Gabriel Rufián. Els cims catalans amb Lluís Duran. Com remuntem la situació lingüística? amb Gerard Furest

 

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Lluís Duran Doctor en Història Contemporània i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals.

Especialista en la història del catalanisme polític, ha publicat diverses obres, com Breu història del catalanisme (en dos volums, i, més recentment, El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016) i Història del catalanisme (2017).

Autor de nombrosos articles, també  ha coordinat la publicació d’Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur... i Pompeu Fabra: llengua, civisme i país .

Va ser aquí, al Vull una resposta, per presentar-nos Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa.

Avui ha tornat per parlar d’aquest llibre Els cims del catalanisme. Alçament de llum en la tenebra

Gerard Furest Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català".

 Davantal

El vaig conèixer en aquest plató quan no era ningú. Entenent aquest no ser com que no era mediàtic i només era conegut per família, amics i companys. D’això deu fer ben bé 11, potser 12 anys. Des de l’Assemblea buscàvem gent que pogués transmetre un cert missatge independentista no identitari (atenció a la paraula) de cara a participar en les ràdios i televisions de l’Espanya profunda.

A partir d’aquí la seva carrera va ser meteòrica. Primer a Súmate, ràpidament, i per molt poc temps al SN de l’ANC i ja, de seguida, a ERC en el seu paper tan ben interpretat de “xarnego independentista.

La setmana passada Gabriel Rufián, en la seva línia habitual, va tornar a generar polèmica. Va dir una gran veritat. El Rufiàn més sincer i que no interpreta cap paper : “Yo tengo el ego de un camión” .

I un parell de grans mentides que no fam més que alimentar el relat espanyol contra Catalunya en general i cont5ra l’independentisme en particular.

“Ha habido eslóganes terribles que han hecho mucho daño”, i posa com a exemple 'Espanya ens roba'. Hi ha moltes maneres de definir l’espoli fiscal a què estan sotmesos els Països Catalans en general i Catalunya en particular  i, si consultem la definició del verb robar veurem que la frase està ben aplicada. Robar: apropiar-se indegudament d’allò que és propietat d’altri. Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen.

Segona gran mentida... En la conversa, el diputat d’ERC carrega contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Quan, precisament, si d’alguna cosa es pot acusar el moviment independentista és que, durant els anys del procés, va intentar difuminar o eliminar per complet els signes principals de la identitat nacional catalana i que no són altres que la llengua i la cultura. Només cal que recordeu algunes frases com “l’independentisme social” o “l’independentisme no identitari” o “a la independència també en castellà”.

En el programa d’avui, però, no parlarem de Rufián ni d’aquests discursos de perdedors. Avui parlarem d’un llibre que vol retre homenatge als milers de persones, la majoria anònimes, que, amb el seu coratge i determinació, van fer front a l’intent de genocidi cultural contra el nostre poble i la nostra llengua durant el franquisme.

I també, després de la publicació de les dades de l’EULP del 2023, tindrem amb nosaltres a Gerard Furest i volem parlar amb ell, no tant de les males xifres en l’ús de la llengua, sinó d’allò que cal fer per redreçar la situació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del llibre de David Vila Ros “La revolta de Caramòvia i altres contes.”

Tinc la sensació que avui soc més baixet, deixa anar tot d’una el rei. No us ho penseu, li respon un antic súbdit brandant amenaçadorament una espasa. Som nosaltres, que estem dempeus.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

 

Les indústries de guerra catalanes. Analitzem enquesta ICPS sobre Catalunya i l'EULP sobre la llengua

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Jaume Vallcorba, enginyer, activista cultural. Soci fundador i vicepresident del Cercle Català de Negocis (2008-2010). Ha publicat tres llibres: Catalunya, Estat d’Europa. Les raons econòmiques de la Independència (2010). Un País, Un Estat. Estratègia i negociació per a la Independència (2011)- L’autonomia que tenim, EL PAÍS QUE TINDREM.

