Pàgines
- Inici
- Articles anys 2006 al 2009
- Articles any 2010
- Articles any 2011
- Articles any 2012
- Articles any 2013
- 2010-2012. Entrevistes. Retalls de premsa...
- 2013. Entrevistes. Retalls de premsa...
- 2014. Entrevistes, retalls de premsa....
- 2015. Entrevistes, retalls de premsa...
- Els davantals de CAL parlar de llengua
- Currículum
diumenge, 31 de maig del 2020
"Realitats de somni", el microconte del dia (Dia 80 del confinament. Dia 77 de l'Estat de setge)
dissabte, 30 de maig del 2020
"Que corri l'aire!", el microconte del dia (Dia 79 de confinament. Dia 76 d e l'Estat de setge)
divendres, 29 de maig del 2020
"Penes volàtils", el microconte del dia (Dia 78 del confament. Dia 75 de l'Estat de setge)
VÍDEO: La pandèmia a l'hospital Moisès Broggi. Aprendre de la història: 80 anys del FNC. L'enigma independentista de Sandro Rossell (Darrer programa de Vull una resposta)
Nissan tanca definitivament les seves plantes de producció. Es calcula una pèrdua de 3.000 llocs de feina directes i 20.000 d’indirectes. Un tancament que representarà un augment del 5% en la xifra de desocupats actual, una xifra encara pendent de la resolució final dels ERTO presentats.
El coronel Diego Pérez de
los Cobos ha estat destituït pel ministre espanyol de l’interior
Grande-Marlaska. El mateix Pérez de los Cobos que, entre altres temes negatius,
va ser jutjat el 1997 per casos de tortura al País Basc. El mateix Pérez de los
Cobos que va comandar la repressió de l’1 d’octubre de 2017 i que es va dedicar
a escampar mentides durant el judici del procés.
Malgrat aquestes actuacions,
la seva figura mai no ha estat posada en dubte, sinó que fins i tot ha obtingut
ascensos i condecoracions... fins ara.. Dimarts passat, ha estat destituït
perquè la Guardia Civil s’ha dedicat a investigar el Govern espanyol en relació
a l’autorització de la manifestació del Vull de Març.
Mentrestant, per on va
l’independentisme? Un twit de Joan Tardà d’ERC...
Partits compromesos amb la
viabilitat econòmica d Cat, amb la justícia social i amb la reclamació d’un
referèndum després del proper cicle electoral no podran obviar el debat de la
conformació d’un govern d front ampli q
integri indepes i sobiranistes. Victòria versus sectarisme. Si la referència és
aquest twit de Joan Tardà... mala peça al teler.
El 4 de maig passat es van
complir vuitanta anys de la fundació a París d’un front patriòtic, un moviment
de resistència davant l’ocupació de Catalunya i dels Països Catalans per les
tropes franquistes. Es lluitava per la llibertat de Catalunya, entesa com a
unitat històrica que va cap a la plenitud del procés, cap a la independència,
per la dignitat de l’home i un model de societat avançada.
El van fundar l’anomenat
sector de Joan Cornudella, d’Estat Català i el grup Nosaltres Sols! A aquests
s’hi afegirien aviat militants independents, de l’altre sector d’Estat Català i
d’altres formacions com ERC, Acció Catalana i la CNT. El juny de 1942 va
adoptar definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya.
Tal com diu el manifest dels
80 anys, “el FNC fou el tronc de l’arbre del qual van néixer les organitzacions
de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional
(PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès
Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC) o el Moviment Defensa de la Terra (MDT)." /fnc.cat
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
El nostre agraïment a tot
l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i el Xavi
Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
La frase de la setmana és el
paràgraf final del manifest dels 80 anys del naixement del Front Nacional de
Catalunya:
El
llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la
continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els
defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres
ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí
de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.
Marxem un dia més amb el
pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili.
Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina.
dijous, 28 de maig del 2020
"Estar a l'alçada", el microconte del dia (Dia 77 del confinament. Dia 74 de l'Estat de setge)
Sol, vine, que el núvol/ tot ell és negror;/ fem-nos companyia/ si també tens por. (Josep Carner. Glossa)
VÍDEO: La cuina catalana, una història molt saborosa (Programa 172 de LA CLAU de la nostra història)
Benvingudes i benvinguts a
LA CLAU de la nostra història. Programa 172.
Voler fer un programa de 25
minuts parlant de la història de la cuina catalana és intentar un impossible.
La cuina, l’art de cuinar és tot un món d’experiències del qual han parlat gran
quantitat d’autors, molts d’ells de renom. Noms com Josep Pla, Néstor Lujan,
Joan Perucho, Manuel Vazquez Montalban, Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Ignasi
Domènech o Pere Sans són alguns dels escriptors que han escrit des de diferents
vessants sobre aquest món extraordinari de la cuina.
