majoria no deixen de ser uns trompellots d´asmarsera. La veritat és que tot el que s'està fent des del partidisme polític acabarà com el ball de Torrent ( i no el del Parlament): tots donant i tots rebent. 

El cert és que, davant les atzagaiades del partidisme i dels partidistes, la gent es comença a fer la pregunta de t'agüela quan pixa fa clotet?, i comença a pensar que els polítics van com cagalló per sèquia. Així que, potser haurem d'optar per dir-los, ni que sigui a escolteta, que si t'arree una nyespla voràs!, o si te pegue una borinà et revente com una magrana.  

Així que, alceu el rabo, perdigots  perquè ja es hora que us adoneu que obeir l'Estat espanyol és com bufar en caldo gelat, és a dir com si cagares, però pa ca dins.

Dels del 155, no cal ni parlar-ne, com sempre inflant-nos el cap de guixes... n'hi ha de  taperots, patotes, de canya verda, acaba sèquies, rodataules i embossa estufes, cagamandúrries, manifassers... alguns semblen escapats de Bétera i altres parlen com Paco l'explicaor. Tots plegats... agusaes, quina agonia que doneu!  

Afortunadament, la gent, malgrat estar una mica boixats, també és cert que estem com el tio Fava, igual que estem estàvem. Queferosos, com sempre, no ens queda més remei que continuar pixant alt i fent clotet i fer les coses de fil en vint, si no volem acabar com en Camot o que tot quedi en fum de botges. 

Així que.... endavant i bona feina!

Vocabulari

De veres, com si menjares peres i les cagares senceres. De veritat de la bona.

Ens vam encendre com un lluquet.  Enfadar-se, irritar-se, molestar-se

Ser uns trompellots d´asmarsera. Persona inútil, que ni f res ni serveix per a res.

Acabarà com el ball de Torrent: tots donant i tots rebent. Acabarà molt malament.

T'agüela quan pixa fa clotet? Ja n’hi ha prou de “conya”.

Van com cagalló per sèquia. Anar desorientats. Sense saber on anem.

A escolteta, A cau d’orella

Si t'arree una nyespla, voràs! Amenaçar algú.

Si te pegue una borinà et revente com una magrana. Similar a l’anterior.

Alceu el rabo, perdigots. Espavileu, i de pressa!

Com bufar en caldo gelat. Fer una cosa que no té cap sentit. Que és inútil.

Com si cagares, però pa ca dins. Una bestiesa. Un impossible.

Inflant-nos el cap de guixes. Atabalar. Fer-se pesat.

Taperot. Beneits. De pocs gambals.

Patota. Matusser. Maldestre.  

De canya verda. No tenir gaire idea del que parla.

Acaba sèquies. Poca traça. Barroer. Matusser.

Rodataules i embossa estufes. Inútil.  

Cagamandúrries, Persona de poc seny, que actua de manera irresponsable.

Manifasser. Que manipula allò que no ha de manipular, que fa allò que no ha de fer, que toca allò que no ha de tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar

Semblen escapats de Bétera. Quan diem que algú està boig.

Parlen com Paco l'explicaor. Quan algú explica alguna cosa i no se li entén res.

Agusaes, quina agonia que doneu!  Quan algú no et cau bé. Quan algú es posa molt pesat.

Estar una mica boixat. Que s’esvaneix i que queda reduït al no-res.

Estar com el tio Fava, igual que estem estàvem. Estem com sempre.

Queferosos, Molt ocupats. Molt enfeinats.  

Pixant alt i fent clotet. Tenir l’objectiu molt alt.  

De fil en vint. Molt bo, molt ben fet, de la màxima qualitat, sense el més mínim defecte.

Acabar com en Camot. Acabar malament.

Quedar tot en fum de botges. Que s’esvaneix i que queda reduït al no-res.

Majoria del 80%. Gestos i passes

Pel que fa al procés d’independència, de les resolucions aprovades ahir al Parlament (66) cal destacar-ne fins a quatre per la seva importància i, sobretot, pel seu simbolisme de cara a un futur immediat.

Ho hem dit i escrit diverses vegades, quan l’ampli sector de l’esquerra sobiranista formada per la gent que vota CSQP, Barcelona en comú o Catalunya en comú, diu que cal tornar a la majoria del 80%, hi estic d’acord amb el fons de la proposta. Hi estic d’acord perquè estic convençut que és la manera més segura, més ràpida i més eficaç per aconseguir la independència.