Conferenciant destacat del 2009 al 2015 en la necessitat de la independència de Catalunya i creador de Sopars amb història per tractar de diferents episodis de la història del nostre país.

Francesc Abad, analista polític

En sociolingüística, llengua d’identificació significa aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual vol dir la llengua que fem servir de manera més freqüentment, en una majoria d’àmbits i ocasions.

La darrera EUSLP 2023 ens deixa aquestes xifres:

El 2003, un 44,3% de la població tenia el català com a llengua d’identificació i un 46% manifestava que era la seva llengua habitual.

El 2023, el nombre de ciutadans que tenim el català com a llengua d’identificació ha baixat  fins al 30% i, pel que fa a la llengua habitual fins al 32,6%. Aquests percentatges són encara més desfavorables pel que fa als joves entre els 15 i 29 anys. Dins d’aquest grup d’edat, només el 28,7% tenen el català com a llengua més propera i es queden per sota del 30% (un 29,2%) els que diuen tenir-la com a llengua habitual.

1.631.800 persones. Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI. Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un 22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua? 336.300. Aproximadament, un 4% de la població.

L’enquesta és molt completa i podreu trobar-hi un munt de dades. Si us parlo només d’aquestes tres és perquè considero que són les més importants i les que marquen la tendència a la baixa, des de fa dècades, en l’ús de la llengua catalana. La resta de dades que apareixen en l’enquesta poden ser molt interessants (i alguna se’n pot presentar com a positiva), però considero que, al contrari de la popular frase feta, són el bosc que no ens deixa veure els arbres que de veritat importen. 

Aquestes són les dades generals de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.

Conegudes les dades (de fet ja esperades i sense gaire sorpreses), no podem perdre ni un minut més en lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció lingüística i cultural (i per tant, nacional).

Per part de les administracions, i per començar, fer complir les lleia que ja existeixen en matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos. A les escoles, immersió lingüística real.

Per part nostra, posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem). Posem-nos a fer “coses”. Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre els nostres drets. Plantem cara.

Traiem-nos-ho del cap. Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe, la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món cada vegada més globalitzat: la necessitat.

Fem que el català sigui necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres països.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein:

La vida és molt perillosa. No pas per les persones que fan el mal, sinó per aquelles que s’asseuen a veure què passa.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

El "lawfare" contra Laura Borràs. La història de Catalunya di a dia. Guillema de Montcada

LA CLAU de la nostra història Programa 288. Emès el 17 de febrer de 2025 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 288

La setmana passada, el Tribunal Suprem espanyol va ratificar la condemna de quatre anys i mig de presó a l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental. A més,  va considerar que no se li pot aplicar l’amnistia perquè el cas no té a veure amb el procés d’independència, sinó que és un cas de corrupció administrativa.

David Ros i Isidre Llucià, membres del col·lectiu independent de juristes Maspons i Anglasell va elaborar fa més d’un any un informe en què s’analitzava lasentència contra Laura Borràs. La conclusió dels experts va ser que “el cas de la presidenta Laura Borràs era un cas d’ús i abús tergiversat del dret”.

És el cas de Laura Borràs un exemple més de lawfare? Repassem que es necessita per muntar un cas de lawfare, segons la periodista russa Anna Afinogenova,.. primer, un aparell judicial reorganitzat segons el meu interès (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en espais clau). Després, triar el culpable. A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen, tindrem la condemna igual). A més, necessitem una maquinària mediàtica al nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no arribarem enlloc. S’ajusten aquests condicionants al cas de la presidenta del Parlament? Repassem ara com es va orquestrar tot plegat.

L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, propera a Ciudadanos, va iniciar, sense tenir-ne les competències, una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional que, de fet, no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona.

L’origen de la investigació és el suposat fraccionament d’uns contractes quan Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.  En tot cas, ho fes o no ho fes, el fraccionament de contractes no és un delicte, sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.

Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Tot i així, aquesta Instrucció considera que, amb les dades i informació disponibles, no hi ha elements suficients per afirmar que existeixi cap tipus d’irregularitat pel que fa al fraccionament dels contractes”.

Després d’aquest informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la Guardia Civil. L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb moments significats políticament. Durant 4 anys, se la va acusar de 4 delictes. A l’hora de la veritat la fiscalia no va poder sostenir els dos més greus vinculables al concepte de corrupció: malversació i frau.

L’encarregat de jutjar Laura Borràs va ser el jutge Jesús Maria Barrientos; el mateix que l’exvicepresident de la cambra, Josep Costa, va aconseguir recusar en el judici contra l’antiga Mesa del Parlament per falta d’imparcialitat. A més, recentment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el judici de la Mesa del 2017 justament pel mateix motiu.

Durant el judici, els pèrits de la defensa de Borràs van posar en dubte l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, van denunciar el trencament de la cadena de custòdia de les proves i van assegurar que s’havia alterat el contingut dels discs durs requisats a Isaïes Herrero.

Utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política és la descripció de lawfare.

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases mes conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

"Ensenya'm la llengua", la llengua a la salut, amb el Dr. Antoni Beltran. Actualitat política catalana

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Fa tres anys, Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, deia aquí, al Vull una resposta: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

Les recents declaracions de l’únic supervivent de l’escamot gihadista afirmant que el CNI sabia què feien a la casa d’Alcanar i estava al corrent de l’operació afegeixen encra més dubtes i incògnites sobre aquella tràgica jornada que va acabar amb setze víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Les tropes mediàtiques i els tertulians habituals immediatament han tret importància a aquesta declaració que només intenta, diuen, alimentar la teoria de la conspiració i que el cas ja està tancat.

Com deia Jofre Llombart, és evident que si el terrorista hagués dit, encara que també no aportés cap prova, que el CNI no havia tingut res a veure, llavors els mateixos mitjans i tertulians, li haurien donat tota la credibilitat.

Més enllà de el ghijadista està dient o no la veritat, és que els dubtes i les incògnites continuen planejant damunt de tota la trama d’aquell atemptat i, molt especialment, que l’Estat continua mantenint informació classificada. Mentre que aquesta informació no sigui desclassificada i la informació aparegui completa, transparent i investigada a fons, continuarà havent-hi massa incògnites i continuarem fent-nos massa preguntes.

Avui també parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Coneixeu... feu servir paraules com... estrebada, regirada, rebrincada... expressions com tinc una galipàndria de ca l’ample, tinc el cor agre, tinc el cap emboirat, m’ha sortit un voltadits, em vaig donar un cop a l’os de la música... Sabeu que hi ha moltes menes de tos...tosseta, tossarra, estosseguera, tossiguera....tos de missa d’onze...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases més conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

El català a la baixa o...El bosc que no ens deixa veure els arbres que importen

Ahir (per fi!) vam poder conèixer les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població corresponent al 2023. Tal com s’esperava les dades ens indiquen que la situació no millora pel que fa l’ús de la llengua catalana.

L’enquesta és molt completa i les dades ens poden arribar a marejar i provocar, al contrari que la frase feta, que el bosc no ens deixi veure els arbres. Com en la majoria d’enquestes, hi ha dades que ens poden arribar a sembla positives i que, evidentment, són les que ens remarquen des dels diferents òrgans de l’administració.

Mai com ara no s’havia parlat tan el català... Veritat... enganyosa. Si en un segle, Catalunya ha passat de poc més de dos milions d’habitants a vuit milions, si no hagués augmentat el nombre de parlants de la nostra llengua ja podríem plegar veles definitivament.

L’invent estratègic dels “parlants secundaris”. Ens el venen com  aquelles capes de població que, lentament, es van incorporant a la llengua. Volen transmetre la idea que aquesta massa de gent, en els propers anys, farà que augmenti el percentatge de gent que té el català com a llengua inicial o habitual. Una altra dada enganyosa. Desconeixem que significa “parlant ocasional que fa servir el català entre un 1% i un 20%”. Que diu bon dia, quan entra en una botiga? És una persona que esta intentant fer servir la llengua o, contràriament, és una persona que cada vegada la fa sevir menys?