La cuina catalana és una
cuina molt elaborada que demana temps i paciència; que és resultat de
migracions i emigracions. Una de les més importants la descoberta i
colonització del Nou Món que va abastir de nous productes la cuina tradicional:
el tomàquet, la patata, la xocolata... la llista seria interminable.
Jaume Fàbrega, considerat el
primer escriptor gastronòmic de Catalunya, escriu que la cuina catalana ha
estat capdavantera durant moltes èpoques de la història. Cita, sobretot, dos
períodes d’excel·lència. El primer, entre els segles XV i XVI dels quals es
troba documentació del menjar i dels costums de l’època a càrrec de Francesc
Eiximenis, i com a màxim exponent culinari el mestre Robert, cuiner de la cort
de Nàpols -la més refinada de l’època-. També, des de la cort vaticana liderada
per la família Borja la cuina catalana es va situar al centre del món durant
aquests segles. Fàbrega situà el segon període d’excel•lència en l’actualitat a
partir de l’eixida de cuiners de la talla de Santi Santamaria, Carme
Ruscalleda, Ferran Adrià i els germans Roca.
En la història de la cuina
catalana hi trobarem detalls destacables com, per exemple, que la forquilla a
la nació catalana ja era utilitzada en ple segle catorze quan no és fins al segle
divuit que no esdevé d'ús comú a la refinada cort francesa de Versailles.
En aquest impossible que ens
plantegem avui, parlarem del Llibre de Sent Soví o Llibre de totes maneres de potatges de menjar, un receptari
medieval de l’any 1324. Un dels manuscrits més antics d’Europa. O del Llibre d'aparellar de menjar, de mitjans
segle XIV. El Llibre del Coc del
Mestre Robert, Rupert de Nola, cuiner del rei Ferran I de Nàpols de finals del
segle XV.
Del capítol “Com usar de beure i menjar” de l’obra
Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de 1384. O del llibre de receptes “La Cuynera
Catalana“ del 1835.
Ho farem amb en Víctor
Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Final
La frase de la setmana del
polímata Benjamí Franklin
Al
vi hi ha saviesa. A la cervesa hi ha força. A l’aigua hi ha bacteris.
Marxem amb el pensament
posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Us esperem la setmana que ve
per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.
Cuideu-vos molt i fins aviat.
"Treballar de gust", el microconte del dia (Dia 76 del confinament. Dia 73 de l'Estat de setge)
dimarts, 26 de maig del 2020
"Amor vital", el microconte del dia (Dia 75 del confinament. Dia 72 de l'Estat de setge)
dilluns, 25 de maig del 2020
"Qui dia pansa, joventut empeny", el microconte del dia (Dia 74 del confinament. Dia 71 de l'Estat de setge)
diumenge, 24 de maig del 2020
"Bases per al benestar" el microconte del dia (Dia 73 del confinament. Dia 70 de l'Estat de setge)
dissabte, 23 de maig del 2020
"Microconte inacabat", el microconte del dia (Dia 72 del confinament. Dia 69 de l'Estat de setge)
divendres, 22 de maig del 2020
"Si beus, no ho facis", el microconte del dia (Dia 71 del confinament. Dia 68 de l'Estat de setge)
VÍDEO: La pandèmia, 70 dies després. Els rics també es manifesten. Puigdemont se'n penedeix... (Darrer programa de Vull una resposta, en confinament)
El passat 12 de març, vam
emetre el darrer programa de VULL UNA RESPOSTA. Avui, 70 dies després, tornem a
intentar reprendre una certa normalitat televisiva, això sí, encara en
confinament.
És obligat en aquest
davantal parlant del COVID-19, aquesta pesta del segle XXI que ha fet emergir
les nostres pors de societat del primer món en què, una majoria, ens crèiem que
podríem viure sempre còmodes i protegits.
El 12 de març, a l’Estat
espanyol hi havia detectats un total de 2.968 casos de persones contagiades pel
COVID-19 i s’havien produït 84 morts. Al Principat, els contagis sumaven 260
persones i s’havien produït 4 morts.
Avui, 21 de maig, les xifres
s’han disparat de manera esgarrifosa. Les darreres dades ens diuen que al Principat
hi ha hagut 63.259 contagis i 11.723 morts. I l’Estat espanyol presenta 233.037
casos de coronavirus 2019 i 27.940 morts.
Hi haurà molt a parlar sobre
com s’ha fet front a aquesta pandèmia. Des del no confinament de Madrid quan
era imprescindible, fins a l’Estat d’alarma, aquest Estat de setge encobert que
s’estira com un xiclet i que permet a l’Estat espanyol aplicar un nou 155 a la
ja malmesa autonomia catalana.