Tres són els punts de trobada entre independentistes i sobiranistes: Coincidim que el conflicte polític cal solucionar-lo amb un referèndum; que cal engegar un procés constituent que ens permeti posar les bases d’un nou país i, finalment, estem d'acord en la resposta als atacs polítics i judicials contra les nostres institucions i els nostres representants. És del tot necessari, doncs, aprofundir en aquests tres punts de trobada i en tots aquells que ens uneixin o ens apropin. 

Ahir es va fer un gran pas en aquest sentit. És molt important que CSQP s’abstingués en la resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència, aprovat per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP).

Tan important com que la resolució de CSQP sobre la negociació d'un referèndum amb l'estat s’aprovés per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C's, PSC i PPC) i 10 abstencions (CUP). Que de les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés constituent, una obtingués el suport de CSQP i una altra l’abstenció. CSQP no més va votaren contra en dues d’aquestes propostes.

Finalment, i amb molta càrrega simbòlica, els tres grups van presentar i aprovar (83 vots a favor per 52 en contra) una moció conjunta de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes i, també, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant l’actuació del Tribunal Constitucional.

Ahir, potser més que mai, es va començar a visualitzar aquesta majoria aclaparadora, indiscutible que està convençuda que el futur de Catalunya només el podem decidir els ciutadans d’aquest país. Referèndum o referèndum. El 62% de la Cambra, Més de dos milions dos-cents mil vots...

Ens acostem als punts de trobada... Si ho voleu, més lentament del que molts voldríem, però ens hi anem apropant.

Si no hi ha eleccions pel mig (i tot sembla indicar que no n’hi haurà, ni espanyoles, ni encara molt menys catalanes) els continus atacs de l’Estat espanyol, presents i futurs, l’inici del Procés Constituent i la feina que es vagi desenvolupant per assolir el referèndum, no poden més que afavorir aquest apropament entre les forces polítiques que representen una gran majoria de la societat catalana que vol decidir el seu futur a les urnes.

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança

Ja em perdonareu, però em prenc una llicència i escric un relat completament imaginat.

Una ficció, una política ficció, però completament possible perquè està basada en certes i determinades probabilitats i, també, en determinats desitjos i possibles estratègies polítiques que ens permetin aconseguir la República Catalana independent.

Algú va dir: "Res té perquè ser realitat o ficció, perquè la realitat només depèn de tu"

La Vanguardia (Edició en català) 21 de setembre de 2016.

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança amb només 36 vots en contra

Data màxima per al referèndum d'autodeterminació juny de 2017

El president de la Generalitat Carles Puigdemont va superar ahir àmpliament la moció de confiança que va presentar davant la cambra catalana. 83 vots a favor (JxS, Catalunya sí que es pot, CUP), 36 en contra (PP i C’s)i 11 abstencions (PSC).

Des del final de la setmana passada que es començava a preveure aquest resultat tan favorable al nou full de ruta que va desenvolupar i detallar el president de la Generalitat en la sessió d’ahir al Parlament de Catalunya.

És bo que fem una cronologia dels fets que han conduït a aquest desenllaç, inimaginable fa només 3 mesos.

7 de juny. La CUP presenta una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Això significa el trencament del pacte subscrit entre aquesta organització i el grup parlamentari de JxS. Aquest mateix dia, Carles Puigdemont anuncia que se sotmetrà a una moció de confiança el proper mes de setembre.

17 de juny. L’ANC emet un comunicat en què expressa el seu malestar i preocupació per la situació actual que viu el procés. Fa una dura crítica als partidismes que considera totalment estèrils i fa una proposta contundent:

1. Creació immediata de la Taula de forces polítiques i socials per  la República Catalana, amb la participació de tots els partits polítics catalans i les principals entitats de la societat civil favorables a la constitució de la República Catalana, amb l’objectiu que sigui l’organisme unitari encarregat de la direcció política del procés de constitució del nou Estat.

2. Concentració unitària l’11 de setembre a Barcelona, sota el lema “Juny de 2017, referèndum d’autodeterminació”

26 de juny. Resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya: En Comú Podem torna a guanyar les eleccions amb més força encara. Aconsegueix 15 escons. Els partits independentistes, ERC i CDC, aconsegueixen 8 escons cadascun. En el conjunt de l’Estat espanyol els resultats són: PP 120 escons, Unidos Podemos 91 escons, PSOE  81 escons, Ciudadanos 40 escons.