Quins són els arbres que el bosc ens vol tapar i que són els que realment ens mostren, més enllà de xerrameques, quina és la situació real? Són dos: el percentatge d’habitants de Catalunya que tenim el català com a llengua d’identificació i el percentatge que la tenim com a llengua habitual.

Tinguem clar què significa cada terme. Llengua d’identificació: Aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual: La llengua que fem servir de manera més habitual.

CATALÀ	2003	2023 Total població	2023 Percentatge joves 15-29 anys
LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ	44,3%	30%	28,7%
LENGUA HABITUAL	46%	32,6	29,2%

En 20 anys hem baixat un14,3% pel que fa al català com a llengua d’identificació i un 13,4% pel que fa a llengua habitual. En els joves s’accentua la baixada a un15,6% i un16,8% respectivament.

Tornem a la taula del principi:

1.631.800 persones. Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI. Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un 22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua? 336.300. Aproximadament, un 4% de la població.

La resta de dades de l’EULP 2023 poden ser molt interessants i fins i tot convenient de conèixer-les, però, només serveixen per vendre fum. Són el bosc que tapa els arbres.

Cal remarcar que aquestes dades són del 2023. En dos anys possiblement han empitjorat. Les dades són generals de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.

Conegudes les dades (de fet ja esperades i sense sorpreses), no perdem ni un minut més en lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció lingüística i cultural (i per tant, nacional).

Què cal fer? Evidenciar el conflicte lingüístic. Plantar cara.

Per part de l’administració, per començar fer complir les lleia que ja existeixen en matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos.

Per part nostra, posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem) i que tan bé va definir aquell “sant varó” que tots recordareu... Posem-nos a fer “coses”. Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre els nostres drets. Plantem cara.

Traiem-nos-ho del cap. Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe, la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món cada vegada més globalitzat: la necessitat.

Fem que el català sigui necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres països. 

L'Agroparc del Penedès. NO a la MAT. Pla Territorial de Penedès, conversa amb Jordi Asensi del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd a Terra de Marca XXI

TERRA DE MARCA XXI. Emès pel grup ETV Terramar el 13 de febrer de 2025

La vegueria del Penedès va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya en l'any 2017 com a un àmbit funcional més dels vuit en què es divideix Catalunya. Aquest reconeixement va obrir l’oportunitat d’elaborar un Pla territorial parcial del Penedès amb el nom d’Impuls 38. Un pla que ha de ser clau per al futur, per determinar quins usos donar als espais urbans, agrícoles, naturals i, també, com planificar les infraestructures i serveis que es poden necessitar d’aquí al 2038.

Convidats

Jordi Asensi  secretari del Col·lectiu Ecologista “Bosc Verd” de l’Alt Penedès. Bosc Verd està associat amb els Ecologistes de Catalunya i forma part del Consell Municipal del Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

"Rosa de Lima i altres proses" conversa amb Neus Oliveras i Pere Martí a Terra de Marca XXI

TERRA DE MARCA XXI. Emès pel grup ETV Terramar el 6 de febrer de 2025

L’any passat vam commemorar el centenari de la mort del dramaturg, poeta i polític Àngel Guimerà. Com a autor d’obres de teatre és, sens dubte, el que ha tingut una major projecció internacional. Les seves obres es van traduir a diverses llengües i, en alguns casos, se’n van fer versions cinematogràfiques i operístiques. Malgrat que va haver de compartir època amb el gran poeta Jacint Verdaguer, Guimerà és també un dels grans poetes del segle XIX.

Avui parlarem d’Àngel Guimerà i d’un dels darrers llibres que s’han publicat: “Rosa de Lima i altres proses” amb edició a cura de Neus Oliveras.