Potser només amb el temps
anirem sabent algunes veritats. Potser només amb el temps coneixerem la magnitud
de la tragèdia que ha comportat la nefasta gestió de la pandèmia per part de
l’Estat espanyol.
Un record per als morts a
causa del COVID19 i tot el suport als seus familiars i amics. Morts particularment
carregades de tristor, d’amargura, perquè s’han produït en soledat. Per als
familiars i amics, ha estat impossible acompanyar l’avi o l’àvia, el pare o l a
mare... el germà... l’amic... La immensa majoria de morts pel COVID19 han
passat els seus darrers moments en aquest món en solitud.
Molts agraïments....Ens cal
retre homenatge a molta gent. A tots els que han patit a les UCIS, als
hospitals a les residències. A tot el
personal i professionals sanitaris, del primer a l’últim i també a tots els que
cada dia han treballat a les farmàcies, a les botigues d'alimentació, als
forns, als supermercats... Funcionaris, treballadors municipals, tota la gent
que s’ha arriscat per mantenir el màxim de normalitat possible en el dia a dia
del país. Gràcies a tots i a totes.
I també a tota la gent d’ETV
Llobregat, autènticament “la nostra”, que s’ha mantingut al peu del canó des
del primer dia del confinament oferint el millor servei d'informació possible
sobre el COVID-19 i fent la major part de la feina d'una televisió de
proximitat, com ha de ser.
De tot això i de molt més en
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi! Comencem!
Final
El nostra agraïment a la
Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV
Llobregat.
La frase de la setmana de la
pel·lícula “Seven” la que diu el detectiu Somersen interpretat per Morgan
Freeman:
Ara
puc dir-te que vaig prendre la decisió correcta, tanmateix no passa un dia que
no em penedeixi per no haver pres una decisió diferent.
Un dia més marxem amb el
pensament posat en tota la nostra gent. Mai no els oblidem. Els que pateixen
repressió, presó i exili. Avui amb un especial record per a Dani Gallardo el
jove madrileny que porta set mesos en presó provisional per manifestar-se en
solidaritat amb Catalunya a Madrid. Els
volem lliures els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos i que tingueu molt bona feina!
dijous, 21 de maig del 2020
"De regustos intensos", el microconte del dia (Dia 70 del confinament. Dia 67 de l'Estat de setge)
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
VÍDEO: La Festa: Cultura popular i tradicional (Programa 171 de LA CLAU de la nostra història)
Hi ha diverses accepcions de la paraula Festa. Avui ens centrarem en aquella que diu que la Festa és un aspecte significatiu de tota tradició i tota cultura. Més encara, la Festa és una dimensió fonamental de la vida individual i col·lectiva. Expressions diverses de la nostra cultura en què els costums, la indumentària, el menjar, els balls, les danses, el cançoner en són els elements clau.
El doctor en filosofia
i especialitzat en musicologia Joan
Cuscó escriu:
Fet
i fet, la vida humana es mou en dos calendaris que són fonamentals per a la
festa: el cicle solar (amb els solsticis) i el cicle lunar (hereu de les
societats agràries), els quals en la festa se solapen i es creen uns moments en
què l’espai que habitem és sacralitzat (en el sentit ampli del terme). És a
dir, moments en què es transforma la nostra percepció i es posa en escena un
imaginari en el qual allò individual i allò col•lectiu, nacional i local,
nacional i universal (com passat, present i futur) s’entrellacen.
La festa tradicional, la
festa popular cal entendre-la, no només com un factor eminentment cultural i de
recuperació o celebració de les tradicions seculars d’una col·lectivitat. Totes
les festes populars són fruit de l’acció col·lectiva d’un poble, d’una
comunitat. Una acció col·lectiva que actua en recerca, no només d’una identitat
cultural, sinó en la recerca de la solidaritat humana més pròxima, del
reconeixement social, de la pertinença de grup, en suma, de la recerca d’una
comunitat cohesionada.
A LA CLAU de la nostra història
d’avui parlarem de la Festa, que és el mateix que dir que parlarem de la
cultura popular i tradicional. Parlarem del foc, de les fogueres, de les
falles, dels Diables, del Correfoc, del Bestiari, de les comparses, dels
gegants, dels nans, de la Patum, de l’ou com balla, del ball parlat i de tantes
i diverses maneres com es vesteix i es mostra la Festa als PP.CC.
Ho farem amb en Victor
Cucurull el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Final
La frase de la setmana, avui
De l’actor, productor i director de cinema Charles Chaplin
Un
dia sense riure és un dia perdut
Marxem un dia més amb el
pensament posat en tota la nostra gent la que pateix repressió, presó i exili.