15 de juliol. Comunicat de la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana. Destaquem: “Davant les converses que s’estan mantenint a nivell de l’Estat espanyol per aconseguir formar govern i tenint en compte que el tema del referèndum a Catalunya està constantment damunt totes les taules de negociacions, la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana vol manifestar que:

1. Donem suport a la iniciativa dels partits catalans que encara veuen possible un acord amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat. Aquest referèndum hauria de tenir lloc com a màxim durant el mes d'abril de 2017. La pregunta serà única i clara en el sentit de si s’accepta o no que Catalunya esdevingui un Estat independent i el resultat serà vinculant.

2. Si l’Estat espanyol, d’aquí al mes de juny, continua negant-se a acordar aquest referèndum, els partits partidaris d'aquest acord es comprometen a donar suport a un referèndum d’autodeterminació, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que tindria lloc, com a màxim, el juny de 2017.   

3. Des d’aquesta Taula, instem al Parlament de Catalunya a accelerar l’inici del debat constituent en la fase de participació ciutadana, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre de ciutadans per convertir aquest debat en  l’eina més adequada per reforçar i incrementar la majoria social favorable a la constitució de la República Catalana.

4. Instem al Govern de la Generalitat a incrementar l’acció exterior, per a obligar a la pressió diplomàtica de l’Estat espanyol i així facilitar el ressò internacional del nostre procés d’independència.

5. Ens comprometem a preparar la resposta ciutadana a la més que probable acció repressiva dels aparells polítics, judicials i policials de l’Estat espanyol. Aquesta resposta serà, sempre, de caràcter pacífic i massiu, rebutjant qualsevol mètode violent per deixar al descobert les actituds antidemocràtiques i violentes de l’Estat espanyol."

Mes d’agost. S’intensifiquen les reunions de la Taula, així com les reunions del president de la Generalitat amb les diverses forces polítiques i socials.

11 de setembre. Una nova i extraordinària manifestació a Barcelona. De nou es parla de més de 2 milions de persones al carrer reivindicant el suport al Govern de la Generalitat i l’exigència d’un referèndum d’autodeterminació.

20 de setembre. El president de la Generalitat compareix davant del Parlament per defensar la moció de confiança. Exposa el full de ruta que incorpora la proposta de referèndum acordat amb l’Estat espanyol abans del mes d’abril i, si no hi ha resposta o aquesta és negativa, la Generalitat organitzarà un referèndum d’autodeterminació durant el mes de juny amb el suport de la majoria de la cambra catalana. Arribat el cas, la Generalitat demanarà el màxim suport internacional, així com la presència d’observadors europeus i de la resta del món que puguin certificar la legitimitat del procés.

Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya està decidida a culminar el procés d'independència. De nou, com sempre, seran les urnes les que decidiran. D'aquí a un màxim de 9 mesos, la ciutadania catalana haurà decidit si vol o no vol constituir-se en un Estat independent. Si vol o no vol esdevenir una nova República catalana. 

Una resolució transcendent i decisiva

Article publicat a Tribuna.cat

Dimarts 27 d’octubre de 2015. Potser ens hem acostumat a batejar massa dies amb l’adjectiu “d’històrics”. Tant, que de vegades no arribem a copsar amb tota la seva magnitud la importància de cada jornada.

La proposta de resolució presentada aquest passat dimarts pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP és d’una gran transcendència històrica i política. Sense cap mena de dubte, estem parlant del fet polític més important i significat de la història del nostre país en les darreres dècades o segles.

Per si algú encara ho dubtava, després d’aquest text no hi ha marxa enrere  possible. Quan la proposta sigui aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya -i això es produirà, més d’hora o més tard, per molts entrebancs i argúcies “legals” que hi posin les forces unionistes- el camí estarà més que traçat. Solemnement, el nostre parlament tindrà el mandat democràtic, el mateix que emana de les eleccions del 27-S, d’ iniciar “el procés de creació de l'estat català independent en forma de república.”

Aquesta declaració (de moment encara proposta de resolució), ho comentàvem l’altre dia a la tertúlia de l’Illa de Robinson a El Punt Avui TV: salvant totes les diferències i els contextos, és un fet més important, més històric i, sobretot, més decisiu que ho podien ser les anteriors declaracions de caire independentista. Fem-ne un breu repàs:

Baldomer Lostau, el 1873, va proclamar l’Estat català, sempre dins d’una hipotètica i inexistent “Federació espanyola”. La proclama va ser desconvocada ràpidament.