Convidats

IMATGES 1 i 2

Neus Oliveras Samitier Filòloga en anglès i català, literata, poeta i especialista en Guimerà, Va formar part de la Comissió de l’Any Guimerà el 1995 i amb Enric Gallén van dur a terme el projecte museològic de la Casa Àngel Guimerà al Vendrell, el 2015. També ha fet estudis de Jordi Sarsanedas, Alfons Maseras, Ramon Ramon Vidales i Joan Ramon Soler. Recentment ha publicat “Rosa de Lima i altres proses”

Pere Martí Bertran, filòleg, catedràtic de llengua i literatura, escriptor i traductor. Ha publicat un munt de llibres de narrativa i poesia infantil i juvenil. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació.

El dimecres 5 tots dos van presentar a l’Agrícol el llibre que avui comentarem...“Rosa de Lima i altres proses”

Podeu veure aquesta presentació en aquest vídeo

La poesia de "Safrà" amb Marta Pérez Sierra. Catalunya, el més gran país del món amb Joan Canadell

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 10 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Joan Canadell, enginyer industrial, empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya i expresident de la Cambra de Barcelona.

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat més de 25 llibres entre poesia, relats i també contes infantils. Ha estat també cocreadora de diversos espectacles poètics. 

Davantal

Un dels nostres convidats d’avui diu que conèixer la pròpia història, la pròpia i veritable història, és clau per a l’autoestima d’un país.

Espanya ho sap molt bé i per això ens ha amagat o fins i tot ens havent una història en què Catalunya i els Països Catalans han estat sempre un país de segona subordinada sempre a una Espanya gran i gloriosa.

La nostra nació ha estat sempre avançada en el progrés. Un país capdavanter, en progrés econòmic, en el científic, humanista i molts altres. Això ens ve de lluny. I cercant un com i un per què ens n’anem al segle XIII. L’escriptor, filòsof, místic, teòleg i professor Ramon Llull es va proposar convertir els infidels, però no per autoritat, sinó amb arguments demostratius o, el que és el mateix, amb el que ell anomena “raons necessàries”. Llull va crear un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social. La ciència i el coneixement eren, per a Llull, un instrument per arribar a Deu. En canvi el catolicisme castellà sempre va creure que per arribar a Deu n’hi havia prou amb la fe incondicional i fonamentalista i amb la repressió inquisitorial.

L’escriptora, poeta i traductora Laia Llobera, referint-se a la nostra segona convidada, diu: “Si penso en una paraula que descriu la teva obra aquesta és, sens dubtes, Safrà, una espècie delicada, càlida i sensual, fràgil en la seva recollida (floreix a trenc d’alba i s’ha de recollir a l’instant, de manera artesanal, ja que es marceix  en un sol dia) i d’aroma intensa i penetrant. El safrà és també una espècie misteriosa , de tocs femenins (de colors violacis per fora i daurats i vermellosos per dins).”

“Passen els anys i em retrobo amb els teus versos i els sento cada cop més savis i valents. Són fidels a la teva essència, escrits sense fissures ni concessions. Lleials a la teva poesia: superba i vibrant. Sincera i humil. Amb nom de dona. Carregada de safrà.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

FINAL

La frase de la setmana extreta de l’inici del llibre Safrà i que, alhora,  és una frase del Hamlet de Shakespeare en traducció de Josep Mercadé.

Sigues fidel a tu mateix. Llavors se’n seguirà, com de la nit al dia, que no podràs ser fals per a cap home.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

Immersió o doble xarxa? La història de Catalunya dia a dia. Josep M. Espinàs

LA CLAU de la nostra història Programa 286. Emès el 5 de febrer de 2025 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 286

Què és un sistema d’immersió lingüística? És una metodologia d’aprenentatge que comporta intrínsecament la presència i l’ús de la llengua minoritzada en totes les activitats escolars i extraescolars; a tot el material i en tots els espais del centre, a les aules, evidentment, però també al pati o al menjador. També, que els docents no només facin servir exclusivament aquesta llengua, sinó que n’incentivin l’ús en els alumnes. 