Avui amb un record especial per a Daniel Gallardo que porta set mesos en presó
provisional per solidaritzar-se amb Catalunya a Madrid. Els volem lliures els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí, encara confinats, a LA CLAU de la nostra història.
Cuideu-vos. Fins aviat.
dimecres, 20 de maig del 2020
"Nadal lluminós", el microconte del dia (Dia 69 del confinament. Dia 66 de l'Estat de setge)
dimarts, 19 de maig del 2020
"D'alcohòlics amb nom", el microconte del dia (Dia 68 del confinament. Dia 65 de l'Estat de setge)
dilluns, 18 de maig del 2020
"D'inesperades precipitacions", el microconte del dia (Dia 67 del confinament. Dia 64 de l'Estat de setge)
diumenge, 17 de maig del 2020
"Avui per tu, demà per mi", el microconte del dia (Dia 66 del confinament. Dia 63 de l'Estat de setge)
dissabte, 16 de maig del 2020
L'Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes. Núm. 45
Ja podeu llegir el darrer
número de l’Escletxa, la revista de la llengua i la cultura catalanes, publicada
per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).
Vençuda,
sí. Doblegada, mai
La CAL Opina – Jaume Marfany
Josep
Carner posa lletra al Correllengua 2020
Correllengua
– Xavi Tedó
Desgranant "Els fruits saborosos"
Josep Carner– Jaume Marfany
Felip
VI, el rei que va trencar tots els ponts amb Catalunya
Aprofundint
– Xavi Tedó
Diccionari
de bioètica
Aprofundint – M. Mercè Muñoz i Burzon
Grups
de conversa en català, presencials o telemàtics?
Xerrem
– Grup gestor del Xerrem Junts i Garbells de llengua
Cesk
Freixas, Núria Cadenas i Isabel Clara-Simó, els grans protagonistes de la XIX
edició dels Premis Joan Coromines
Premis
Joan Coromines – Xavi Tedó
‘Tots
tres surten per l’Ozama’ de Vicenç Riera-Llorca: La vida dels exiliats catalans
Racó
de Pensament – Jaume Marfany
La
Festa de l’Ós del Vallespir: un viatge a la història de Catalunya Nord
Arreu
del país – Eva Sabater
"Lletraferida", el microconte del dia (Dia 65 del confinament. Dia 62 de l'Estat de setge)
divendres, 15 de maig del 2020
VÍDEO: Davantal i frase de la setmana del Vull una resposta en confinament (Setmana de l'11 al 17 de maig de 2020)
Portem ja 60 dies de l’Estat d’alarma, el que algú va anomenar Estat de
setge encobert que permet a l’Estat aplicar un nou 155 a la ja malmesa autonomia
catalana. Un 155 que sembla que s’allargarà encara més perquè el govern de
l’Estat l’hi ha agafat gust i vol ampliar el setge 30 dies més encara.
El Coronavirus, com no podia
ser d’altra manera, ha contagiat també l’11 de setembre. L’Assemblea ja ha
anunciat que enguany no hi haurà la gran manifestació o concentració dels
darrers anys. Sembla ser, però, que no ens quedarem sense l’habitual
performance i ja s’albira una concentració mixta entre presencial i virtual.
D’això els castellans en dirien “rizar el rizo” i nosaltres en diem “filar
encara més prim.”
Xavier Albiol torna a ser
l’alcalde de Badalona. Els regidors que formen part del PSC i de Badalona
valenta, de la qual formen part Guanyem i ERC ho podrien haver evitat. El PSC
no ho ha permès. Ha preferit fer alcalde al representant del PP abans que a
Dolors Sabaté.
Els partits polítics, avui
uns, demà uns altres, continuen avergonyint la societat. Si algú creia en
possibles pactes denominats d’esquerres, ja esteu veient que el que passa per
davant de tot l’interès personal o partidista de cadascun dels protagonistes
dels diferents serials que anem vivint i patint al país.
La societat civil ha de
tornar a agafar el timó. Tal com va fer després de la sentència de l’Estatut,
amb la PDD, les consultes sobre la independència, la creació de l’ANC.
I sense el som-hi i el comencem...hem de passar directament a la frase de la setmana.
La frase de la setmana
La frase de la setmana és de
poeta i escriptor ucraïnès en llengua russa Nikolai Gogol, de la seva obra
l’inspector
“No culpis pas el mirall, la
ganyota la fas tu”
Una abraçada a la Clara
Ardévol, al Josep Pedrol i al Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat
Marxem amb el pensament
posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Cuideu-vos molt. Que tingueu molt bona feina!