Francesc Macià, el 1931, proclamava l’Estat català que, novament, es pretenia integrar en una també inexistent “Federació de Repúbliques Ibèriques”. En pocs dies, s’hi va renunciar a favor de la reinstauració de la Generalitat.

Lluís Companys, el 1934, proclamava l'Estat Català, també, en una somiada per alguns, però irreal, República Federal Espanyola. Malauradament, tots coneixem com va acabar tot plegat.

L’actual proposta de resolució és d’una gran transcendència històrica i política perquè no deixa cap espai a equívocs o a falses interpretacions. No cita ni encaixos ni insercions en utòpics i inexistents estats federals o federacions de repúbliques. Serà una declaració senzilla i clara, però inqüestionable i directa que es basa en aquests punts clau:

Creació d’una República catalana independent; obertura d’un procés constituent per preparar les bases de la nova Constitució catalana; desobediència, si cal, a l'Estat espanyol i al seu Tribunal Constitucional i instar el Govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats que sorgeixin del Parlament.

És d’una gran transcendència, històrica i política, perquè el seu origen el trobarem en els resultats d’unes eleccions estrictament i profundament democràtiques. Perquè serà el resultat d’una votació al si del Parlament sorgit d’aquestes eleccions. Perquè, com a mínim, hi haurà 72 escons sobre un total de 135 que hi votaran a favor. Perquè darrere d’aquests escons hi ha prop de dos milions de vots, que atorguen la força i la majoria parlamentària a les forces independentistes.

És d’una gran transcendència, històrica i política, perquè representa el primer gran acord a què han arribat les dues forces parlamentàries que representen l’independentisme. Un acord que no deu haver estat fàcil, però que presagia, més tard o més d’hora, una futura entesa de cara a la investidura del president de la Generalitat.

Gran transcendència, històrica i política.... No hi ha cap possibilitat de marxa enrere. A partir de l’aprovació d’aquesta declaració només tenim un autèntic futur: l’Estat independent. Qualsevol altre hipotètic futur dins de l’Estat espanyol, representaria el final de tots els somnis de canvi. El final de la gran oportunitat de viure en un país més democràtic, més just i més lliure. De viure en un país millor.

I cal que els ciutadans siguem conscients de la importància, de la transcendència i pel que representa de no retorn aquesta declaració que serà aprovada pel Parlament. N’hem de ser del tot conscients perquè, a partir d’aquí, com sempre hem dit, l’Estat independent només depèn de nosaltres. D’un nosaltres ampli, que inclou el Govern, les nostres institucions amb el Parlament al capdavant, i la força de la societat civil.

Junts ho hem començat i junts ho acabarem

Noves eleccions al marc? Responsabilitat, si us plau

Avui és un altra dia per a la història. Per primera vegada, disposem d'un Parlament amb clara majoria independentista.

Per això no em deixen de sorprendre declaracions com les d'Antonio Baños en nom de les CUP. Trobo de molt poca responsabilitat política dir que "No es pot descartar que no hi hagi eleccions al març. Els processos revolucionaris són sempre oberts"

Ignoro si el Sr. Baños coneix bé a gent que ha sortit al carrer durant aquests darrers anys. Si la conegués, s'abstindria de fer declaracions d'aquest tipus, alegrament i d'una manera tan irresponsable.

Si hem d'anar, per un o altre escull, a noves eleccions, la meva opinió particular és que el procés resultarà ferit de gravetat i caldrà veure quins serien els resultats electorals que es produirien.

No cal dir que en l'entrevista continuen amb l'obsessió malaltissa en fer fora Artur Mas, una obsessió que no es cansen de repetir una i altra vegada, convertint-se d'aquesta manera en presoners de les seves pròpies paraules. Més enllà del "tema Mas", em semblen del tot irresponsables unes declaracions d'aquesta magnitud fetes pel representant d'una de les parts a la taula de negociació. 

No hi ha altra sortida que l'acord... sinó la història ens jutjarà a tots plegats.

Per cert, no entenc com aquesta notícia de l'entrevista a Antonio Baños publicada ahir diumenge a les 12.37h,, ha desaparegut per complet de la pàgina d'entrada de Vilaweb.

87 a favor més 3 abstencions

Dijous 16 de gener de 2014. Parlament de Catalunya. Se sotmet a votació la proposta de demanar a l’Estat espanyol que traspassi a la Generalitat de Catalunya la competència de convocar referèndums. La petició es basa en l’article 150.2 de la Constitució espanyola.