Possiblement, tots estaríem d’acord que és el millor sistema per aplicar al català, en una clara situació de minorització i amb un estat totalment a la contra. Ara bé, és realment un sistema d’immersió lingüística el que des de fa unes dècades s’aplica en el models escolar català?  Les xifres pel que fa a l’ús de la llengua tant en les propis centres escolars com en el dia a dia ens diuen que no és així. Només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts eduquen plenament en català.

Fa temps, doncs, que ha aparegut el debat sobre si és preferible mantenir el sistema actual o bé començar a treballar per implantar un sistema de doble xarxa escolar.

La doble xarxa escolar pública (que no pas doble línia) de fet consistiria a mantenir el que tenim avui, una xarxa que és no immersiva amb unes escoles que combinen català i castellà com al llengües vehiculars i que haurien de garantir la plena competència lingüística en ambdues llengües. L’altra seria una xarxa immersiva total, cent per cent en català, a l’aula, al menjador i al pati.

Si ens fixem en el model educatiu implementat a Euskadi veurem que allà existeixen tres xarxes:

El model A on totes les àrees s’imparteixen en castellà amb una assignatura d’euskera. El model B (similar en la realitat al que tenim actualment a Catalunya) on hi ha assignatures en euskera i assignatures en castellà (al 505 aproximadament). I, finalment, hi ha el model D on totes les àrees s’imparteixen en euskera amb l’excepció d’una assignatura en castellà.

La gran majoria de pares, el 81%,  han optat per matricular els seus fills al model D (tot en euskera)

Els resultats semblen satisfactoris perquè les darreres enquestes reflecteixen que en la franja d’edat entre 16 i 24 anys l’ús com a llengua inicial de l’euskera ha passat d’un 17% el 1991 a un  34% el 2021.

El debat està servit.

Som a l’espera de la sentència del TC sobre la llei i el decret llei del 2022 amb què la Generalitat intentava esquivar la sentència del 25% mínim de castellà a totes les aules del país. Una sentència que es preveu dura i que declararia inconstitucional la llei catalana.

Continuem, doncs, amb el sistema actual dit d’immersió?.... Comencem a treballar per implementar una doble xarxa educativa? 

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein

Tots sabem que la llum viatja més ràpidament que el so. És per això que algunes persones semblen brillants fins que les sentim parlar.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Eleccions a la presidència del Consell de la República. Parlem amb Jordi Domingo i Jordi Castellà

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 3 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar. Candidat a la presidència del Consell de la República

Jordi Castellà, defensor de la Via Guineana per la independència. Candidat a la presidència del Consell de la República

Davantal

L’octubre de 2017, després del referèndum per la independència, l’estratègia del president Puigdemont era la que tot el govern de la Generalitat marxés a Bèlgica per constituir el Govern de la República Catalana a l’exili.  No era cap novetat perquè aquesta estratègia ja s’havia fet en altres països i situacions.

Això no va ser possible perquè alguns dels consellers no van ni tan sols marxar del país i altres, que sí que ho havien fet en un principi, van cometre el gran error de tornar-hi, amb totes les greus conseqüències que després van haver d’assumir.

Davant la impossibilitat de constituir un Govern de la República, els exiliats van optar per un succedani que van batejar erròniament amb el nom de “Consell PER la República” i que, més tard, finalment van canviar-li el nom per “Consell DE la República”.

Les esperances dipositades en el Consell no van fer-se realitat. El projecte no va funcionar per diversos motius, alguns per errors propis, com el que el president del Consell fos alhora president d’un partit polític (JuntsxCat). Altres pels continus pals a les rodes dels mateixos independentistes, com els que des del primer moment van posar ERC i el seu president Oriol Junqueres. La CUP, amb l’excepció de Poible Lliure, tampoc va col·laborar gens al  bon funcionament i èxit del  Consell. Tot això acompanyat del joc brut i la repressió política i judicial de l’Estat espanyol.

El Consell de la República, però, és una eina imprescindible per assolir la Independència del país. Com molt bé escriu el col·laborador del Vull una resposta, Alfons Duran-Pich “Un país ocupat, i Catalunya ho és, necessita un pla de treball ben elaborat i una doble organització interior i exterior amb funcions definides. Aquesta és una feina de professionals que comparteixin les idees nuclears del projecte, no de polítics vinculats a la dinàmica dels partits.”

Ara, se’ns presenta la gran oportunitat per fer creu i ratlla amb l’etapa anterior del Consell. S’han convocat eleccions a la presidència per als dies 8 al 12 de febrer. S’hi presentaran sis candidats: Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar; Toni Comín, exvicepresident del Consell i eurodiputat per Junts; Jordi Castellà, defenso de la Via Guineana per la independència; Montserrat Duran candidata de #REvolucionemNos i Antoni Walter Castelló Klein, professor de secundària.

En el programa d’avui tindrem a dos d’aquests candidats, Jordi Domingo i Jordi Castellà.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he extreta de la pel·lícula Keencap. La sinopsi és aquesta:

Al nord d’Irlanda només hi ha 6.000 parlants del gaèlic. Tres joves, farts de la marginació a què es veu sotmesa la seva llengua, formen un trio de rap. Anàrquics, salvatges i disposats a tot per salvar la seva llengua.

No cal que us digui que he adapta la frase a la nostra realitat lingüística i nacional. Diu així:

“Cada paraula dita en català és una bala que dispares per la llibertat dels Països Catalans”

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

Català a l'escola. Immersió o doble xarxa? Eneko Bidegain a Terra de marca XXI

 

El 30 de gener de 2025 vam emetre el primer programa de TERRA DE MARCA XXI. Un espai setmanal del grup ETV Terramar i Tot República. 

En aquest primer episodi vam conversar amb Eneko Bidegain Aire escriptor i periodista, nascut a Baiona, Iparralde. Coordinador del màster en dinamització de la cultura basca a la Mondragon Unibertsitatea. Ha treballat com a periodista, entre altres, a la revista Ekaitza, al diari Berria i a Euskaldunon Egunkaria  Ha publicat diversos llibres d’assaig, novel·la i literatura infantil.

En el programa d’avui parlarem amb l'Eneko de l’escola i del sistema educatiu a Euskadi. Un sistema compost de tres xarxes.

A Catalunya, com molt bé sabeu, hi ha un sistema basat en la immersió lingüística. La realitat actual ens ha demostrat, però, que són ben pocs el centres que realment apliquen un sistema d’immersió.

Les xifres ens acaben dient que en realitat a Catalunya tenim una doble línia educativa: la primera en les zones amb majoria de població  castellanoparlant on s’aplica un sistema d’educació trilingüe amb predomini del castellà oral i el català escrit. Una segona, on hi ha els centres de zones amb majoria o lleu minoria catalanoparlant on hi ha un sistema d’educació trilingüe amb un cert predomini del català.

La sentència que ha d’arribar aviat del Tribunal Constitucional i que es preveu contrària al model de l’escola catalana. És a dir, el model d’immersió lingüística, no augura un millor futur per al català a l’escola. Això ha fet que, des de fa  temps, hagi sorgit el debat de si no seria preferible un sistema de doble xarxa

TERRA DE MARCA XXI. Emès pel grup ETV Terramar el 30 de gener de 2025

També podeu veure el debat complet que es va fer el 29 de gener de 2025 al Fòrum Berger de Vilafranca del Penedès amb Júlia Ojeda, Pere Mayans i Eneko Bidegain

Els premis Gaudí. "Terra magra" amb Gerard López. El primer Correllengua universitari

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 27 de gener de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Gerard López Fageda, periodista i subdirector de l'informatiu "Catalunya nit", de Catalunya Ràdio. Autor de "Treu la galleda! El català s'enfonsa, però tu el pots salvar" i recentment ha publicat “Terra magra”.