El resultat final és aclaparador: 87 diputats hi voten a favor i només 43 en contra. Es produeixen també 3 abstencions, la dels membres de la CUP. 

El dijous 16 de gener de 2014 és un altre dels dies històrics que s’estan produint de manera continuada en els darrers temps. És un dia històric perquè torna a demostrar, una vegada més, la voluntat inequívoca de la gran majoria de les forces polítiques catalanes representades al Parlament que se celebri la consulta sobre la independència; que el poble català pugui anar a les urnes i decidir de manera democràtica i pacífica quin vol que sigui el seu futur polític.

És un dia històric perquè el bloc sobiranista ha sumat tres vots més procedents del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Tres diputats que van ser honrats i valents per posar-se al costat del que una majoria inqüestionable de la ciutadania demana: poder votar.

Voldria comentar alguns detalls de la sessió que em serveixen per fer algunes reflexions.

Intervenció del PSC. Parla el seu portaveu Sr. Lucena: “[...] el català descontent, el català rondinaire, s’inhibeix i esdevé independentista[...]” Desconeixement total del que avui representa l’independentisme i de l’ampli espectre social que el compon.

L’independentisme d’avui es basa en diferents valors, entre ells, el de la il·lusió i el convenciment. És un independentisme que té un projecte de futur, potser l’únic moviment que ofereix un autèntic projecte de futur per a aquest país.  És, a més, un projecte inclusiu que incorpora valors com la llengua i la cultura, però que, alhora, es basa en la cohesió social. Un projecte que té com a objectiu aconseguir un Estat per a tothom, aconseguir el país de tots.

I són aquesta valors de la cohesió social i de la inclusió els que converteixen en ridículs (a més de maliciosos) els arguments del PP defensats per la seva portaveu, la Sra. Camacho.

El discurs del PP, com el de Ciudadanos, busca sempre atiar la confrontació; busca dividir el país i trencar la cohesió social perquè sap que és l’única manera de frenar aquest procés sobiranista que esdevé imparable.

Així, la Sra. Camacho es va atrevir a parlar, de manera partidista, barroera i maliciosa dels tres milions de persones que van arribar a Catalunya procedents d’altres llocs de l’Estat. Va dir, que si no hagués estat per ells, Catalunya avui dia només tindria dos milions d’habitants i seria pobre i decadent. D’aquesta manera intentava dividir el país per raons d’origen, de llengua o de cultura. Encara que aquest origen es pugui remuntar a setanta anys enrere. És a dir, no només parla de la gent nascuda fora del país, sinó fins i tot dels fills i néts d’aquells que un dia van decidir venir a Catalunya per trobar un futur millor.

Afortunadament, som un país “mestís”. Afortunadament, aquest ha estat des de sempre, des del segle XIII amb l’arribada del exiliats d’Occitània, un país d’acollida de gent diversa i vinguda d’arreu. Un país on la gent que hi ha arribat, majoritàriament, s’hi ha quedat de manera definitiva. El meu cognom, Marfany, és d’origen occità, com també són d’origen forani molts dels cognoms de la gent que l’11 de setembre de 2013 va unir el país de nord a sud (o de sud a nord) agafats de les mans, en una gran cadena alliberadora.

No hi ha país al món que rebi tres milions de persones en el període comprés entre els anys 1941 i 1975, o més d’un milió de persones de fora de l’Estat espanyol en poc més de set anys (2000-2008), i que pugui presentar un grau de cohesió social, cultural i lingüística tan alt com del que ens podem sentir orgullosos a Catalunya. Aquesta cohesió, obtinguda amb l’esforç de tots plegats, es fa també evident dins del moviment independentista.

Parlem de les CUP... El seu portaveu, Quim Arrufat, va fer un bon discurs. Un discurs que intentava justificar la seva abstenció, però que podria haver estat gairebé el mateix si hagués volgut validar el seu vot afirmatiu. Una llàstima, perquè es va perdre l’ocasió d’arribar a la “xifra màgica” de 90 diputats. La que necessitarem si volem aprovar la futura Llei de consultes. Estic convençut que quan arribi el moment també podrem comptar amb els tres vots dels diputats de la CUP. 

El 16 de gener va ser, doncs, un altre dia històric. La feina, però, continua. És una feina diària, quotidiana, que tots hem de tirar endavant... Tots. 

L'objectiu comú que Catalunya sigui un Estat independent o l'aconseguim entre tots plegats o no ens en sortirem.