Carles Cañas Membre organitzador del primer Correllengua Universitari i del Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Davantal

Desnacionalització.... Descatalanització....Ja fa temps que la fal·làcia del bilingüisme ha irromput al cinema. Ara resulta que, a les pel·lícules en català, la realitat només pot ser fidelment representada si també hi és present el castellà. A la inversa, en canvi, no és mai així.

Només hem de girar la vista als darrers Premis Gaudí. “Els més reivindicatius” han dit els mitjans. Reivindicacions diverses, sí, però, una vegada més, la reivindicació, lingüística, cultural i nacional va restar-hi absent.

El que va suscitar més polèmica , si més no a les xarxes, va ser el discurs d’Eduard Sola, guionista de “La casa en flames”. Vista la controvèrsia, Sola ha manifestat que “Si ho arribo a saber, no el faig”. Potser només hauria calgut que hagués canviat una paraula de la seva intervenció: la de “xarnego” per la de treballadors o de classe treballadora o, “d’origen humil” o, fins i tot, en un llenguatge ja força obsolet, la de “proletaris”. El sentit, el rerefons del seu discurs hauria canviat completament.

Tan o més greu que el de Sola, va ser la intervenció de Joana Vital, la neta del protagonista real de l’acció de la pel·lícula guanyadora “47”. En un discurs, que va ser ovacionat pels assistents als premis, va negar l’existència d’un conflicte lingüístic a Catalunya en què la llengua que sempre surt perdent és la pròpia del país. Va dir ... "el meu avi era extremeny i parlava en castellà. La meva àvia era catalana, d'Espluga de Francolí i mai van tenir cap problema a comunicar-se en català i castellà, i portar-se bé. Per tant, ja m'heu entès. Si tu vols comunicar-te, no hi ha cap problema".

Per si no n’hi havia prou, Mar Coll i Valentina Viso han pujat a l’escenari  per rebre el guardó al millor guió adaptat per 'Salve Maria', rodada en castellà. Viso, nascuda a Veneçuela, però que fa trenta anys que viu a Catalunya i d’haver estudiat en català, ha fet l'agraïment en castellà. I Coll ho ha rematat, parlant en català al públic i canviant al castellà quan ha parlat amb la coguionista.

Així, Jordi Graupera i el partit Alhora, denuncien que  la gala d'aquests guardons "s'ha convertit en una plataforma des d'on, amb el suport d'institucions estatals i polítics que s'hi sotmeten, es menysprea sistemàticament la llengua i la creació artística del país". Afegeixen i "és inadmissible que les administracions públiques continuïn destinant recursos dels contribuents catalans a finançar una cerimònia que els denigra". I és que només el  47% de les produccions candidates a la 17a edició dels Premis Gaudí han estat rodades en versió original en llengua catalana.

La realitat, doncs, és que, des de les institucions catalanes es promouen  productes en castellà, quan el cinema català (és a dir el que es fa en aquesta llengua) competeix en total desigualtat a causa de la promoció que el producte en castellà ja obté de l’estat. La paradoxa és que subvencionem aquells instruments que contribueixen a la nostra subordinació cultural i lingüística.

Avui parlarem de “Terra magra” una novel·la històrica que connecta present i passat i també coneixerem el primer Correllengua universitari organitzat per les entitats estudiantils de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana.... Dissabte passat, 25 de gener, l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el Full de ruta 2025 amb un pla per fer la independència d’aquí a tres anys. En el discurs de cloenda el president de l’ANC Lluís Llach, al·ludint a una cançó que va cantar el 2011 en la Conferència Nacional per l’Estat Propi, va dir:

“Encara hi ha combat... Des de l’Assemblea us convoquem al combat. Si volem ser – si volem sobreviure com a poble -, necessitem el combat,”.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!